El PNB colla Rajoy per obtenir “15 anys de pau fiscal a Euskadi”
Els comptes arriben al Congrés amb els bascos marcant el ritme
Madrid / VitòriaFer de la necessitat virtut. El govern espanyol afronta avui el primer examen del tràmit parlamentari per aprovar els pressupostos generals de l’Estat mirant de reüll el PNB. Tant els nacionalistes bascos com el PP de Rajoy estan aprofitant una situació d’entrada complicada (tots dos governen els seus respectius parlaments en minoria) per treure’n el màxim rendiment polític. Un PNB acostumat al joc d’intercanvis ha forçat fins a esgotar terminis un PP que, sense ell, no compta amb prou avals perquè els pressupostos passin el primer tràmit. Però, tal com deixaven entreveure ahir els portaveus del PP basc i del PNB, l’acord està gairebé garantit. I, si finalment s’aproven aquests comptes, la quota basca -els diners que rep Euskadi pel que cobreix l’Estat a la comunitat- haurà sigut una de les palanques per desencallar la negociació.
Ho avançava ahir el portaveu de l’executiu basc, Josu Erkoreka, que, sense donar per fet l’acord, assegurava que s’han fet passos importants perquè es regularitzi la liquidació de la quota des del 2007 fins al 2017 -hi ha 1.600 milions d’euros en discussió- i es redefineixi la del pròxim quinquenni. Uns avanços anunciats just a l’avantsala del debat parlamentari que inaugura aquest matí el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que haurà de discutir una esmena menys després que el mateix PNB optés per no presentar-la divendres. Sí que ho van fer el PSOE, Units Podem, ERC, el PDECat, Compromís, Nova Canàries i EH-Bildu. Ahir, tant el PP d’Euskadi com els nacionalistes bascos donaven el mateix missatge: l’acord podria arribar durant la primera fase, és a dir, avui o demà.
El pragmatisme del PNB
“Som a les portes d’una pau fiscal de 15 anys per a Euskadi”, deia ahir Erkoreka traslladant la imatge de pragmatisme que caracteritza el PNB. Amb tota aquesta negociació, els nacionalistes bascos, a banda d’aclarir el seu camí pressupostari a Euskadi, han aconseguit transmetre diverses idees de força, més enllà del pacte per al concert: que desbloquegen una qüestió com l’autonomia per gestionar la plantilla de l’Ertzaintza o el tren d’alta velocitat, amb un compromís de pagar els costos de soterrament de les vies d’entrada. A més, el PNB també vol el mèrit d’haver aconseguit que el PP estigui a punt d’acceptar l’acostament dels presos. Tot això l’ajuda a justificar davant EH Bildu el pacte al País Basc amb un PP cada cop més esquitxat per la corrupció.
Però el PNB ahir encara no volia donar per tancat un acord vital per al PP. Si no s’assoleix, Rajoy no aconseguirà l’empat necessari per superar la votació de dijous. De moment, té 170 diputats garantits entre el PP, Cs, Fòrum Astúries, la UPN i Coalició Canària. El PNB té els 5 diputats justos per arribar als 175, la meitat de la cambra, cosa que li permet al PP passar a la següent fase després de tres empats. Serà després quan haurà d’aconseguir la meitat dels vots més un. El PP espera que aquest 176è diputat sigui o Pedro Quevedo, de Nova Canàries, o suports puntuals del PSOE quan el debat es desgrani en les esmenes parcials. El tràmit parlamentari, doncs, comença avui sota la batuta del PNB, que, amb els comptes a Euskadi aprovats, marca el ritme d’una negociació que li ha permès fer de la necessitat virtut.
El president ja pot tornar a convocar eleccions
El mateix dia que comença la negociació dels pressupostos torna a posar-se a zero el comptador que permet al president del govern espanyol convocar eleccions. La Constitució recull a l’article 115 que no es poden dissoldre les Corts abans que hagi passat un any de l’última vegada, un termini que es compleix avui.
Tot i això, fonts del govern espanyol citades per Efe asseguren que Rajoy no té cap intenció de fer-ho perquè s’ha de prioritzar l’estabilitat i perquè el seu objectiu és esgotar la legislatura. Fins i tot descarten fer-ho si hi ha un rebuig als pressupostos.
