De la foto al TC al viatge a Waterloo: deu moments en la carrera política d'Inés Arrimadas

BarcelonaDes del mateix moment de la dimissió d'Albert Rivera, diversos membres de l'executiva ja l'assenyalaven com la favorita a substituir-lo. Mà dreta del dirigent taronja, els seus la reivindiquen com "l'única constitucionalista que ha guanyat el nacionalisme a les urnes" (el 21-D, tot i que no li va servir per formar govern a Catalunya). Aquest és el màxim èxit de la seva trajectòria política, que va començar el 2010 quan, després d'assistir a un acte de Ciutadans al Teatre Romea, va decidir afiliar-se al partit. Tot apunta que la transició del dirigent taronja a Arrimadas, que s'ha postulat aquest dilluns per ocupar el càrrec de líder del partit, es farà de manera tranquil·la, tal com ja va passar quan va prendre el relleu a Rivera com a líder dels taronges a Catalunya. La seva candidatura representa en bona mesura el consens a dins el partit, ja que té el suport de tots els sectors. Repassem deu moments que han marcat la seva trajectòria política.

1. Entra per primer cop al Parlament

Arrimadas va estrenar-se com a diputada el 2012 (era la número 4 per Barcelona). Entre el 2014 i el 2015 va ser portaveu adjunta del grup parlamentari de Ciutadans i després va ser-ne la portaveu. Des del 2011, Arrimadas ja es bregava en debats televisius de petit format, espais on va treballar la seva oratòria fins a arribar a ser cap de llista al Parlament.

2. Cap de llista per Barcelona a les eleccions del 27-S

Inés Arrimadas va saltar a la palestra a les eleccions catalanes del 27 de setembre del 2015, com a cap de llista per Barcelona. Com la cap de llista més jove de tots els candidats, va entomar el repte de substituir Rivera, que es presentava a les espanyoles. El seu desembarcament al capdavant de Cs va despertar recels: alguns no la veien preparada i consideraven insubstituïble Rivera. Però els dubtes sobre la seva figura es van anar esvaint a mesura que consolidava el seu lideratge. En aquells comicis va portar Cs a obtenir 25 diputats (davant dels 9 del 2012), i es va convertir en cap de l'oposició. Quan va ser nomenada (el 2016), ella va renunciar al tractament protocol·lari i també a percebre les retribucions del càrrec.

3. La fotografia d'Arrimadas amb Albiol i Iceta al TC

Una de les fotografies icòniques de l'unionisme a Catalunya va ser la fotografia d'Inés Arrimadas, Miquel Iceta (PSC) i Xavier García Albiol (llavors líder del PP) a les portes de la seu del Tribunal Constitucional (TC) a Madrid per intentar frenar la celebració del ple en què Junts pel Sí i la CUP volien aprovar una resolució a favor d'iniciar la desconnexió amb la resta d'Espanya. "El ple de la ruptura" va ser com el van batejar aquests tres partits. Amb tot, cada líder va presentar un text legal diferent. Concretament, recursos contra la decisió de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit la resolució independentista.

4. Guanya les eleccions a Catalunya

L'eufòria de la nit electoral de Ciutadans el 21-D del 2017 va estar entelada de la decepció de no aconseguir sumar prou escons amb la resta de partits constitucionalistes per formar un govern alternatiu a l'independentisme. Però, malgrat aquesta victòria insuficient, els resultats van marcar un abans i un després en la història del partit taronja, que va obtenir més d'un milió de vots. Cs va convertir-se, amb Arrimadas al capdavant, en el primer partit no catalanista a guanyar unes eleccions, uns resultats dels quals actualment encara treu pit la formació taronja.

5. La bandera espanyola al ple

Arrimadas va fer-se coneguda en el ple pels cartells amb missatge que exhibia a l'hemicicle. "Un altre cop el cartellet" era una frase recurrent del president, Quim Torra, en els debats. Un dels moments que van aixecar més polèmica va ser quan va exhibir una bandera espanyola en el ple (on ja n'hi ha una col·locada permanentment). "No confongui la debilitat de Sánchez amb una debilitat de la democràcia", va dir a Torra brandant la bandera.

6. Polèmica sobre Lluís Companys

La líder de Cs a Catalunya va protagonitzar una polèmica l'octubre del 2018, quan va negar que l'expresident de la Generalitat, Lluís Companys, fos assassinat per l'Estat el 1940. "El va afusellar el règim franquista, no l'estat espanyol –va dir–. Es confonen coses tan importants com aquestes". Arrimadas va insistir que aquest és el motiu pel qual el partit no va participar dilluns en l'homenatge a l'expresident en el 78è aniversari de la seva mort. Tampoc hi van ser els membres a la mesa de Cs, malgrat que l'òrgan de govern del Parlament va fer una ofrena oficial a la seva tomba. "És un acte pensat per fer un discurs a favor de la independència i en contra d'un país democràtic", va recalcar.

7. La visita a Amer, el poble de Puigdemont

Amb vistes a les eleccions del 28-A, Arrimadas va iniciar un seguit de visites en municipis simbòlics per als presos i exiliats, com ara Torroella de Montgrí –poble de l’exconsellera Dolors Bassa–. Un dels més destacats va ser el seu tomb per Amer, poble de l'expresident Carles Puigdemont, que va durar 26 minuts i en què la líder de Cs va arrencar llaços grocs.

8. El viatge del grup parlamentari de Cs a Waterloo

Un dels actes més recordats d'Arrimadas, ja en els seus últims dies com a cap de l'oposició a Catalunya, és el vídeo del seu viatge a Waterloo (Bèlgica), juntament amb el gruix del grup parlamentari del partit, per "recordar a Carles Puigdemont que la República no existeix". Cs es va gastar 15.000 euros en el viatge llampec, ja que la visita només va durar 10 minuts. Malgrat que l'expresident la va convidar a entrar i conversar, ella va declinar l'oferta i va limitar-se a fer una intervenció d'esquena a la casa (que tenia la porta oberta) i davant els mitjans de comunicació amb una pancarta que deia: "La República no existeix, Puigdemont!"

9. L'últim ple d'Arrimadas com a líder de Cs a Catalunya

Arrimadas es va acomiadar al maig com a líder de l’oposició a Catalunya deixant el grup parlamentari de Ciutadans visiblement emocionada. "Com molta altra gent, he sigut catalana d'elecció, i mai vaig pensar estar en política", va dir. En la seva intervenció, la diputada electa pel Congrés va tornar a treure "un cartellet" per acomiadar-se, després de les enganxades que ha tingut aquesta legislatura amb el president, Quim Torra, que sempre li ha retret que fes servir pancartes i cartells a l'hemicicle. Es tractava d'una fotografia amb una pintada que s'havia trobat el mateix matí a la porta de casa seva, i que deia "Passi-ho bé".

10.La desfeta que la impulsa com a nova líder de Cs

Ja des dels seus inicis al capdavant del partit a Catalunya, Arrimadas sonava com la futura substituta de Rivera. La desfeta del 10-N ha estat la catapulta que l'ha situada al capdavant de la formació taronja. Si el seu lideratge es confirma al març, pocs candidats a la presidència hauran arribat al càrrec amb una exhibició més gran de continuisme respecte al seu predecessor. Tant en la nit electoral del 10-N, davant la pèrdua dels 47 escons, com en el moment de la dimissió del president taronja, Arrimadas va acompanyar-lo visiblement emocionada. En cap moment ha qüestionat fins ara l'estratègia seguida per l'equip directiu de Cs.

Després de la patacada electoral, "consens" era una de les coses que coincidien a demanar tots els sectors a l'hora de decidir un nou lideratge. Per a múltiples fonts de Cs, Arrimadas encara aquest "consens". Caldrà veure, però, si integra tots els sectors del partit (que de moment li donen suport) a l'executiva. "A la vida, en les situacions difícils és quan cal fer passos endavant", ha assegurat aquest dilluns la diputada en una entrevista a Antena 3, obrint la porta a liderar Cs.