Les deu mentides de Carlos Mazón en la gestió de la DANA

BarcelonaDues setmanes després de la tragèdia, Carlos Mazón compareixerà finalment aquest divendres a les Corts per donar explicacions sobre la controvertida gestió del temporal més virulent que ha patit el País Valencià aquest segle i que ha deixat més de 200 morts. Una gestió marcada per les contradiccions i les mentides d'un president que ha responsabilitzat l'Estat de ser el primer responsable de la tragèdia.

El president defensa que ell estava on havia de ser durant el temporal. Els fets, però, el contradiuen. Mazón no va anul·lar cap acte de la seva agenda el dimarts 29 d'octubre, tot i que la primera alerta va arribar el dimecres 23 d'octubre. A les nou del matí, Mazón va presidir el ple del Consell. Posteriorment, va recollir un premi de turisme sostenible –del qual ha quedat una fotografia seva mossegant el premi– i després es va reunir amb sindicats i patronal. Al migdia va anar a dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. Un àpat que es va allargar fins a quarts de sis i no es va traslladar al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) a l'Eliana, fins a les 19:30 h, quan la reunió s'havia convocat a les 17 h. Quan va arribar, amb la situació ja totalment descontrolada, els tècnics el van haver de posar al dia, cosa que va provocar que l'alerta no s'enviés fins a les 20.12 h.

El president valencià i el seu equip van defugir explicar amb qui havia dinat el 29 d'octubre, però al cap d'uns dies Mazón es va limitar a dir que es tractava d'un dinar "privat". El dijous 7 de novembre, Mazón va canviar la seva versió i va dir que era un "dinar de treball" sense concretar. L'endemà diversos mitjans revelaven que havia dinat amb Vilaplana per oferir-li la direcció d'À Punt. Sigui com sigui, aquest "dinar de treball" no constava en una agenda que estava en blanc després de la reunió amb sindicats i patronal. De fet, el president de la patronal valenciana, Salvador Navarro, va destapar una altra contradicció: va explicar que es va reunir amb el govern a les 13.30 hores i no a les 15 h com havia dit la Generalitat.

Mazón ha atribuït a la falta de cobertura al Cecopi dels intents de la ministra Teresa Ribera per contactar-hi. Ribera va explicar que el va trucar fins a tres vegades sense rebre resposta i Mazón, que havia negat en un principi tenir trucades seves, la va acusar de "manipular", aportant un SMS de la ministra rebut a les 20:20 hores.

La falta de cobertura al Cecopi queda en entredit amb les declaracions de la consellera d'Interior, Salomé Pradas, que va explicar que va aconseguir parlar amb Mazón des d'aquest centre a les 18:45 h per comunicar-li que la situació havia empitjorat, cosa que va motivar que el president es desplacés, per fi, a l'Eliana. "Vaig estar puntualment informat dimarts, tot i trobar-nos en una situació de molta incomunicació perquè ja estaven començant a caure els principals terminals de telefonia", va dir Mazón, tot i que a València capital no van fallar.

Carlos Mazón ha culpat la Moncloa de no haver enviat alertes mòbils amb antelació a través de la direcció general de Protecció Civil. Els ministeris de l'Interior i de Transició Ecològica li van recordar que la gestió de plans de protecció civil és "competència exclusiva de les comunitats". Mazón va defensar que des de la Generalitat es van seguir tots els protocols: "És un sistema protocol·litzat que el coordina Protecció Civil del Govern d'Espanya", va dir el president. Després va confessar que fins a les 19 h pensaven que la situació no era tan preocupant.

La delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, va trucar el matí del 29 d'octubre tres vegades a Pradas, com a responsable política d'Emergències, abans que demanés la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME), davant la crescuda del riu Magre, al seu pas per Utiel i les previsions de tempestes torrencials. Tot i així, la Generalitat no va sol·licitar l'assistència de la UME fins a les 15:21 hores i només a Utiel i després a Requena. La sol·licitud d'ajut a la UME per a la resta de la província de València no es va realitzar fins a les 20 hores.

Mazón insisteix en la idea que aquesta unitat opera per lliure. El cap de la UME ho va desmentir: “En un nivell 2 d'alerta, qui dirigeix l'emergència és la comunitat autònoma. No hi puc entrar fins que el director d'emergències de la Generalitat m'autoritzi”. Mazón es va contradir l'1 de novembre: "Actualitzant la radiografia de necessitats es van reclamant les aportacions complementàries”, va admetre en una compareixença en què va acabar sol·licitant més militars i recursos al govern espanyol.

La Confederació Hidrològica del Xúquer (CHJ) afirma que va traslladar les “dades objectives de mesurament” de manera periòdica. Aquestes dades, però, no van suposar cap desactivació de l'alerta emesa pel Cecopi. La CHJ va reiterar que la seva tasca és informar, no emetre alertes. Per sustentar la seva versió, el ministeri va mostrar un comunicat en què traslladava hora a hora la informació que va facilitar al Cecopi. De fet, a les 17.30 h els serveis d'Emergències coneixien l'augment brusc de cabal a la Rambla del Poio; però no va emetre una alerta hidrològica, com sí que havien fet a les 12.20 h.

Mazón ha intentat vincular l'enviament tardà de l'alerta amb la situació a la presa de Forata, de la qual la CHJ ja havia anat informant dels problemes durant tota la tarda. Cap a les vuit del vespre el secretari de Medi Ambient truca a la consellera d'Interior preocupat, entre d'altres, per aquesta presa. En tot cas, no és competència de la CHJ enviar alertes i el mateix servei d'Emergències autonòmic n'havia enviat una a les 17:30 h. A més, quan s'envia l'alerta als mòbils per part de la Generalitat a les 20.12 h es fa per perill desbordament de la presa de Forata, però no pel barranc del Poio, que va provocar la majoria de morts. Quan es va emetre l'alerta, el barranc del Poio ja estava desbordat a l'Horta Sud.

Mazón va atribuir els estralls del temporal a una “gran revolució meteorològica” que era difícil de preveure, però hi havia alertes prèvies per risc de tempestes i informació en temps real i l'Aemet ja va emetre un avís a les 7.30 h. "L'alerta vermella hi era, independentment de què passés després. I això implica prendre mesures importants en totes les comarques afectades i especialment en zones inundables o properes a rius, rieres, torrents o barrancs", sosté el meteoròleg de l'ARA, Xavi Segura. Mazón fins i tot va comparéixer a les 13 h per anunciar que a partir de les 18 h el temporal escamparia i "es desplaçaria cap a la zona muntanyosa de Cuenca". La Generalitat va publicar el vídeo a les xarxes, però quan la situació es va descontrolar, el va esborrar.

El president valencià insisteix que a les 7.30 hores del matí del dimarts 29 d'octubre, el 112 va emetre l'alerta vermella i que "gràcies a aquesta previsió", van avisar els ajuntaments, que van poder suspendre les classes. Una versió que dista molt de la que donen els alcaldes dels municipis més devastats pel temporal. Aquests batlles s'han queixat de la manca d'informació per part d'Emergències que els va impedir reaccionar a temps per avisar els veïns perquè únicament se'ls va advertir de no acostar-se a les rieres.