Deu dades que expliquen l’electorat català

BarcelonaL’enquesta postelectoral sobre les eleccions al Parlament que va publicar el CIS fa dues setmanes ha aixecat polseguera. Primer, per la formulació poc imparcial d’algunes preguntes. I després, per la composició de la mostra, que sobrerepresentava sospitosament els votants del PSC i En Comú Podem. Tanmateix, més enllà dels titulars interessats que hagi pogut generar la combinació de preguntes dirigides i la mostra esbiaixada, si mirem el detall de l’enquesta hi podem trobar dades concretes que, lliures d’aquestes distorsions, ens ajuden a entendre una mica millor la realitat sociopolítica catalana.

El gènere

Vox és el partit més masculinitzat i el PSC el més feminitzat

Set de cada deu votants de l’extrema dreta són homes, mentre que el PSC és l’única formació que té una majoria de dones entre els seus votants. El cas de Vox és relativament habitual a Europa: els partits de dreta radical, sobretot quan són nous, solen tindre més penetració entre els homes que entre les dones. Les seves posicions antifeministes, i el tipus de valors que transmeten, són relativament menys atractius per a les dones.

L’edat

La CUP el més jove, el PP el més envellit

El 46,5% dels votants de la CUP tenen menys de 35 anys, mentre que el 43% del PP en tenen més de 65. A part dels populars, els que tenen una proporció més gran de votants jubilats són el PSC i Junts. A l’altre extrem, la CUP és el partit amb el vot més jove i, a certa distància, hi ha En Comú Podem.

La llengua

La llengua materna, una divisòria important

Com mostren totes les enquestes, la llengua materna és una de les variables que millor expliquen el vot a Catalunya. Els partits autoanomenats constitucionalistes (PSC, Cs, PP i Vox) tenen tots més d’un 70% de votants castellanoparlants. Els comuns es queden en el 62%, mentre que entre els votants de partits independentistes, el vot castellanoparlant és clarament minoritari. Hi ha, tanmateix, una diferència molt substancial: mentre que ERC té un 30% de castellanoparlants en el seu electorat, Junts no arriba al 10% i la CUP es queda en el 14,4%.

Institucions

El 50% dels votants de Vox volen suprimir l’autogovern

Es podria pensar que el creixement de Vox està relacionat amb l’oposició a la independència. I és cert: però el rebuig s’estén també a l’autonomia. La meitat dels seus votants voldrien suprimir les institucions d’autogovern i un 20% addicional reduir-ne el poder. Els del PP són més moderats: un 23% volen suprimir la Generalitat i un 33% treure-li competències.

Independentisme

Junts té l’electorat més favorable a la independència

El 92% dels votants de Junts prefereix com a primera opció la independència. Aquesta opció és molt majoritària també entre els votants de la CUP (86%) i Esquerra, amb un 77%. Aquests 15 punts de diferència entre ERC i Junts s’expliquen perquè els republicans han aconseguit vots d’un sector dels que voldrien eixamplar l’autogovern però no la independència.

Situació política

L’independentisme, el més satisfet amb la situació catalana

Malgrat el context políticament complicat per a l’independentisme, amb la repressió i la manca de perspectives immediates per a l’autodeterminació, quan el CIS demana als seus enquestats que avaluïn la situació general de Catalunya, els que es mostren menys crítics són els votants independentistes. Tot i així, no arriben a un 30% els que diuen que la situació és bona o molt bona. Per contra, els votants de PP, Vox i Cs són els que en fan una valoració més negativa: entre el 75% i el 80% consideren que la situació de Catalunya és dolenta o molt dolenta.

Indecisos

¿Entre quines opcions dubtaven els votants de cada partit?

El 20% dels enquestats afirmen haver dubtat entre dues o més opcions abans de decidir-se. Els del PSC dubtaven, sobretot, amb En Comú Podem o l’abstenció. En canvi, els d’ERC tenien el principal dubte amb Junts. Els de Junts, recíprocament, també amb ERC, mentre que els de Vox dubtaven entre PP i Cs. Els votants de la CUP tenien de nou ERC com a principal opció alternativa. Curiosament, també els d’En Comú Podem mencionen ERC i, a poca distància, el PSC. Per als de Cs, el PSC era l’altra opció més considerada, i per als del PP era, precisament, Cs. Els del PDECat també tenien ERC com a principal dubte, per sobre de Junts.

Les xarxes socials

La CUP, els comuns i Vox són els que més s’hi informen

Els votants de la CUP (23%), d’En Comú Podem (18%) i Vox (13%) són els que més declaren haver utilitzat les xarxes com a principal font d’informació de la campanya. Això està molt relacionat amb el perfil de votants joves que tenen aquestes formacions. El 65% dels votants cupaires utilitzen Twitter. Un altre partit que té un electorat molt piulador és Junts: més del 45% dels seus electors fan servir aquesta xarxa social. És remarcable si tenim en compte que té un electorat més envellit.

Mitjans de comunicació

TV3, hegemònica entre els votants independentistes

La pèrdua progressiva de rellevància de la televisió com a font d’informació política no afecta tots els partits de la mateixa manera. El PSC i el PP tenen electorats molt fidels a la televisió com a mitjà. En part, per una qüestió d’edat. Quan el CIS demana quines televisions mira la gent per informar-se de política, apareixen les diferències. TV3 és absolutament hegemònica entre els votants independentistes: entre el 70% i el 90% dels votants d’ERC, la CUP i Junts la prefereixen. Per contra, només un 20% dels socialistes i del PP, i un 6% dels de Vox trien la cadena pública catalana.

Campanya electoral

El PSC ha fet la campanya més intensa

Quan el CIS demana als votants si algun partit s’ha posat en contacte amb ells per demanar-los el vot, crida l’atenció que el PSC és, de molt, el que ho ha fet més. Més del 68% dels votants afirmen que el partit de Salvador Illa els ha contactat durant la campanya. A una certa distància hi ha Esquerra (54% de contactes), el PP (48,8) i Junts (46%).