Deu anys sense que la Generalitat aprovi els comptes quan toca

BarcelonaEls pressupostos de la Generalitat són per definició el full de ruta econòmic i financer anual. La llei de finances públiques catalana estableix que, perquè cada departament pugui saber dels recursos de què disposarà cada any, el Parlament ha d’aprovar els comptes abans de l’1 de gener de l’any en qüestió. Des de ja fa un temps, però, aquest objectiu sembla tota una utopia. L’última vegada que un govern de la Generalitat va aprovar els seus pressupostos dins el termini va ser fa deu anys. Era el 17 de desembre del 2009 i la cambra catalana aprovava els últims comptes del govern tripartit, al qual li quedava només un any. Des de llavors, cap executiu ha aconseguit validar els números que marquen el futur de les polítiques públiques abans que comenci l’any.

Però els partits que han dirigit la Generalitat en els últims deu anys no només han fet tard a l’hora d’aprovar els comptes, sinó que tampoc han aconseguit presentar-los en el termini que marca la llei. “El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i la documentació annexa es remetran al Parlament de Catalunya abans del 10 d’octubre de cada any, per al seu examen, esmena i aprovació”. L’article 32 de la llei de finances públiques és prou clar, però ningú l’ha complert des que es va aprovar la norma el 1982. Durant el mandat de Jordi Pujol i també del tripartit, algun cop van presentar el projecte de llei durant el mes d’octubre, però mai abans del dia 10. Malgrat les tensions internes que hi pogués haver, el tripartit va governar amb majoria absoluta i això va facilitar l’aprovació dels comptes.

Fi de les majories absolutes

El principal factor que explica justament el retard en l’aprovació dels pressupostos en els últims deu anys és que la Generalitat hagi estat dirigida per governs en minoria que han necessitat buscar suports parlamentaris per donar llum verda els seus números. S’hi va començar trobant Artur Mas després de les eleccions del novembre del 2010, quan va arribar a la presidència de la Generalitat pilotant un govern de 62 diputats. Això va dificultar que els comptes dels següents anys s’aprovessin dins el termini. De fet, l’acord amb el PP per als primers pressupostos de la legislatura no va arribar fins a principis de juliol del 2011 -després de 7 mesos de pròrroga- i els comptes es van acabar aprovant pocs dies més tard. Malgrat haver trobat en els populars el seu soci potencial per als números de la Generalitat en una etapa marcada per l’austeritat i les retallades, el govern d’Artur Mas no va aconseguir tirar endavant els comptes del 2012 fins el 15 de febrer d’aquell mateix any, dos mesos més tard, doncs, del que marca la llei.

Des de fa deu anys, a més, la inestabilitat s’ha anat apoderant de la política catalana. Les convocatòries electorals s’han anat fent cada vegada més recurrents, i s’han anat sumant als vaivens en les estratègies polítiques del Govern. Després de les eleccions del 2012, Mas va canviar de socis i va dirigir la mirada cap a ERC. El Procés va començar a marcar la política catalana i els republicans es van convertir, a partir del 2014, en els socis prioritaris dels convergents -el 2013 els comptes es van acabar prorrogant perquè Oriol Junqueras es va negar a avalar-los-. El pacte CiU-ERC, que va garantir els dos següens pressupostos, tampoc va complir els terminis: el 2014 es van aprovar el 22 de gener i el 2015 el 5 de març.

Les eleccions del 27 de setembre del 2015 van tornar a deixar el govern en minoria tot i l’operació JxSí, i la CUP, el soci potencial en què va recolzar l’executiu, va dir no a tramitar els comptes del 2016, que ja van entrar amb sis mesos de retard al Parlament. Amb una qüestió de confiança pel mig, el Govern va llimar diferències amb els cupaires, que sí que van aprovar els pressupostos del 2017, el 22 de març, a canvi de posar fil a l’agulla al referèndum. Eren els últims que la Generalitat havia tirat endavant fins a aquest passat mes d’abril, quan, en plena pandèmia, el Parlament va tornar a validar uns comptes -amb el suport dels comuns- amb retard i que ja van néixer caducats.