¿Detenir Puigdemont o amnistiar-lo? El dilema del PSOE

BarcelonaQuan li han preguntat per la detenció frustrada de l'expresident Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha insistit en un sol missatge: la necessitat d'aplicar la llei d'amnistia, a la qual de moment jutges com Pablo Llarena es neguen. Han estat nombroses les vegades que el Govern ha estat interpel·lat per aquesta qüestió i no s'ha ficat en cap embolic, ni el president ni la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque. Ara bé, la posició canvia quan es pregunta al govern espanyol.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar aquest dijous que "a tots ens hauria encantat que hagués estat detingut com procedia", fent referència a Puigdemont. De fet, per a ell és una "prioritat" fer-ho, malgrat que sigui el seu govern el que hagi acceptat amnistiar-lo a ell i a la resta de persones amb procediments judicials derivats del Procés. Unes paraules que van indignar el secretari general de Junts, tal com ha expressat aquest divendres als micròfons de SER Catalunya. Marlaska no és l'únic que opina així. La ministra de Defensa, Margarita Robles, s'ha sortit de la línia en diverses ocasions darrerament fent referències sovintejades a "la fuga en maleter" de Puigdemont la tardor del 2017.

I encara s'hi ha afegit el ministre de Transports, Óscar Puente, que no només va culpar els Mossos, com Marlaska, del fracàs del dispositiu per detenir Puigdemont, sinó que va dir que el retorn del líder de Junts "no és més que soroll" i va assegurar que el perjudicava com a polític. I això que també va acusar el Tribunal Suprem d'"extralimitar-se" no aplicant l'amnistia, en la línia oficial que ha intentat marcar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.

En tot cas, les declaracions de Marlaska, Robles i, en certa manera, Puente, xoquen amb l'estratègia general de defensar l'amnistia que tenen Sánchez i el seu govern, expressant que "tots els independentistes" han de ser amnistiats i queixant-se pel rebuig d'alguns tribunals a aplicar la llei. Una posició que reflecteix la portaveu del govern estatal, Pilar Alegría, que ha anat defensant que "el text de la llei d'amnistia és absolutament clar", igual que "la voluntat del legislador", unes paraules que han repetit el mateix Sánchez i la vicepresidenta primera espanyola, María Jesús Montero, que ha evitat entrar a valorar el retorn fugaç per recalcar que segueixen relacionant-se "amb absoluta normalitat amb Junts".

Compromís del PSC

Ara bé, afirmacions com les de Marlaska topen de ple amb els objectius i les formes que ha expressat el Govern d'Illa: "Soc partidari que es compleixi la llei d'amnistia i és el que vaig dir en la meva intervenció aquell dia [el del ple d'investidura]", va assegurar a TV3. I va afegir que demanava a l'àmbit judicial que respectés "l'esfera de decisió de l'àmbit legislatiu": "El Congrés pot agradar més o menys, demano que es respecti des de l'àmbit judicial que el poder legislatiu ha fet una llei nítida i explícita", va reblar, exigint que es fes "sense subterfugis". I és el mateix que va expressar Paneque en la roda de premsa posterior al consell executiu després del retorn fugaç de Puigdemont: "Compromís absolut d'aquest govern i el seu president amb l'aplicació de la llei d'amnistia. És una eina fonamental per a la recuperació de la normalitat i la convivència a Catalunya", va defensar.