Els Mossos detenen un home de 81 anys per amenaçar de mort el president Aragonès

La policia l'ha deixat en llibertat després de requisar-li un arsenal d'11 armes a casa seva

Les armes del presumpte autor de l'amenaça a Aragonès requisades pels Mossos d'Esquadra
ARA
19/08/2021
3 min

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra han detingut aquest dijous a Manresa un home de 81 anys per amenaçar de mort el president de la Generalitat, Pere Aragonès. L'amenaça va arribar en forma de tres cartes en què també es referia als dirigents independentistes i que van ser interceptades pels Mossos seguint els protocols de la Generalitat. És a dir, mai van arribar a Aragonès. Concretament, les missives estaven escrites en primera persona del plural, estaven firmades a nom d'"antiindependentistes" i insistien en l'ús d'armes de foc contra el president, segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat els Mossos. El presumpte autor de l'amenaça ha estat detingut aquest dijous al matí a Manresa, ja que els fets s'han precipitat després que la policia hagi tingut constància d'un arsenal d'armes que l'home tenia a casa. Concretament, se li han comissat quatre armes curtes i set armes llargues registrades de les quals disposava de llicència en vigor. L'individu està investigat per un delicte d’amenaces per motius ideològics i la policia l'ha deixat en llibertat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els fets es remunten al 22 de juny, quan els investigadors dels Mossos van saber que la Generalitat havia rebut dues cartes adreçades al president amb un contingut amenaçador: l'autor assegurava que atemptaria amb l’ús d’armes de foc contra el president i altres càrrecs de partits del Govern per motivacions ideològiques.

Quan la investigació ja estava en curs, el 23 de juliol la Generalitat va rebre una tercera carta amb un contingut similar. En aquesta ocasió les amenaces es concretaven exclusivament contra Aragonès i els sobres duien un mata-segells de Manresa. Després de gairebé dos mesos d'investigació, la policia ha identificat el presumpte autor de les amenaces i la seva localització.

Amenaces arxivades

No és la primera vegada que un president de la Generalitat rep amenaces de mort que la policia considera de certa rellevància. Per exemple, els dos predecessors immediats d'Aragonès, Quim Torra i Carles Puigdemont. El desembre del 2017, per exemple, va circular per les xarxes un vídeo en què es veu un home sobre un tanc de l’exèrcit espanyol que amenaça Puigdemont i Pablo Iglesias. L'expresident va denunciar aquests fets però la causa va ser arxivada. Per al jutge, "va ser una farsa sense cap valor intimidatori". A més, quan exercia el càrrec de president, Puigdemont va rebre diverses amenaces de mort a través de Twitter.

I també ara fa un mes el jutjat d'instrucció número 3 de Madrid va acordar arxivar les denúncies arran de les cartes amb bales que van rebre Iglesias; el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, durant la campanya per les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig. La magistrada va considerar llavors que, "si bé els fets podien ser constitutius d'un delicte", no van trobar dades que permetin identificar els responsables d'aquest enviament, a diferència del que ha passat amb Aragonès.

També la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, va rebre una nota amb una navalla tacada de vermell durant la campanya madrilenya, tot i que en aquest cas el remitent va ser identificat com un veí de l'Escorial amb problemes de salut mental. A les portes del 4-M van arribar noves amenaces a Iglesias i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero també van rebre cartes amenaçadores. Concretament, en el cas de la presidenta madrilenya es va retenir a Sant Cugat del Vallès una missiva amb dues bales dirigida a Ayuso i els Mossos es van fer càrrec de la investigació.

stats