La detecció de les 'fake news' de Trump, Sánchez i Joan Carles I

El recompte als Estats Units ha monopolitzat la setmana amb un Donald Trump entestat en alimentar la teoria de la manipulació electoral. No hi ha cap evidència d’un recompte fraudulent, com han anat insistint el Partit Demòcrata, governadors republicans i mitjans de comunicació. Però les fake news que denuncia el futur expresident americà no són una novetat. Tampoc ho és el fet que qui diu que més les combat sigui alhora qui més les difon -més de 23.000 mentides en quatre anys segons The Washington Post.

Com es combat la desinformació? ¿I qui ho ha de fer? La lògica portaria a pensar que els periodistes, però és cert que la professió no passa probablement pel seu millor moment de credibilitat. ¿Autoritats independents? La Moncloa, escudant-se en un acord adoptat per la UE, ha aprovat aquesta setmana una ordre ministerial perquè sigui el mateix govern el que s’encarregui d’aquesta noble funció. És a dir, que qui controli si, per exemple, l’executiu està difonent informació falsa sigui el mateix executiu a través del Consell de Seguretat Nacional i la Secretaria d’Estat de Comunicació. Als mitjans, les ONG i altres organitzacions se’ls reserva el paper de “col·laborar” quan les “autoritats competents” els ho sol·licitin.

De vegades hi ha una fina línia entre desinformació i expectatives incomplertes. Per exemple, aquesta mateixa setmana el Banc d’Espanya i l’Airef han dit que els pressupostos generals de l’Estat són “massa optimistes” i que l’economia espanyola probablement no creixerà com ha previst el ministeri d’Hisenda. Fa unes setmanes Pedro Sánchez va dir que es crearien 800.000 llocs de treball en tres anys, recorrent a la mateixa xifra que va fer servir Felipe González en la campanya del 1982. “Vaig prometre que en crearia 800.000 i se’n van destruir 800.000”, reconeixia l’expresident espanyol ara fa dotze anys. Esclar que sempre és més fàcil determinar si és mentida que injectar-se dissolvent ajuda a combatre el coronavirus.

El que no té discussió possible és que els pressupostos passaran el primer tràmit al Congrés gràcies al suport -inicial- d’ERC, Cs, PNB, EH Bildu i el PDECat. I això que l’independentisme català continua denunciant que la repressió de l’Estat no s’atura amb operacions com la Volhov i recursos insistents de la Fiscalia per evitar que Carme Forcadell i Dolors Bassa surtin de la presó. La negociació pressupostària anirà en paral·lel a la precampanya catalana i el PSOE i Unides Podem saben que les operacions policials i judicials no els ajuden a abaratir el preu a pagar si volen comptar amb Esquerra en la foto final. També anirà en paral·lel a les tres investigacions obertes per presumpta corrupció contra el rei emèrit. En els últims dies se n’han conegut dues de noves i la Fiscalia ha de decidir si tiren endavant encara que això demostri que la vida de Joan Carles I fins ara havia sigut fake news.