El destí d’una pancarta: del balcó al museu

BarcelonaDe vegades la història no s'explica amb persones ni tractats, de vegades parlen els objectes. El 2020 s'explicarà amb una mascareta, de la mateixa manera que el 2017 el podríem il·lustrar amb una vitrina plena d'urnes i de porres. El Museu d’Història de Catalunya va començar a documentar el procés independentista amb una pancarta, la de la manifestació del 2010, "Som una nació, nosaltres decidim", i aquest dimecres ha tancat aquesta etapa (de moment) afegint-n'hi una altra, la pancarta inhabilitapresidents, el tros de lona més polèmic dels últims anys.

L'entrega de la pancarta demanant la llibertat dels presos polítics i exiliats l'ha fet el mateix president Torra, que ha recordat que el que relaten les sales del museu és precisament això, que la història de Catalunya dels últims 300 anys és una lluita per les llibertats. Llàstima que el seu discurs, àgil i entusiasta, no tingués audiència més enllà dels periodistes: el museu era obert, però sense turistes ni grups escolars. No hi havia ni una ànima, al Palau de Mar.

Torra feia bona cara, res a veure amb el rostre amoïnat dels agònics dies previs a la inhabilitació. Durant aquests dos mesos el president ha pogut descansar, i fins i tot ha tingut temps d'enllestir un llibre sobre les relacions entre la literatura i la política. I tot des de casa, mentre veia com el seu govern feia que l'enyoréssim, perquè, sense ell posant pau al Palau de la Generalitat, les batusses entre els socis de govern s'incrementaven tant com el risc de rebrot.

Un museu desactualitzat

Això sí, més enllà dels simbolismes, amb l'entrega de la pancarta la pilota passa al Museu d’Història de Catalunya, que afronta el repte majúscul d'explicar la muntanya russa de l'última dècada amb un relat sintètic i integrador. Fa dècades que l'assignatura pendent del museu és actualitzar-se, i la distància entre el que s’hi explica i l'actualitat cada cop és més grossa. Avui dia, l'exposició permanent del museu acaba amb la recuperació democràtica, amb un mur ple de pòsters electorals del 1980, com "El teu primer vot per Catalunya" i "Xirinacs al Senat". No hi ha cap sala dedicada al pujolisme, i l'any 2008, amb José Montilla de molt honorable, s'hi va fer un pegot final en forma d'un espai batejat com a Retrat de la Catalunya contemporània, que destacava la diversitat de la societat d'ara amb fotografies de catalans amb arrels a fora i d'icones com Isabel Coixet o Ferran Adrià.

Aquest dimecres hem preguntat a la directora del museu, Margarida Sala, quan arribaria aquesta actualització del relat, i s'ha atrevit a marcar el 2023 com l'any que el procés independentista entrarà al museu. "Justament el dia 16 de desembre inaugurem la reformulació de les sales del segle XVIII", ha detallat. "L’any que ve reformarem el XIX i el 2022 redissenyarem l’espai del segle XX. Per tant, la pancarta de Torra hauria d'aparèixer a les sales que expliquin l'actualitat, que s'haurien d'inaugurar el 2023", ha afegit. Això sí, el nou relat, que per fi tindrà perspectiva de gènere i més rerefons social, no anirà acompanyat d'una ampliació del museu. I això que per explicar els últims anys necessitaríem un edifici sencer.