I després de la tempesta pel referèndum, l'eterna rutina pressupostària

BarcelonaHi ha discussions que de tanta intensitat esgoten i, quan acaben, deixen, de cop, un ambient dens, pesat. L'acceleració dona pas a una calma feixuga, i les pulsacions que fins fa un moment anaven a cent per hora s'abonen de sobte a la somnolència. Alguna cosa així ha viscut aquest dimecres el Parlament, que ha passat en qüestió de minuts d'un dels moments més tensos del període de sessions a un dels més burocràtics. De l'intercanvi alterat de retrets per la inclusió del referèndum als pressupostos, a la rutinària votació de les més de mil esmenes que han arribat vives al ple.

De cop, els braços dels portaveus que s'alçaven vigorosos per demanar la paraula a una Carme Forcadell que no donava l'abast a repartir torns, han passat a elevar-se mandrosos per indicar als seus companys de grup el sentit del vot a cada una de les esmenes. Els diputats acabaven de viure un cop més un inacabable i caldejat debat previ a una votació rellevant pel procés sobiranista, en aquest cas, l'aprovació d'uns pressupostos que inclouen una disposició addicional que compromet el Govern amb la celebració d'un referèndum.

El tro que avança la tempesta ha estat una nota del lletrat major i del secretari general de la cambra catalana que alertava que incloure el referèndum als comptes suposava ignorar el Tribunal Constitucional (TC). A partir d'aquí, la pluja de peticions de paraula –per al·lusions, per contradiccions, per qüestions d'ordre...– ha arribat des de tot arreu. Anna Gabriel, Carlos Carrizosa, Oriol Junqueras, Santi Rodríguez, Joan Coscubiela, José María Espejo Saavedra, David Pérez, Miquel Iceta, Jordi Turull, un altre cop Gabriel i Coscubiela... Un bucle infinit que ha arribat a semblar una jugada mestra del filibusterisme parlamentari: debatre 'ad eternum' si es convoca o no es convoca la mesa del Parlament o la junta de portaveus per, així, no arribar a votar mai l'esmena de la polèmica: la que situa el referèndum per primer cop de forma explícita en una llei del Govern.

Com en els combats de boxa, ha estat un timbre –el que crida els diputats a votar– el que ha posat punt final a l'intercanvi de cops. Fatigada de repartir torns de paraula i discutir-se amb els portaveus, Forcadell ha optat per cridar a votar i aplacar els ànims amb una recepta infal·lible, la soporífera lletania de la votació interminable d'uns pressupostos. Dues hores de calma abans que, l'aprovació definitiva dels comptes, torni a desembocar en tempesta.