GUERRA BRUTA

70 dies després de l’esclat del ‘Fernandezgate’ arriba la querella

Segons el pla original, la querella s’havia d’haver presentat cap al 20 de juliol, però en aquell moment, segons fonts solvents, el PDC esperava aconseguir el grup parlamentari al Congrés

70 dies després de l’esclat del ‘Fernandezgate’ arriba la querella
i Ernesto Ekaizer
31/08/2016
3 min

MadridL’advocat penalista Xavier Melero, en representació de Xavier Trias i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), presenta avui la querella criminal contra el ministre Jorge Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, com a partícip i autor, respectivament, de delictes de violació de secrets per part de funcionari públic, prevaricació i malversació de fons públics. L’ARA va avançar el text íntegre de la querella el passat 28 de juliol.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons ha confirmat a l’ARA Francesc Sànchez, en el seu moment responsable de règim intern de CDC, el document presentat “és la mateixa querella que va elaborar l’advocat Xavier Melero al mes de juliol, amb alguna proposició addicional de prova”. Segons el pla original, la querella s’havia d’haver presentat cap al 20 de juliol, però en aquell moment, segons fonts solvents, el PDC esperava aconseguir el grup parlamentari al Congrés, cosa que va portar a anar ajornant dia a dia la presentació. I, finalment, va arribar el parèntesi de l’agost.

Llegeix aquí el text de la querella

Nous fets relacionats

Des de l’elaboració de la querella -18 de juliol- hi ha hagut nous fets relacionats amb la trama de Fernández Díaz. Principalment, la declaració judicial del propietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, precisament el passat 18 de juliol, en la qual va aportar noves informacions sobre l’anomenada operació Catalunya, de criminalització de dirigents sobiranistes. Segons Cierco, el llavors (2014) cap d’Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín de Blas, en persona, va extorquir el conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, perquè lliurés els comptes bancaris de familiars de l’expresident Jordi Pujol, cosa que va aconseguir entre el 28 i el 30 de juny del 2014. El ministeri de l’Interior, amb el vistiplau de Fernández Díaz, va filtrar aquests comptes al diari El Mundo, que els va publicar el 7 de juliol d’aquell 2014.

Un altre fet és que, en la primera meitat d’aquell 2014, Jorge Moragas, cap de gabinet del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va viatjar a Andorra -país que visitava assíduament des de feia molts anys- i va participar en les negociacions amb els Cierco per obtenir aquells comptes. No va ser l’únic, ja que també ho va fer Jaime García-Legaz, secretari d’estat de Comerç. En el seu cas, perquè el Sepblac (la unitat d’intel·ligència financera) depenia del ministeri d’Economia. El Sepblac supervisava en aquell moment diverses operacions de la BPA.

Però la querella no aborda aquests assumptes. El relat descriu una maquinació-conspiració amb conseqüències per als afectats. Si bé se centra en Trias i en el diputat i exconseller Francesc Homs, també esmenta els intents d’embrutar amb notícies falses l’actual vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, o l’exalcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal.

La compareixença

L’advocat Melero dóna per certes les converses perquè, entre altres coses, assenyala, Daniel de Alfonso “no va afirmar en cap cas la falsedat del seu contingut” durant la interpel·lació a la qual se’l va sotmetre al Parlament de Catalunya, el 23 de juny, i després que el diari digital Público desvelés el contingut de les gravacions.

La Fiscalia del Suprem ja ha fixat posició, a petició de la Fiscalia General de l’Estat, sobre les gravacions, traient importància a un possible contingut delictiu.

Setanta dies després que el diari Público destapés les gravacions, el 21 de juny i en plena campanya per a les eleccions espanyoles, avui es presentarà la primera querella per un dels escàndols més grans de l’etapa democràtica a l’Estat en relació amb l’ús de les institucions per a benefici d’un partit en lluita contra els seus adversaris polítics.

stats