El 71% de la despesa serà social

BarcelonaLa secretària de política europea del PSC, Esther Niubó, va afirmar ahir que els pressupostos que avui presentarà el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, certificaran el "gir a la dreta" d'ERC, i el coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, ja va denunciar que "el còmput de les partides socials serà menor que el 2012". Per contra, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, hi veia un "retorn a la política pressupostària del tripartit". Seran uns comptes difícils de valorar o, com a mínim, polièdrics, segons el punt de vista social des del qual s'analitzin. Deixaran un gust agredolç entre els seus avaladors, ja que serviran per quadrar el dèficit i posar fi a la incertesa de la pròrroga -exigència de CiU-, però a costa d'una proliferació de taxes i tributs sense precedents -exigència d'ERC-. I retrocediran anys en el nivell de despesa social total, que al seu torn suposarà el percentatge més alt de la història respecte al pressupost global.

Efectivament, la despesa social suposarà el 71% de tota la despesa no financera dels departaments prevista per al 2014, segons ha pogut saber l'ARA, un percentatge que supera el sostre assolit el 2011, quan va elevar-se fins al 69,8%, i queda lluny del 67,2% dels últims pressupostos del tripartit. Tanmateix, el global de la despesa se situa escassament per sobre del límit fixat per Mas-Colell per al 2013 i quedarà limitat prop dels 20.295 milions, i es consolidaran així les reduccions dels últims anys. Amb això, per tant, la despesa dels departaments d'Educació, Salut i Benestar Social superarà lleugerament els 14.000 milions, més de 2.000 milions per sota de la pressupostada per al 2010. I aquí cadascú farà les seves valoracions.

"Són uns pressupostos que no es mereixen els ciutadans", reconeix un dels negociadors, que lamenta que el sostre de dèficit -de l'1% per al 2014- i els incompliments de l'Estat impedeixen impulsar uns comptes dignes. Tot i això, l'objectiu, segons destaca, ha estat bolcar tots els recursos possibles en la despesa social i, en especial, en les partides destinades als més necessitats. Una priorització que s'ha fet dirigint el màxim de despesa als departaments socials -en detriment, per exemple, de les poques inversions que es podran mantenir- i, dins d'aquests departaments, preveient el màxim de recursos per a polítiques de xoc concretes.

D'aquesta manera, la partida prevista per a la renda mínima d'inserció serà la més alta de la història, segons les fonts consultades. En concret, serà prop de 20 milions més alta que la del 2011, quan va ascendir a 129,5 milions. Les partides per a beques menjador, per lluitar contra la pobresa infantil i per a ajudes per a famílies per evitar un desnonament també seran més altes que el 2012.

Igualment, per certificar el canvi de rumb, la llei d'acompanyament dels pressupostos modificarà la llei d'estabilitat pressupostària aprovada el 2012 per CiU i el PP. Segons la reforma que s'impulsarà, la prioritat de despesa per als nous ingressos que puguin arribar ja no anirà destinada a eixugar deute, sinó a revertir les retallades en polítiques socials. Així, tot i que finalment no s'inclouran en els comptes els deutes pendents de l'Estat, si els recursos arriben tindran clara la destinació.

Així mateix, els comptes preveuen cinc milions ampliables per a la consulta, mantenir l'activitat exterior i la del Diplocat i la creació d'un cos de tècnics tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya.

Alguns fronts encara oberts

Tot i això, la portaveu d'ERC, Anna Simó, va avisar que l'acord no està tancat del tot i que es reserven cert marge per negociar en el tràmit parlamentari. Encara queden per concretar alguns impostos -als envasos de plàstic, als pisos buits, a operadors de telefonia mòbil i un increment al de les grans superfícies- i algunes inversions. L'entesa, però, és quasi total. "No són uns pressupostos per quedar bé, sinó per anar bé", va avançar el secretari d'organització de CDC, Josep Rull.