La despesa militar s'enfilarà als 24.000 milions d'euros, el doble del que s'ha anunciat

MadridA Unides Podem ja li ha costat digerir un augment de gairebé el 26% del pressupost de defensa que, segons el que va anunciar inicialment la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ascendia als 12.317 milions d'euros. Els números, ja publicats de manera segregada per ministeris i capítols, revelen que la despesa vinculada al sector militar és, però, sensiblement superior. Recollint els criteris que el Centre Delàs d'Estudis per la Pau ja va fer servir per analitzar els comptes del 2022, el resultat és que hi ha pressupostats 24.058 milions d'euros en diferents qüestions relacionades amb la defensa, segons ha pogut comprovar l'ARA. És el doble del que s'ha comunicat. El més significatiu són 1.601 milions previstos com a inversió en innovació tecnològica al sector de la defensa, una partida inclosa en el pressupost del ministeri d'Indústria. Aquesta inversió en R+D militar l'any passat va ser de 708 milions, de manera que l'increment per al 2023 és d'un 126%.

La injecció per a l'empresa armamentística és especialment destacada si es té en compte que l'augment de la xifra oficial ja venia donat pels 4.900 milions d'euros que es dedicaran a programes especials de modernització. El 2021 aquesta partida va ser de 2.341 milions i el 2022 de 2.848. Aquests diners són els que PSOE i Unides Podem van pactar introduir de tal manera que no computés en el sostre de despesa i així no restar capacitats per dedicar recursos a polítiques socials. Sigui com sigui, estan previstos per al desenvolupament d'armes: 620 milions a la producció d'avions Eurofighter-2000, 526 milions a l'anomenat Next Generation Weapons System –un sistema de defensa que es finança conjuntament amb Alemanya i França–, 488 a les fragates F-110 i 444 a helicòpters multipropòsit.

Els 1.601 milions que estan adscrits a programes d'innovació del ministeri d'Indústria també estan relacionats amb la fabricació d'alguns dels projectes esmentats, i també amb d'altres com els helicòpters Tigre MK III i els avions no tripulats Euromale. Aquestes ajudes havien sigut anys enrere de 676 milions el 2021 i 467 els tres anys anteriors, sempre camuflades en els comptes d'un altre departament. Ara augmenta notablement la inversió i, malgrat el debat públic suscitat pel pressupost en defensa, Montero no hi ha fet cap referència els últims dies. De tot plegat, en surten beneficiades empreses com Airbus, Indra, Navantia i Santa Bárbara, principals adjudicatàries del ministeri de Defensa i Indústria en matèria militar.

Hi ha altres partides que als documents dels pressupostos estan incloses a Defensa, però que la ministra d'Hisenda no va tenir en compte quan va anunciar dimarts les principals xifres: són les que tenen a veure amb organismes autònoms adscrits al ministeri i també amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El pressupost dels serveis d'intel·ligència és de 337 milions d'euros, que s'afegeixen als 1.289 que es distribueixen organismes com l'Institut Social de les Forces Armades (la mútua dels militars), l'Institut d'Habitatge, Infraestructures i Equipaments de Defensa i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial.

La Guàrdia Civil i les pensions dels militars

La despesa vinculada al sector militar s'incrementa encara més si s'hi incorpora el que està dedicat a la Guàrdia Civil. Tot i dependre del ministeri de l'Interior, l'institut armat es regeix pel codi militar i és un dels cossos que cada any desfilen pels carrers de Madrid el 12 d'octubre. Així, l'augment és considerable si s'hi sumen els 3.672 milions d'euros previstos per a la Guàrdia Civil. A més, part dels recursos públics estan destinats al règim de classes passives de funcionaris militars i les seves famílies. Si bé els 4.015 milions que es dediquen a això computen en el pressupost del ministeri de Seguretat Social, es pot considerar la seva relació amb el món militar, així com les pensions per a combatents de la Guerra Civil (81 milions). Finalment, el ministeri d'Exteriors conté una partida de 236 milions sobre la participació d'Espanya en organismes internacionals de seguretat, com l'OTAN.

Aquesta suma de 24.058 milions d'euros no vol dir que siguin els diners que al cap de l'any s'acabin executant. La memòria que el Centre Delàs té elaborada sobre la liquidació del pressupost en defensa d'anys anteriors evidencia que acostuma a ser fins i tot superior a la previsió inicial, gràcies a les aportacions que surten del Fons de Contingència. El ministeri d'Hisenda ha facilitat un avenç de la liquidació del 2022 i, en relació amb el ministeri de Defensa, consten 2.847 milions d'euros de modificacions de crèdit. Si se segueix amb aquest patró, la despesa militar final del 2023 pot acabar sent encara més gran. De fet, el membre del Centre Delàs Pere Ortega fa una mitjana de les liquidacions d'anys anteriors i un càlcul dels interessos de deute computables a Defensa que engreixa la xifra fins als 27.617 milions d'euros.

Pedro Sánchez es va comprometre amb l'OTAN a arribar al 2% del PIB abans del 2030 i va avançar que aquest any ja faria un augment de 2.500 milions respecte a l'any passat. La xifra oficial del ministeri de Defensa és de 10.155 milions de pressupost el 2022 i 12.825 per al 2023, de manera que el president del govern espanyol ha complert. Amb tot, amb prou feines el pressupost en defensa se situa al voltant de l'1% del PIB, si no es tenen en compte altres partides estretament relacionades amb el sector militar.