La desfeta a Catalunya posa en qüestió l’estratègia de Ciutadans

BarcelonaEn el camí entre el partit que sempre ha sigut i el partit que vol ser, Ciutadans (C’s) està patint una fuita constant de vots que amenaça d’obligar la formació a redefinir la seva aposta per ocupar l’espai de l’antiga CiU, la defensora del “peix al cove” a Madrid. En els nou mesos que han passat d’ençà que Inés Arrimadas es va convertir en la cap de l’oposició al Parlament el 27-S i les eleccions espanyoles de fa una setmana, el partit d’Albert Rivera ha perdut pràcticament la meitat dels suports a Catalunya: 356.465 vots menys en nou mesos. D’aquests, dos terços corresponen a la patacada del 20-D, i la resta (112.000), a les dues generals. Les xifres han encès l’alarma a la sala de màquines de C’s.

Per analitzar el motiu de la desfeta a tot l’Estat, la cúpula dels liberals ja ha encarregat un informe a una empresa externa que haurà de parar especial atenció als resultats a Catalunya, on ja comencen a sentir-se veus que qüestionen l’estratègia que ha seguit el partit en els últims mesos i la utilitat d’haver fet una campanya específica apel·lant a la catalanitat del partit. “La militància no entén el canvi de discurs per ocupar l’espai de CiU”, raona un dirigent del partit, que subratlla que els millors resultats -els del 27-S- van arribar gràcies a haver-se convertit en “la referència contra l’independentisme”. Un membre del nucli dur de Ciutadans nega que s’hagi de tornar al discurs exclusivament antinacionalista amb què va néixer el partit: “Amb l’estratègia anterior teníem nou diputats al Parlament, ara 25”, remarca, i afegeix que per créixer cal ocupar la centralitat.

No ho veuen igual els crítics amb el viratge, que subratllen que gairebé un de cada tres vots que Ciutadans ha perdut el 26-J respecte al 20-D s’ha perdut a Catalunya. Apunten, a més, que un dels objectius d’aquesta aproximació a l’espai de CiU era aconseguir l’escó al Congrés per Girona, on, tot i que Arrimadas es va implicar en el tram final de la campanya, el partit ha acabat perdent 9.000 vots i ha quedat lluny d’obtenir representació.

El PP burxa en els dubtes de C’s

La campanya diferenciada, però, no és l’única crítica que part de la militància de Ciutadans fa a la direcció. Tampoc va agradar que Albert Rivera fes explícit el veto a Mariano Rajoy a mitja campanya. Un militant que va passar aquells dies visitant les taules informatives que el partit posava al carrer explica que a partir d’oficialitzar el no a Rajoy es va percebre una davallada en els ànims de les bases taronges. La direcció, però, demana prudència, i vol esperar a rebre l’informe detallat dels resultats abans de treure conclusions sobre l’impacte que l’anunci de Rivera va tenir en el resultat final. De fet, la teoria que s’imposa entre la cúpula de Ciutadans és que la culpa dels mals resultats la tenen principalment la polarització, la llei electoral i el Brexit.

Precisament el PP és qui més atent està als moviments que pugui fer Ciutadans en el futur. Els estrategs del Partit Popular veuen en l’intent d’Arrimadas d’acostar-se al votant històric de CiU l’oportunitat de tornar a erigir-se en referent de l’unionisme a Catalunya. En aquestes eleccions els populars van remuntar i van avançar el partit taronja en les quatre províncies, un resultat que ara volen consolidar. En la reunió del grup parlamentari de dimarts, Xavier García Albiol ja va comunicar als seus diputats que calia aprofitar el dilema que afronta Ciutadans per seguir retallant la distància entre els dos partits.

Els populars -que han viscut en el passat el mateix debat que ara afronten els de Rivera- enduriran encara més el to amb l’independentisme per fer forat entre els votants taronges. “Un lideratge com el d’Albiol no ens deixa marge per a una altra cosa”, reflexiona un membre de l’executiva en al·lusió al perfil bel·ligerant del màxim dirigent.

De moment, amb els resultats de diumenge el coordinador general del PP a Catalunya ha guanyat una mica d’oxigen per arribar a un congrés que ja no se celebrarà fins a l’hivern. Un altre retrocés electoral -el tercer d’ençà que va agafar de facto les regnes del partit- hauria deixat tocat el seu lideratge, admeten membres del seu entorn. Els càlculs dels populars diuen que si avui hi hagués eleccions al Parlament la diferència amb Arrimadas es reduiria a quatre escons. Albiol, però, encara no les vol. En el seu horitzó, cal deixar passar més temps perquè els dubtes “desgastin” Ciutadans.