La desfeta del 14-F posa en risc el control català de Ciutadans
Dirigents territorials demanen més participació i canvis interns
BarcelonaCiutadans sempre ha reivindicat com a element diferencial de la resta de partits unionistes el fet d’haver nascut a Catalunya, però el resultat del 14-F deixa ara en entredit el protagonisme que els quadres catalans tenen en l’actual executiva.
En l’última reunió de la cúpula taronja, dirigents territorials, la majoria dels quals governen actualment amb el PP, van aixecar la veu per demanar canvis i també més participació en les decisions internes, cosa que pot desplaçar de Catalunya el nucli de poder del partit.
El centre gravitacional de Cs ha estat fins ara al territori on va néixer. Albert Rivera sempre va veure en Catalunya un planter. José Manuel Villegas, Fran Hervías i Juan Carlos Girauta, tots catalans, van formar part del seu pinyol dur, i se n’hi van sumar d’altres, com Fernando de Páramo, Toni Roldán, Carlos Cuadrado, Lorena Roldán -va ser portaveu de l’executiva- i la mateixa Arrimadas, que des de l’inici va situar-se com la seva successora natural. Un cop ungida presidenta, ella també va optar per un comitè permanent en què va donar pes a tres dirigents -d’un total de set, amb ella inclosa- formats al planter català: Cuadrado -director de la campanya del 14F-, José María Espejo-Saavedra -exvicepresident de la mesa del Parlament- i Marina Bravo -diputada a la cambra catalana-. Aquesta relació interna de forces queda ara debilitada per la derrota electoral.
Encara que el lideratge d’Arrimadas no estigui en dubte, diverses fonts confirmen que l’última trobada del comitè executiu per valorar els resultats de les catalanes -que va durar cinc hores- va estar regada d’intervencions crítiques, no només pel que fa a la campanya sinó també a una estructura de poder molt concentrada a la pràctica en poques mans, especialment les d’Espejo i Cuadrado. Fonts pròximes a la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, una de les dirigents que es van fer sentir, apunten que es va reclamar més participació en els òrgans de decisió, encara que recalquen que el to va ser “constructiu”. També van manifestar preocupació pel rumb del partit Ignacio Aguado i Marta Rivera, vicepresident i consellera a la Comunitat de Madrid, així com el conseller a la Junta d’Andalusia Javier Imbroda, i especialment el coordinador autonòmic de Cs al País Valencià, Toni Cantó, entre d’altres, apunten les fonts.
Unes crítiques reforçades per pronunciaments públics de diputats i senadors autonòmics -especialment a Andalusia- que van exigir que s’assumissin responsabilitats, mentre que a Catalunya el corrent crític Renovadores va demanar la dimissió tant de Cuadrado com del cap de llista, Carlos Carrizosa. En una entrevista a 7TV Andalusia, el vicepresident de la Junta, Juan Marín, va confirmar les tibantors i va criticar que en campanya no s’hagués posat en valor “la gestió” que està fent Cs allà on governa. “No haver mostrat als catalans que quan governem abaixem impostos, s’elimina successions, les traves administratives... -va lamentar-. Si això s’hagués aprofitat probablement el resultat hauria sigut un altre”. També Cantó va demanar dimarts a Antena 3 “reflexió, autocrítica i canvis”, mentre que el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea -oponent d’Arrimadas a les primàries- va reclamar a El Confidencial més democràcia interna: “Si no admetem la llibertat a dins, no podem reclamar-la a fora”.
Un lideratge turbulent
Una veu present a l’executiva de dilluns assenyala la diferència entre l’estratègia del partit en l’última etapa de Rivera, que va apostar per reforçar les aliances amb el PP, i l’acostament al PSOE iniciat per Arrimadas al Congrés, i apunta a un possible “neguit” entre els dirigents que actualment governen amb els conservadors. Amb tot, la conclusió va ser “tancar files” i fer una “anàlisi exhaustiva” dels resultats. Ara bé, encara que Arrimadas no va voler parlar de dimissions, fonts del partit no descarten que hi pugui haver canvis al comitè permanent.
Quinze anys després de la seva fundació, Cs va centrar la campanya en la nostàlgia dels seus inicis el 2006 -com a oposició al tripartit- i la victòria el 21-D, principal mèrit i aval d’Arrimadas quan va arribar a la presidència de Cs. Amb la pèrdua de 30 escons el 14-F, aquell triomf queda ara relegat a la vitrina d’un passat gloriós. La patacada de les catalanes afegeix pressió a un lideratge que Arrimadas ja va estrenar enmig de turbulències.
