BarcelonaTambé l’unionisme celebra els indults. Malgrat els escarafalls, les crítiques ditiràmbiques a Pedro Sánchez i les curses entre la triple dreta per veure qui presenta abans el recurs contra la mesura de gràcia, també entre bona part de les files constitucionalistes es respira alleugerit després de l’alliberament. Ho resumia fa tres anys -quan encara governava el PP a Madrid- un dels dirigents més bel·ligerants amb el Procés, que admetia en privat que, “un cop escarmentats”, més d’hora que tard caldria deixa sortir els presos polítics: “Són un maldecap per a l’Estat”. El temps va demostrar que tenia raó. La condemna dels dirigents independentistes ha estat un corcó que -ben alimentat des de l’exili a cop de victòria judicial- ha desgastat la reputació d’Espanya amb episodis que han anat des del fracàs de les euroordres a les topades diplomàtiques de Josep Borrell a Rússia o del mateix Sánchez amb el Marroc, passant pels informes d’organismes i entitats internacionals i acabant en la rebregada de dilluns passat a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa.
Per això la sortida dels presos és una bona notícia però suposa alhora un repte per a l’independentisme, que perd una de les seves cartes més potents a l’hora de collar Sánchez i de guanyar simpaties de portes enfora. Així s’ha llegit també dins del PSOE, que amb aquest argument -i amb les primeres mostres de divisió independentista al voltant de la mesura- ha anant aplacant la majoria de veus crítiques internes -Alfonso Guerra a banda- que en un inici amenaçaven amb desestabilitzar Sánchez en un moment decisiu de la seva legislatura.
Ara l’escenari ha canviat i entre les files republicanes -els qui més fort han apostat per la mesura de gràcia- hi ha certa por que, un cop concedits els indults, el president espanyol faci el ronso més del compte amb la resta de punts de la carpeta catalana, començant per una taula de diàleg que no s’espera fins després de les vacances d’estiu.
El paper del Congrés
Perquè el terreny de la “concòrdia”, per dir-ho en paraules de la Moncloa, segueix ple d’esculls. El mateix dimarts, la reunió entre Sánchez i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Moncloa arribarà només unes hores després que el Tribunal de Comptes hagi comunicat una nova fiança milionària a una quarantena de càrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont per la seva acció exterior. Una causa -com les moltes altres que repassem en aquestes mateixes pàgines- que el ministre José Luis Ábalos admetia divendres que era “una pedra en el camí” de la distensió i que calia “desempedrar-lo”. L’indult és un primer pas, però per si sol no resol res. Continuen l’exili, les causes derivades de l’1-O als jutjats catalans i l’ofensiva parajudicial del Tribunal de Comptes. La pressió internacional sobre l’Estat pot minvar per l’absència de presos, però la de l’independentisme creixerà al Congrés, on Sánchez depèn dels seus vots.
