Com es desclassifiquen documents en altres països?

MadridEspanya era dels pocs països europeus que no tenia cap termini fixat per desclassificar documents. La llei de secrets oficials del 1968 era un mur per a historiadors o investigadors, que veien limitada la seva capacitat per indagar en el passat del país. El govern espanyol presenta finalment aquest dilluns una nova normativa que ha de substituir la llei franquista que regulava les matèries classificades fins ara. L'executiu estatal proposa un termini de 50 anys (prorrogables) per desclassificar documents "d'alt secret", una de les quatre categories que defineix el nou text. ¿És un termini que s'assembla al d'altres països? ¿Com desclassifiquen documents els estats del nostre entorn?

França

De 50 a 100 anys

A França també existeixen tres categories: defensa molt secreta, defensa secreta i confidencial. En aquestes tres categories s'hi classifiquen qüestions de defensa nacional, de política exterior, de seguretat de l'estat o del crèdit públic. Segons l'última modificació del codi patrimonial, les matèries que tenen menys risc per a la seguretat nacional es poden desclassificar al cap de 25 anys si es coneix la data de defunció de la persona a qui afecten, mentre que les que tenen un grau de secretisme més elevat han d'estar classificades mínim durant 50 anys, un temps que es pot prorrogar fins als 100 anys. Són el primer ministre francès i els ministres del seu gabinet relacionats amb les matèries que són classificades els que tenen la potestat de donar accés a la documentació.

Alemanya

30 anys prorrogables o mantenir-los classificats

Alemanya té una classificació de matèries reservades similar a la que ha establert Espanya en el seu avantprojecte de llei: màxim secret, secret, confidencial i ús oficial. El termini per desclassificar les matèries més sensibles i secretes és de 30 anys, tot i que aquest període es pot prorrogar en funció del tipus de matèria. Una reforma de l'any 2017 va establir, però, que els departament d'espionatge interior, exterior o militar podien determinar que no es desclassifiqués la documentació procedent d'aquests àmbits.

Regne Unit

L'any 2010 es va reduir el termini fins als 20 anys

El Regne Unit establia un termini de 30 anys per desclassificar documentació sensible, tot i que es podia ampliar si les autoritats creien que fer públic el material podria perjudicar la imatge del país, la seguretat nacional o les relacions exteriors. Ara bé, en una reforma constitucional de l'any 2010, el govern va rebaixar dels trenta als vint anys aquest temps, mantenint –això sí– la prerrogativa de la pròrroga si les autoritats ho consideren oportú.

Itàlia

De 5 a 15 anys per accedir a la informació reservada

Com a Espanya i de manera similar a Alemanya, a Itàlia també hi ha quatre categories per al material classificat: reservat, confidencial, secret i alt secret. Els documents situats en les dues primeres etiquetes es desclassifiquen automàticament un cop han passat cinc anys i, al cap de cinc anys més es quan tota la documentació es desclassifica, per norma general, automàticament. De tota manera, el primer ministre italià pot prorrogar aquest termini fins als quinze anys.

Bèlgica

Sense terminis per desclassificar documents

Actualment, la normativa belga que regula la confidencialitat dels documents sensibles no recull un procés per desclassificar-los. Els partits ecologistes Ecolo i Groen han proposat que es puguin fer públics en un període d'entre 20 i 50 anys en funció del tipus de matèria classificada. Les autoritats podrien sol·licitar pròrrogues de deu anys que hauria d'avalar el Parlament belga. En total, no es podrien superar els 100 anys.

Estats Units

Des de 10 fins a 75 anys per desclassificar documents

El país nord-americà és un dels que té un termini més curt per accedir a documentació classificada, que la divideix en tres categories: top secret, secret i confidencial, en funció de si la seva revelació pot suposar més o menys perill per a la seguretat nacional. D'entrada, els documents s'han de desclassificar de forma automàtica després de 25 anys, tot i que aquest termini pot ser menor, de 10 anys, depenent de com es fixi la data del document quan es classifiqui. Ara bé, el termini també pot créixer fins als 50 anys si les autoritats consideren que la informació encara és sensible quan s'hauria de publicar. ¿Qui classifica i desclassifica als Estats Units? Ho poden fer el president, el vicepresident i els funcionaris que pot designar directament el cap de l'executiu nord-americà.