La desaparició d'Albert Rivera

El partit taronja recupera l'estratègia electoral del seu expresident però encara carrega el pes de la seva derrota

L'expresident de Ciutadans, Albert Rivera, el dia de la seva dimissió
i Cesc Maideu
10/02/2021
3 min

Inés Arrimadas o Albert Rivera? "M'agraden els dos, i tenia un boníssim tracte amb els dos". Aquí, Carlos Carrizosa s'atura un segon i precisa la resposta: "I tinc un boníssim tracte amb els dos". Algú podria pensar que la correcció l'havia fet per Arrimadas. Aquell tenia, en passat, segurament inconscientment, deixava planant en l'ambient mil interpretacions. Cap de demostrable amb declaracions, perquè si alguna cosa ha destacat en la relació entre Ciutadans i Rivera després de la dimissió d'aquest ha sigut el silenci. Fa un any i mig que Rivera va abandonar Cs després de la debacle del 10-N. Va marxar prometent que mai tornaria i també que la seva absoluta influència desapareixeria i donaria total llibertat a la nova directiva. Però el que no va dir és que es desentendria completament del futur del partit que durant més de 10 anys va liderar a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Acostumats al personalisme de Ciutadans i a l'omnipresència de Rivera, aquest cop crida l'atenció la seva total absència. Tot i la tendència a la baixa dels taronges, Rivera no ha cap donat missatge de suport. Cap aparició, ni tan sols en vídeo, en un acte de campanya. Cap fotografia. Ni un sol tuit. Res. La diferència amb la campanya del 2017 és abismal. Aleshores va participar en pràcticament tota la campanya i fins i tot va tenir un paper protagonista durant la nit electoral, en què, per primera vegada a la història, Ciutadans va aconseguir guanyar unes eleccions al Parlament gràcies al seu discurs dur contra l'independentisme davant de PSC i PP, als quals acusava de no "haver fet res durant anys".

Aquella victòria no va servir de res –Arrimadas no va arribar a presentar-se a la investidura davant la impossibilitat d'obtenir prou suports– i Rivera es va entregar a una cursa desesperada per conquerir l'espai del PP. Una aposta arriscada que a les eleccions espanyoles del 10-N del 2019 –i després de distanciar-se dels fundadors del partit per la seva negativa a investir Pedro Sánchez– el va portar a una derrota sense pal·liatius. Ciutadans es va quedar amb només 10 diputats i ell va dimitir l'endemà. Llavors Rivera va començar una retirada que només ha trencat en comptades ocasions i mai per donar suport a la seva successora, que va haver d'afrontar una costosa reestructuració interna sota la mirada crítica d'uns quants que no volien algú de l'entorn de Rivera.

Perquè Arrimadas era la gran aposta de Rivera, tot i que ara diversos indicis apunten que la relació s'ha refredat –en les seves memòries, de 320 pàgines, Rivera només l'esmenta en quatre ocasions–. Així, a còpia de silencis, va augmentar la distància, que encara va anar a més quan el president del PP, Pablo Casado, va contractar el bufet d'advocats de Rivera perquè recorregués la llei catalana de lloguers. També, amb poc temps de marge, la mà dreta de Rivera, José Manuel Villegas, es va incorporar al patronat d'una fundació afí al PP. Tot això va passar en el moment en què Arrimadas consolidava el gir centrista del partit. Un moviment al qual Rivera es va referir de manera velada en una presentació del seu llibre a Saragossa afirmant que es pot ser "lax" a l'hora de negociar "però s'ha de tenir dignitat". "La dignitat, a la vida, quan la perds no es recupera", va insinuar quan Cs estava negociant els pressupostos amb el PSOE. Després va fer un tuit negant que fos una crítica a l'estratègia de la seva successora. Aquell cop, però, no va mencionar literalment Arrimadas. De fet, no escriu el seu nom a Twitter des de l'octubre del 2019.

Inés Arrimadas i Albert Rivera en la campanya electoral de l'any 2015
Albert Rivera i Pablo Casado en una imatge d'arxiu

En canvi, al partit, encara que tampoc esmentin Rivera, han recuperat el seu mètode: agressivitat amb l'independentisme. I per posar-lo en pràctica han triat Carlos Carrizosa, la vella guàrdia del partit, que de manera permanent gaudeix del suport d'Arrimadas –que, igual que Rivera l'any 2015, també apareix als cartells–. Cs intenta erigir-se com el vot útil unionista argumentant que gràcies als seus recursos Quim Torra ha sigut inhabilitat. L'últim premi al mèrit propi és haver aconseguit amb una apel·lació a la Junta Electoral que es prohibeixin els talls a la Meridiana. Per presentar aquests recursos de moment no estan confiant en el bufet d'advocats d'Albert Rivera.

stats