La desaparició de Cs i el cordó a l'extrema dreta: creix l'optimisme pel català a l'Eurocambra

Brussel·lesFa dos anys que el govern espanyol va acordar amb Esquerra demanar que es pugui parlar català al Parlament Europeu i, tal com es va anunciar l'entesa, semblava que més aviat es donava per fet i que s'aprovaria de forma gairebé imminent. Ara bé, el camí per fer-ho realitat s'ha complicat, i molt, i no ha sigut fins que s'ha constituït una nova Eurocambra que diversos eurodiputats consultats per l'ARA coincideixen que es pot desencallar d'una vegada per totes. ¿Quina és la gran diferència respecte a l'anterior legislatura? La desaparició de Ciutadans i el fet que socialdemòcrates, Verds, l'Esquerra i liberals tenen majoria a la mesa de l'Eurocambra, que és l'òrgan encarregat de tramitar la iniciativa.

Un dels principals temors dels partits favorables a permetre l'ús del català, el gallec i l'euskera a l'Eurocambra era el gran increment de l'extrema dreta, que ha tret els seus millors resultats de la història en uns comicis europeus. Això podria haver fet canviar la majoria de la mesa del Parlament Europeu en favor del sector conservador i ultradretà i, per tant, posar punt final a la proposta. Tanmateix, el cordó sanitari amb una part de l'extrema dreta ho ha evitat.

Finalment, els grups europarlamentaris Patriotes per Europa, impulsat per l'hongarès Viktor Orbán, i el de l'Europa de les Nacions Sobiranes, creat per Alternativa per Alemanya (AfD), s'han quedat al marge de l'acord de la resta de famílies polítiques per repartir-se els càrrecs a la mesa de l'Eurocambra. Per això, els conservadors i el partit ultradretà de Giorgia Meloni (Conservadors i Reformistes Europeus), que a priori són contraris a la proposta, sumen sis membres dins d'aquest organisme dels 15 que el formen. En canvi, els eurodiputats dels socialdemòcrates, Verds i l'Esquerra, que en principi hi són favorables, arriben als set. El partit que pot fer decantar la balança cap a un costat o cap a l'altre torna a ser el dels liberals, que en tenen dos.

És en aquest punt on diferents eurodiputats expliquen que la desaparició de Ciutadans és clau. Fins ara, tot i que al final ja havien perdut influència, el partit taronja jugava un paper important dins de la família liberal i havia evitat de totes totes que la iniciativa fructifiqués i que els seus vicepresidents a la mesa del Parlament Europeu hi votessin a favor. Ara, però, en aquest grup europarlamentari només hi queda el Partit Nacionalista Basc (PNB), de l'Estat, que és molt favorable a la tramitació de la iniciativa i ja està treballant perquè sumi els suports suficients. A més, el PNB no està sol en aquesta lluita dins dels liberals. És una família política que històricament ha defensat les comunitats lingüístiques minoritzades i enguany s'hi han afegit alguns eurodiputats del Partit Republicà Irlandès, que també es preveu que se sumin a la pressió interna a favor de la iniciativa.

En aquest sentit, diferents eurodiputats assenyalen que els perfils dels dos membres liberals de la mesa de l'Eurocambra també poden contribuir a l'optimisme en relació a fer que la proposta prosperi. Són l'europarlamentari eslovac Martin Hojsík i l'exprimera ministra belga Sophie Wilmès, que provenen de països i espais polítics sensibles amb la pluralitat lingüística i la defensa de les llengües. A banda dels liberals, entre els socialdemòcrates constarà com a vicepresident el català Javi López (PSC), que ja ha avisat que continuarà lluitant perquè es permeti parlar català al Parlament Europeu. Tanmateix, com a contrapès també hi haurà el valencià Esteban González Pons (PP). El popular ja es va mostrar públicament en contra de la iniciativa, si bé no és un dels noms més bel·ligerants contra el catalanisme de les files conservadores.

En tot cas, el nom més determinant és el de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. És qui juga el paper d'àrbitre, i pot endarrerir i complicar que la proposta s'aprovi encara que compti amb una majoria clara de suports. Es va comprometre amb l'eurodiputada d'Esquerra, Diana Riba, i el d'EH Bildu, Pernando Barrena, a debatre la iniciativa a la mesa de l'Eurocambra abans de sortir reelegida com a presidenta, però Metsola tanca files amb el PP i l'únic que ha fet fins ara és demanar un informe per avaluar quines derivades econòmiques i logístiques podria comportar la iniciativa, un moviment típic en les institucions europees per tirar la pilota endavant i ajornar la discussió.

D'altra banda, alguns eurodiputats creuen que el fet que l'oficialitat del català a tota la Unió Europea –cosa que Junts va pactar amb el PSOE– ara es trobi encallada pot posar més pressió a Metsola. Quan semblava que el màxim reconeixement a les institucions europees podria arribar de manera immediata, la presidenta de l'Eurocambra se sentia menys obligada a avançar en l'ús de la llengua catalana al Parlament Europeu perquè tots els focus d'atenció estaven en el Consell de la Unió Europea. Ara, però, en trobar-se en punt mort, els partits i eurodiputats favorables a incrementar la protecció del català, gallec i euskera estan redoblant els esforços perquè almenys pugui ser oficial a l'Eurocambra en el pròxim curs polític.