El desafiament dels presos bascos desborda Interior

MADRID.El govern del PP fa temps que té clar que la seva prioritat, en la nova etapa del conflicte basc, és esquerdar el mur dels presos. Des de les files populars asseguren que la via més eficaç per acabar definitivament amb ETA és provocant tensions i divergències en aquest col·lectiu, sovint enrocat en les posicions més dures. No obstant, la gestió del cas de Iosu Uribetxeberria, ara greument malalt de càncer de ronyó i condemnat pel segrest de José Antonio Ortega Lara, està provocant l'efecte contrari: els reclusos fan pinya i s'hi sumen, fins i tot, els principals dirigents de l'esquerra abertzale, com Arnaldo Otegi.

La vaga de fam que han començat més d'un centenar de presos (108 segons Institucions Penitenciàries, mentre que 420 secunden algun tipus de protesta segons el col·lectiu Herrira) està en camí de ser la principal crisi en el procés de pau que va començar el 20 d'octubre passat, amb el cessament definitiu de la violència d'ETA. Durant aquests gairebé 10 mesos, els passos públics per resoldre el conflicte han estat molt limitats, malgrat alguns avenços importants com el pla per reinserir presos de manera individualitzada que Interior va fer públic el mes d'abril i que, a la pràctica, obria la porta a l'apropament a Euskal Herria amb uns requisitis una mica més alleugerits que fins aleshores. A alguns col·lectius de víctimes no els va convèncer gens la línia que marcava el ministre Jorge Fernández Díaz, a qui la dreta mediàtica madrilenya sovint ha criticat per tenir posicions -a parer seu- conciliadores.

Per l'independentisme basc, en canvi, és inexplicable l'immobilisme del govern espanyol durant aquest temps, en què ha prioritzat les detencions d'etarres, prop d'una trentena des de l'octubre passat. La inestabilitat preelectoral que es viu al País Basc, amb un previsible avançament dels comicis, és un altre obstacle per acordar les vies cap a la pau definitiva a Euskadi.

Pressions a banda i banda

Ara la pressió dels reclusos en vaga de fam, en solidaritat amb Uribetxeberria, obligarà Madrid a moure fitxa. I a Interior són molt conscients que no els serà fàcil gestionar aquesta situació, de nou tensionada.

Posant la bena abans de la ferida, el secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Yuste, ja va avisar ahir que la mobilització a les presons està "orquestrada des de fora i que tendeix a capitalitzar una eventual resolució com a conseqüència de la seva pressió i no de l'aplicació de la llei". El govern espanyol busca la manera d'evitar que ETA pugui treure cap rèdit d'imatge i, al mateix temps, deixar clar davant l'opinió pública espanyola que el PP no s'arronsa.

De fet, l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) va emetre un comunicat en què exigia a Rajoy que no faci ni un pas enrere: "El govern ha de reprendre el camí del compliment íntegre de les condemnes com a instrument més eficaç per dissuadir els terroristes d'obtenir els seus objectius". També va recordar la polèmica vaga de fam de l'etarra De Juana Chaos, l'any 2008, que va servir a la dreta per fer una duríssima campanya contra la política antiterrorista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Per provar de rebaixar la polèmica, el vicesecretari general d'organització dels populars, Carlos Floriano, va assegurar que l'executiu de Mariano Rajoy aguantarà el desafiament de "les vagues de fam de teatre" i va precisar: "El PP sempre estarà amb el compliment de la llei i exigirà al govern que no cedeixi davant dels presumptes xantatges, ni dels presos d'ETA ni de Batasuna".

Els populars saben, però, que amb la llei espanyola a la mà ho tenen difícil per frenar la posada en llibertat d'Uribetxeberria, condemnat a 337 anys de presó.

Els jutges de vigilància penitenciària són els que ordenen les excarceracions en casos de malaltia greu perquè la llei orgànica general penitenciària ho permet. Concretament, l'article 104.4 del reglament penitenciari afirma que els presos "molt greus amb patiments incurables", quan així consti en un informe mèdic, "podran ser classificats al tercer grau per raons humanitàries i de dignitat personal, atenent a la dificultat per delinquir i a la seva escassa perillositat". De fet, ja s'ha excarcerat abans d'hora una trentena d'etarres que patien aquestes circumstàncies, la majoria durant els governs de José María Aznar.

Continua estable

De moment, segons el comunicat mèdic que es va fer públic ahir al migdia, el pres d'ETA "continua estable", després d'haver estat sotmès a una biòpsia guiada per TAC. Demà farà una setmana que està en vaga de fam. Divendres passat, Uribetxeberria va acceptar que se li fessin les proves mèdiques necessàries perquè Interior pogués actuar. Fins aleshores, segons el ministeri que dirigeix Fernández Díaz, havia mostrat "falta de col·laboració". Sigui pel motiu que sigui, el cert és que els dies han anat passant i la situació ha acabat per desbordar l'executiu espanyol, que cada cop ho té més difícil per argumentar la decisió final que prengui. Al carrer, les concentracions de suport al pres malalt continuaran avui.