El 155 departament a departament

PRESIDÈNCIA

Sense capacitat per recórrer als tribunals contra l’Estat

La primera conseqüència del 155 va ser la destitució del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Mariano Rajoy va assumir les seves competències i les va delegar en la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Jordi Turull, com la resta de consellers, va ser cessat com a titular del departament de Presidència, juntament amb diversos alts càrrecs i el personal eventual de la conselleria (una trentena de persones). Una de les principals afectacions de la intervenció a Presidència, però, és que el gabinet jurídic de la Generalitat va perdre l’autonomia per litigar recursos als tribunals, ja sigui contra l’Estat o d’altres més específics com el de les obres de Sixena. El 155 no va aturar, per contra, les subvencions als mitjans de comunicació, tot i que arriben amb retard. Tampoc ha afectat la feina de la secretaria general de l’Esport -adscrita a la conselleria- en la preparació dels Jocs Mediterranis de Tarragona d’aquest any.

VICEPRESIDÈNCIA I ECONOMIA

La paperassa s’ha multiplicat per 250 pel control de Madrid

Els dos departaments que dirigia Oriol Junqueras estan sota una vigilància estricta. El 155 ha multiplicat per 250 el nombre de factures que s’han d’enviar al ministeri d’Hisenda, que superen les 200.000 al mes. Abans només s’enviaven les factures finançades amb el FLA, però ara la Generalitat ja no rep els diners que li pertoquen del model de finançament directament: primer ha de trametre a Madrid tota la documentació explicant per a què els necessita. El ministeri és qui fa els pagaments (fins i tot les transferències de la llei de dependència). D’altra banda, les factures que es paguen amb ingressos propis també estan revisades. Per cada ordre de pagament cal un certificat que acrediti que és legal. En el cas dels pressupostos, amb el 155 també és Hisenda qui aprova les despeses i les modificacions de crèdit. El temps de tramitació (de les que s’aproven) s’arriba a triplicar.

AFERS EXTERIORS

Supressió de les ambaixades i fre al programa de fosses

La intervenció a la conselleria que liderava Raül Romeva va permetre al govern espanyol capar l’acció exterior de la Generalitat, amb el tancament de totes les ambaixades -excepte la de Brussel·les, on en tenen totes les comunitats autònomes- i el desmantellament del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), que tenia com a principal funció internacionalitzar el Procés. En paral·lel a les destitucions i acomiadaments de personal derivades de l’acció de l’Estat a la conselleria -inclòs el cessament del representant permanent davant la UE, Amadeu Altafaj-, també s’ha aturat la concessió de subvencions a les comunitats catalanes a l’exterior. En l’àmbit de la memòria històrica, també a càrrec de Romeva, el 155 ha aturat el programa d’actuacions en fosses de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme i ha suspès els pagaments d’indemnitzacions als ex-presos polítics d’aquella època.

GOVERNACIÓ

Activitat mínima i incertesa sobre la paga extra del 2012

L’aplicació del 155 i la convocatòria d’eleccions ha reduït al mínim l’activitat a Governació. La conselleria que abans dirigia Meritxell Borràs només està tirant endavant “tot el que és indispensable”, assenyalen fonts internes. Així, al costat de mesures més urgents que no s’han oblidat com ara un programa per arreglar camins als municipis, una de les àrees més afectades és la d’Afers Religiosos, on s’han bloquejat algunes ajudes a entitats. La intervenció de l’Estat també ha dificultat la gestió de casos com el de Medinyà, al Gironès. La segregació del municipi de Sant Julià de Ramis -aprovada pel Parlament el juny del 2015- va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional amb el 155 ja en marxa, cosa que va limitar la capacitat de reacció del Govern. En l’horitzó hi ha el pagament del 20% de la paga extra del 2012, pendent de retornar als treballadors públics. Un pagament que va ser acordat pel Govern però que podria capitalitzar l’Estat.

ENSENYAMENT

Més burocràcia i retard en el decret de menjadors

L’article 155 ha afectat relativament poc al departament d’Ensenyament. Les oposicions convocades per a 2.000 docents continuen vigents. La diferència, però, va ser que qui les va anunciar va ser el secretari d’estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Marcial Marín. Tot i que la setmana passada es va generar la incertesa -el ministeri les fixava a l’abril-, les proves d’avaluació de 4t d’ESO també s’han pogut celebrar aquesta setmana, tal com tenia previst la conselleria. El ministeri va rectificar i va deixar que les diferents comunitats les fessin quan creguessin convenient. El decret de menjadors, en canvi, sí que està aturat per la falta de govern. Pel que fa a la secretaria d’Universitats i Recerca, la burocràcia s’ha duplicat. Un exemple clar de com ha afectat el 155 és amb el retard de la moratòria del B2. Encara no s’ha aprovat al Parlament, tot i que es va acordar el juny de l’any passat.

SALUT

25 milions d’euros menys en inversions i tarifes en suspens

Tot i que l’assistència sanitària està garantida per a tothom, en total s’han deixat d’invertir en salut a Catalunya 25 milions d’euros per l’aplicació del 155. La cessió d’un terreny per construir un nou CAP a Breda, una partida per a un programa de drogodependència a Barcelona i una subvenció a la Fundació Arrels són alguns dels projectes del departament de Salut que han quedat paralitzats. L’increment de les tarifes que es paguen als centres sociosanitaris per l’atenció de pacients crònics i pal·liatius també va quedar en suspens. Un efecte col·lateral és la paralització de la llei d’universalització de l’assistència sanitària i el decret de prescripció infermera. Pel que fa a la recerca, hi ha partides pendents d’execució. Un altre inconvenient és l’alentiment dels tràmits burocràtics.

EMPRESA

Madrid atura més de 20 milions en innovació i emprenedoria

El departament d’Empresa, com la resta de l’administració catalana, ha patit un augment de la burocràcia per justificar a Madrid les despeses i, de rebot, un increment dels temps. “Abans ho fèiem en pocs dies i ara triguem setmanes”, asseguren fonts del departament. Algunes accions de govern, a més, han quedat aturades perquè el govern espanyol considera que no són prioritàries, com ara l’aportació de 20 milions d’euros als centres tecnològics, la convocatòria d’ajudes d’un milió d’euros per a l’emprenedoria i les missions empresarials a l’estranger. El pla anual per a aquests viatges -que ajuden a les exportacions- s’ha reduït. Tampoc es permeten les reunions dels patronats ni contractar professors externs per millorar l’oferta educativa. “La situació de paràlisi és important”, asseguren.

TREBALL I AFERS SOCIALS

La renda garantida a mig gas i col·lapse als centres de menors

El 155 ha afectat el desplegament de la renda garantida, que dota col·lectius vulnerables d’ingressos mínims. Tot i que els beneficiaris d’abans de la intervenció reben l’ajuda amb normalitat, l’aprovació de nous expedients s’ha alentit. L’absència de Govern -la consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa, va passar fins i tot per la presó- ha fet que encara no s’hagi aprovat el reglament de la nova renda ni tampoc se n’hagi constituït la comissió de seguiment. El departament també fa front sense Govern al col·lapse als centres d’acollida de menors: de les 600 places noves que s’han creat, només 50 estaven previstes en la planificació. A més a més, la paperassa s’ha multiplicat. Tot i que tenen l’opció de tenir un traductor, els funcionaris de Treball fan els documents directament en castellà per agilitzar les tramitacions.

INTERIOR

Falta de munició als Mossos i sense nous vehicles per als Bombers

La munició dels Mossos d’Esquadra, el pagament de serveis que es van utilitzar d’urgència en els atemptats dels 17-A, el rènting de 80 vehicles nous dels Bombers i els nous uniformes dels cossos de seguretat s’han vist afectats per l’aplicació del 155. El departament d’Interior ha notat la intervenció de l’Estat en la contractació i en la presència del secretari general tècnic del ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, que és sovint a Barcelona. Puigserver ha assumit, a la pràctica, la funció de conseller d’Interior. Però això no ha permès avançar en tots els assumptes que el Govern tenia pendents. Hi ha preocupació per la munició, perquè els Mossos no poden fer pràctiques de tir i tampoc es preveu, de moment, que ho puguin fer els agents de la nova promoció. També es tem que els nous vehicles dels Bombers no arribin a temps per a la temporada d’estiu.

JUSTÍCIA

Sense increment pressupostari per a la justícia gratuïta

El servei de justícia gratuïta per les persones amb menys recursos econòmics està garantit tot i l’aplicació de l’article 155, però es queda amb la mateixa dotació pressupostària que l’any passat. El departament de Justícia encara no ha avaluat de manera completa els efectes de la intervenció del govern però font pròximes sí que reconeixen que alguns projectes han patit retards. Entre ells, la posada en marxa de 14 nous jutjats a Catalunya, la majoria a l’àrea de Barcelona. El fet que el projecte depengui d’un acord bilateral entre l’Estat i la Generalitat -on s’ha de pactar l’aportació econòmica del govern de Madrid- en un moment en què tot ha quedat aturat, retardarà la posada en marxa dels jutjats. Alguns dels nous òrgans judicials entraran en funcionament al juny. D’altres encara no tenen data, tot i que les mateixes fonts confien que d’una manera o altra s’acabin posant en marxa.

TERRITORI

Estratègia frustrada contra el canvi climàtic

El departament funciona com una “gestora”, les obres ordinàries avancen, tot i que al ralentí perquè el ministeri ha volgut fer revisions segons els seus criteris. No s’ha engegat cap projecte nou d’infraestructures, ni es farà fins que la situació es normalitzi. La formació del Govern i uns nous pressupostos són claus per assegurar l’arribada del crèdit de 750 milions del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per reprendre les obres de la L9 del metro el 2019, segons va dir divendres el secretari d’Infraestructures, Ricard Font. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aplicat una pujada de l’11,8% en el cànon de l’aigua que l’empresa ATLL cobra als ajuntaments, malgrat el compromís que havia adquirit de rebaixar o aturar aquest augment. La decisió no s’ha pogut executar per l’absència de Govern, defensen. Aquesta situació també ha impedit que la Generalitat hagi presentat al·legacions a la suspensió de la llei de canvi climàtic, que preveia la creació d’impostos que havien de nodrir, entre d’altres, un fons climàtic i un de conservació del patrimoni natural.

AGRICULTURA

Unes ajudes a les exportacions parades a Madrid

La intervenció de la Generalitat va suposar també un cop per al departament d’Agricultura, que va veure com, en un principi, afectava 38 milions d’euros en ajudes al sector, des de cooperatives fins a guies de gestió forestal. Els tècnics de la conselleria van haver de recórrer moltes partides que quedaven suprimides i que havien d’anar dirigides al sector. Al final, els recursos van salvar el gruix d’aquestes partides, però uns 14 milions d’euros ha sigut impossible salvar-los. Bàsicament, hi ha una partida d’11 milions amb què l’ICF havia d’ajudar el sector primari en forma de garanties de crèdit. La intervenció del Govern també ha deixat en l’aire dos milions d’euros pensats per promoure l’exportació del vi català. L’últim dia per demanar aquestes ajudes, segons marca la Comissió Europa, és el 14 de febrer. “L’ordre aprovada pel ministeri ha arribat avui”, explicaven el divendres fonts de la conselleria, que deien que fins que no es publiqués al DOGC no es podrien presentar les sol·licituds. És a dir, les empreses interessades tindran un o dos dies per demanar aquestes ajudes. El decret ha estat parat a Madrid tres setmanes. A més hi ha lleis i decrets que no poden avançar mentre no hi hagi Govern.

CULTURA

L’ofegament d’institucions i del teixit cultural

Una de les víctimes més mediàtiques del 155 han sigut les 44 obres que el Museu de Lleida va haver de tornar al monestir de Sixena perquè la Generalitat no es pot defensar jurídicament. Però el 155 ha afectat de manera transversal el món de la cultura. La conselleria de Cultura no ha pogut defensar iniciatives tan importants com la taxa de l’audiovisual que va tombar el Tribunal Constitucional i que era vital per al cine català. Ha afectat també el funcionament d’institucions tan importants com el Liceu o el MNAC, en què participa la Generalitat. S’han deixat de pagar honoraris a artistes, s’han anul·lat o han hagut de reduir continguts de festivals i exposicions, s’han bloquejat subvencions i ajudes, s’han aturat projectes... A més, al cop del 155 s’hi hagut d’afegir la mesura d’Hisenda de reclamar l’IVA de les subvencions públiques i privades des de l’any 2013 fins al 9 de novembre del 2017. Unes reclamacions milionàries que encara fa més vulnerable el teixit cultural català.

MITJANS PÚBLICS DE COMUNICACIÓ

Un 155 per la porta del darrere

Tot i que el PP volia incloure els mitjans públics de la Generalitat dins del 155, una esmena a última hora del PSOE va deixar-los fora. Ara bé, això no vol dir que el govern de Madrid no tingui diverses claus, i tenalles, per condicionar la gestió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Per començar, i en virtut de la intervenció econòmica que pateix la Generalitat, ni TV3 ni Catalunya Ràdio poden pagar cap factura sense que abans ho autoritzi Montoro. De manera anàloga, els mitjans només reben la seva bestreta mensual un cop Hisenda ho autoritza. A això s’hi suma el conflicte de l’IVA que s’ha obert, amb un canvi de llei que, de moment, comporta prescindir de 21 milions d’euros del pressupost ordinari. Si finalment no hi ha una aportació extraordinària i s’executen les retallades, TV3 ho tindrà difícil per retenir el seu lideratge -ja que haurà de sacrificar programes d’èxit del prime time - i, per tant, el canal amenaça de començar un camí de declivi.

AJUNTAMENT DE BARCELONA

Falta d’interlocució política en matèria de seguretat

Tràmits més lents i falta d’interlocució política en temes clau com la seguretat, en un moment d’alerta antiterrorista i amb la problemàtica dels narcopisos del Raval en el seu màxim nivell: l’aplicació de l’article 155 també ha repercutit en l’activitat de l’Ajuntament de Barcelona. Ha sigut impossible, per exemple, convocar el consorci de serveis socials, no s’ha recuperat el finançament de les escoles bressol i de música i la ciutat ha triplicat el nombre de refugiats atesos des de l’inici del mandat. Un increment que s’ha assumit sense el pla català de refugi, que no va arribar a entrar en vigor. L’exemple més clar de l’afectació, però, és el de la Fira, que encara espera que s’aprovi el relleu de l’actual president, Josep Lluís Bonet, i la renovació dels consellers. No s’abordarà fins que no hi hagi Govern.