8 denúncies d’irregularitats en la causa al Suprem

Madrid“Això encara no ho havíem vist mai”; “Aixecar un secret de sumari a la mitjanit?”; “Criticar la justícia alemanya en la resposta a un recurs d’apel·lació de fa més d’un mes?” Són frases que s’han pogut sentir els últims cinc mesos als passadissos del Suprem. La instrucció de la causa contra l’independentisme no només ha generat rebuig per la tipificació del delicte de rebel·lió -més de 100 juristes d’arreu de l’Estat ja alertaven al novembre que no hi veien violència- i el veto sistemàtic a la investidura de candidats de JxCat, sinó que també ha sorprès per les seves irregularitats de procediment, cenyint-se a pràctiques poc habituals.

El jutge Pablo Llarena va dictar la interlocutòria de processament el 23 de març sense tenir encara lligada la malversació. I l’informe de la Guàrdia Civil que havia d’acreditar-la, tres setmanes després, es va difondre plagat d’errors de càlcul i amb una xifra malversada superior a la calculada per Llarena. Els advocats dels presos polítics, els exiliats i el total de 25 dirigents independentistes encausats denuncien una sèrie d’irregularitats en els recursos de reforma de la resolució de processament, que Llarena haurà de resoldre aviat, un cop analitzi l’informe del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que nega l’ús de diners dels pressupostos. Serà la resposta a un memorial de greuges acumulats durant mig any.

Competència de la causa

Les defenses mantenen que haurien de ser jutjats pel TSJC

Del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Suprem. I de l’Audiència Nacional, també al Suprem. El jutge Pablo Llarena va fer mans i mànigues per quedar-se tota la instrucció per rebel·lió, malgrat investigar càrrecs que no estaven aforats, com els líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Llarena va pitjar l’accelerador i va al·legar que es tractava d’un delicte “plurisubjectiu” i que no es podia diferenciar. Les defenses creuen que el Suprem no té competència i que la causa hauria d’estar en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El Constitucional haurà de pronunciar-se, després que hagi admès a tràmit un recurs de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exmembre de la mesa Anna Simó.

Personació dels exiliats

Se’ls ha negat formar part de la causa fins al processament

No ha sigut fins que s’ha dictat la interlocutòria de processament que el jutge Llarena ha permès a les parts a l’exili personar-se. Per això tots ells al·leguen vulneració del dret de defensa. L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va decidir adherir-s’hi de seguida per aturar la suspensió del seu client com a diputat. Però el dels consellers a Bèlgica Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, s’hi ha negat un cop i un altre. Ara ha presentat un recurs de nul·litat en contra de la providència en què Llarena amenaça amb imposar un advocat d’ofici als seus clients. “El que busca és suspendre Comín, tot i que durant mesos ha respost només amb silenci als escrits que li presentava cada mes per declarar per videoconferència”. Per a Boye, amb Llarena estem davant un “dret totalment desconegut”.

Processament a mitges

Llarena va resoldre sense tenir lligat el delicte de malversació

El Suprem ha complert els terminis que havia anat filtrant el govern espanyol. El missatge era que hi hauria processament a la primavera, i va ser el primer dia d’aquesta estació quan es va anunciar que ja tenia interlocutòria de processament. Però les presses en un cas tan voluminós van portar Llarena a tancar la instrucció sense tenir ben lligat el delicte de malversació, l’únic recurs que li queda per aconseguir extradir Puigdemont. La Guàrdia Civil diu ara que es van malversar 1,9 milions, mentre que el jutge apuntava a 1,6 en la resolució de processament. L’informe de la policia, però, conté errors de sumes.

Secret de sumari

El Suprem ha revelat informació secreta encara al jutjat núm. 13

El secret de sumari de la peça separada per malversació es va aixecar a les 00.00 h del dia després que Llarena demanés a Montoro un informe sobre per què nega la malversació. Les diferents parts en el procés asseguren que és una hora inèdita, ja que el secret s’acostuma a aixecar al migdia. El jutge volia deixar clara la versió de la Guàrdia Civil. Però fent-ho ha revelat informació secreta que encara és al jutjat número 13 de Barcelona, com el presumpte cost públic de l’enviament de correspondència per al referèndum per part de l’empresa Unipost.

Investigació paral·lela

Els advocats al·leguen indefensió pel trasllat d’informes entre causes

Tot i que Lamela va fixar que el cas només es podria arribar a jutjar a Madrid -recorrent al codi penal franquista-, el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona investiga per rebel·lió els preparatius del referèndum.

Amenaça a Luxemburg

El jutge va amenaçar de recórrer al TJUE tot i no ser possible

Gonzalo Boye ironitza que els divendres a Espanya ja no són de “dolor”, sinó de “relat”, el “relat que ha de construir Llarena per sobreviure als revesos internacionals”. Després del rebuig del tribunal de Schleswig-Holstein a extradir Puigdemont per rebel·lió i la decisió de deixar-lo en llibertat, l’instructor va amenaçar l’endemà de presentar una causa prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. “Crec que el Suprem s’està adonant que aquesta via no condueix a res. Luxemburg no pot jutjar el que fa un tribunal nacional”, va assenyalar llavors el catedràtic de dret constitucional Diego López Garrido, el redactor del delicte de rebel·lió, que nega que es pugui aplicar a Puigdemont.

Crítiques a Alemanya

La sala d’apel·lacions va replicar a través d’un recurs de Sànchez

El Suprem volia respondre al cop de porta d’Alemanya, i la sala d’apel·lacions -la que revisa les decisions de Llarena- va decidir censurar la decisió judicial sobre l’euroordre en la resposta a un recurs de Sànchez presentat un mes abans per poder assistir al ple d’investidura. A més, feia referència a la interlocutòria de processament, mentre que s’havia de cenyir als fets d’un mes abans. El qüestionament a la justícia alemanya era ferotge. Nicolás García Rivas, catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa -un dels firmants del manifest del novembre en què es denuncia que no hi ha rebel·lió-, assegura a l’ARA que “no és gens habitual” fer servir el que es coneix com un obiter dicta, el “recurs de la rebequeria”, en aquestes situacions. Boye alerta a més de la mala imatge que està donant la justícia espanyola a Europa i de futures conseqüències.

El jutge com a víctima

Llarena parla en primera persona del plural en més d’una resolució

Pablo Llarena fa servir la primera persona del plural en almenys dues interlocutòries per situar-se com a víctima del Procés. “L’estratègia que patim...”, diu. Durant l’última declaració al Suprem, Sànchez s’hi va aferrar per acusar el jutge de parcial. Fa mesos que el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo defensa que hi ha motius per a la recusació o fins i tot per presentar una querella per prevaricació contra Llarena. Sosté que “la instrucció per un delicte inexistent és la màxima expressió de parcialitat d’un jutge instructor”.