La denúncia per tortures al noi de la dessuadora taronja arriba al TC

BarcelonaEl noi de la dessuadora taronja. Així es com es coneix Guillem Padilla, el primer detingut durant la vaga general en resposta a la sentència del Procés. Aquell 18 d'octubre del 2019, ell i centenars de persones més es van asseure pacíficament a primera hora de la tarda a la Via Laietana per protestar contra les actuacions policials dels dies anteriors. De cop i volta, els antiavalots de la Policia Nacional van decidir carregar i dissoldre la concentració, tot i que fins aleshores els manifestants no havien llançat objectes. El santcugatenc, que llavors tenia 16 anys i era tot just la segona manifestació a què anava, no els va veure venir perquè estava guardant un paquet de mocadors a la motxilla i va ser reduït de manera contundent per un grup d’agents, tal com es pot veure a les imatges que es van fer virals i que es van convertir en un símbol de la brutalitat policial.

El noi va denunciar les ferides que va patir durant la detenció i els suposats maltractaments a la comissaria de vuit agents, i a mitjans de maig el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs contra l'arxivament de la causa que havien acordat tant el jutjat d'instrucció número 11 com l'Audiència de Barcelona. Padilla, que ha estat absolt justament aquesta setmana per falta de proves dels delictes d'atemptat a l'autoritat amb instrument perillós i de desordres públics juntament amb tres joves més per tirar objectes a la policia, no amaga l'alegria per la decisió de l'alt tribunal: "Ningú pensava que ens acceptarien el recurs". Alerta Solidària va presentar poques setmanes després del seu arrest, el 5 de novembre del 2019, una querella per un delicte contra les garanties constitucionals, un de lesions lleus, un contra la integritat moral i un de tortures, que va ser rebutjada i que ara s'ha admès a tràmit.

La seva advocada, Norma Pedemonte, d'Alerta Solidària, també mostra la satisfacció malgrat que no és gaire optimista: "És una bona notícia però som conscients que l’estat espanyol presenta greus deficiències en la investigació de la tortura i digui el que digui arribarem on faci falta perquè no es produeixin més vexacions en el futur i tenint present que la resolució pot trigar anys a arribar". Sigui com sigui, el TC els ha obert una porta contra la resolució de l'Audiència de Barcelona, que va desestimar el recurs perquè sostenia que no estava incomunicat i que podia haver dit que havia estat torturat. "No podem exigir a un menor que declari tortures quan després torna a passar sota custòdia policial fins que el fiscal no s'hi pronuncia", etziba Pedemonte, que denuncia: "Tota la investigació s’ha basat únicament en atestats policials i no s’han tingut en compte les nostres proves, com ara els certificats mèdics de lesions que vam presentar".

"Vaig passar moltíssima por"

Més enllà de les lesions que va patir quan va ser detingut, Padilla relata el tràngol que va viure a la comissaria de Via Laietana. "Hi entro amb el cap mirant a terra i només arribar-hi rebo un parell de clatellots. Em fan agenollar mirant cap a la paret i em diuen que no em giri, però de tant em girava i un cop vaig veure un agent que tenia un ganivet a la mà i a l'altra la meva motxilla. Com que sabia que havien posat objectes que no eren seus a altres detinguts, els vaig demanar que no ho fessin i em van fotre una bufetada i em van dir: '¡Que te calles niñato!' Un altre policia el va agafar per l'orella i li va dir que si es tornava a girar li arrencaria el cap després de proferir-li insults com "puto independentista de mierda". Admet que va passar "moltíssima por".

El noi desmenteix, com ja va fer durant el judici, haver tirat llambordes contra la policia: "No van presentar cap prova durant el judici perquè no en tenien cap. A l’hora que em van detenir encara no hi havia hagut aldarulls". En Miquel Àngel, el seu pare, que també va baixar a la manifestació amb la seva mare, admet que quan li va trucar des de la comissaria no se'l va creure: "El vaig esbroncar perquè podia haver passat el que deia la policia". Pocs minuts després de rebre la seva trucada va rebre el vídeo de la càrrega que li va esvair els dubtes: "El nebot, que curiosament va ser qui li va regalar la dessuadora, me'l va enviar i vaig veure que la seva detenció havia sigut totalment arbitrària", explica abans d'admetre que ha perdut el compte dels cops que ha demanat perdó al seu fill.

L'advocada confiava que la justícia l'absolgués –com va passar aquesta setmana– perquè no es va aportar cap imatge on se'l veiés tirant objectes i perquè els agents que van declarar van assegurar, paradoxalment, que no recordaven haver-lo detingut. "Els sortia més a compte dir que no recordaven res, perquè si tira endavant la querella per tortures aquests policies passen a ser imputats", destaca Pedemonte. Que Padilla s'hagi a atrevit a fer el pas de denunciar les suposades vexacions que va patir ha tingut un preu. "Als altres quatre joves que van anar a judici el mateix dia els demanaven també un any de llibertat vigilada, però no una ordre d'allunyament de 200 metres de la comissaria, i això demostra que és un càstig al Guillem per haver denunciat tortures i que l’Estat el vol neutralitzar", denuncia. "Assumir les conseqüències és una decisió molt difícil de prendre i ell ho ha fet i cal valorar-ho", conclou.