El futur incert de la denúncia de Roger Torrent a Pablo Llarena

BarcelonaLa denúncia que el president del Parlament, Roger Torrent, va presentar divendres davant del Tribunal Suprem contra Pablo Llarena i tres magistrats més té un futur incert. Un cop presentada, el tribunal ha de respondre ara si l’admet a tràmit, i no queda clar que el procés judicial pugui tirar endavant. El diari digital El Español apuntava aquest cap de setmana que el Suprem tombarà la denúncia de Torrent per un error de forma. El motiu? Que la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) estableix en el seu article 406 que “el judici de responsabilitat penal contra jutges i magistrats podrà incoar-se per providència del tribunal competent o en virtut de la querella del ministeri fiscal o del perjudicat o ofès, mitjançant l’exercici de l’acció popular”. Un redactat que genera debat: mentre que fonts jurídiques consultades per l’ARA consideren que es pot entendre que la llei obliga que qualsevol acció contra els jutges es vehiculi a través d’una querella i no d’una denúncia, fonts pròximes a Torrent ho descarten rotundament.

L’entorn del president del Parlament argumenta que els diferents juristes que han participat en l’elaboració de la denúncia defensen que no és imprescindible presentar una querella. Interpreten que l’article 406 de la LOPJ no converteix aquesta via en una obligació, sinó en una possibilitat. Defensen, a més, que la denúncia és un instrument pensat perquè qualsevol ciutadà pugui portar als tribunals una qüestió independentment dels seus recursos. A diferència de la denúncia -en què només es recopila la informació i es posen els fets en coneixement dels tribunals perquè determinin si són constitutius de delicte-, la querella obliga a qui l’impulsa a ser part acusadora i, per tant, a disposar d’un advocat i un procurador i a fer front a la fiança que s’estableixi.

Fonts parlamentàries defensen la via de la denúncia perquè el Parlament com a tal “no té drets polítics, ja que són personals dels electes i dels electors” i perquè “les querelles sobre delictes polítics només les poden presentar les víctimes”. Per això opinen que la millor via és que com a institució posi en coneixement del Suprem uns fets “presumptament delictius amb uns perjudicats concrets, tots els diputats i votants”.

De fet, els dubtes sobre si presentar una querella o una denúncia no són nous. Tal com va avançar l’ARA, els lletrats del Parlament s’havien oposat a optar per la primera opció. Per això la mesa de la cambra catalana, que inicialment havia pres un acord que parlava específicament d’impulsar una querella, va acabar adoptant un segon acord en què mantenia la voluntat d’actuar contra Llarena però es limitava a parlar d’impulsar “accions penals escaients”, obrint la porta així a vehicular-ho per altres vies que no fossin la de la querella.

Entrar en el fons de la qüestió

Tot i la discussió sobre si la iniciativa de Torrent compleix els requisits formals per ser tramitada pel Tribunal Suprem, fonts pròximes al president del Parlament vaticinen que, en el cas que finalment la denúncia no sigui admesa a tràmit, no serà per una qüestió de forma. “Voldran entrar en el fons de la qüestió per defensar l’actuació dels seus magistrats”, auguren. El desenllaç s’haurà de conèixer properament, quan el tribunal es pronunciï sobre l’admissió a tràmit de la denúncia contra Pablo Llarena i els tres magistrats que formen part de la sala d’apel·lacions, Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde.

En la denúncia, el Parlament considera que els quatre magistrats haurien vulnerat els drets polítics de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, els tres candidats a la investidura vetats pel Suprem. En concret, segons l’escrit presentat per la cambra catalana, Llarena i els altres tres jutges haurien comès tres delictes tipificats al Codi Penal: detenció il·legal (article 167), vulneració de drets fonamentals (article 542) i prevaricació judicial (article 446).

Malgrat que el president de la cambra considera que també s’han vulnerat els drets polítics de la resta de diputats empresonats de manera preventiva, la denúncia es dirigeix especialment als candidats a la investidura. Sobretot als dos que són a la presó: ni a Sànchez ni a Turull se’ls va donar permís per assistir al debat, i a l’exconseller de la Presidència fins i tot se’l va empresonar després de perdre la primera votació i abans que pogués sotmetre’s a la segona volta. Uns arguments que caldrà veure si el Suprem arriba a analitzar a fons o si, simplement, descarta estudiar al·legant un error de forma de la denúncia elevada pel Parlament.