El fiscal denuncia irregularitats de l’expromotor de la Fira d’Abril

Barcelona“A Catalunya hi ha tres presidents que no hi ha qui mogui: Núñez, García Prieto i Pujol”. La frase la va dir l’expresident de la Generalitat a l’aleshores president de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), Francisco García Prieto, i la va recollir Pere Cullell al llibre Què direu de mi. Jordi Pujol vist pels seus contemporanis. Unes paraules que ara, amb el pas del temps, pesen com una llosa: tres dels emblemes de l’establishment català tenen oberts processos judicials i un, l’expresident del Barça, fins i tot ha tastat la presó.

Era qüestió de temps que la justícia fes el pas per investigar totes les ombres que planen sobre l’expresident de la promotora de la Fira d’Abril de Catalunya. Després d’un any de diligències prèvies, ahir la Fiscalia va presentar una denúncia contra l’expresident de la FECAC, dos dels seus fills, Francisco i Manuel García Astorga, i cinc exdirigents més per apropiar-se de beneficis de la Fira d’Abril i de part de les subvencions públiques que rebia l’entitat. Entre els denunciats hi ha l’exvicepresident de l’entitat Miguel Terrino, que va ser un dels quatre exdirigents crítics impulsors de la investigació de la fiscal; la secretària de l’entitat, Àngels Ortega, i tres empresaris que haurien participat en la trama: Manuel Calderón, Enrique Girona i Bernardo José Aranaz. En concret, se’ls acusa dels delictes d’apropiació indeguda, frau en subvencions i delicte continuat en document mercantil i oficial.

Segons el text de la fiscal, García Prieto va embutxacar-se quantitats milionàries gràcies a l’extens entramat de col·laboradors que tenia: empreses que emetien factures falses per obtenir subvencions i desviament de fons de la Fira d’Abril a comptes personals. De fet, el monopoli familiar que García Prieto va construir al voltant de la Fira d’Abril -tal com va publicar l’ARA l’octubre del 2013-és una de les parts centrals de la investigació. La família controlava des del muntatge de les casetas fins a l’aparcament i el magatzem regulador de la Fira d’Abril.

La denúncia de la fiscal parla de desviaments dels ingressos per la venda de begudes a la Fira. Concretament, afirma que l’expresident es va embutxacar 430.000 euros, via l’empresa Quercumar -de la qual és administrador el mateix García Prieto i un dels seus fills-, provinents de la bonificació de descomptes que Damm aplicava a la FECAC en compliment del contracte d’exclusivitat que la família li va atorgar en nom de la Federació.

També els acusa d’haver-se embutxacat 1,2 milions d’euros entre el 2008 i el 2013 directament desviats de les vendes a les barres de la Fira. De fet, segons la fiscal, va arribar a ordenar que es cobrés en metàl·lic sempre que fos possible per facilitar-se l’“apoderament” dels fons.

Subvencions il·legals

La fiscal també parla de facturació fraudulenta reiterada per a l’obtenció de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i la Junta d’Andalusia. L’import total de les subvencions obtingudes de manera il·lícita, segons el ministeri fiscal, supera els 600.000 euros. La fiscal parla d’un “pla preconcebut” amb l’especial connivència de Miguel Terrino, amb l’empresa de Manuel Calderón, dedicada a la contractació d’artistes, per obtenir subvencions de manera il·legal. Terrino sempre s’ha declarat víctima de l’engany de García Prieto. Segons havia relatat a l’ARA, sabia que podria ser denunciat si prosperava la investigació que ell mateix, amb altres exdirigents, havia promogut, si bé assegura que va preferir no encobrir unes irregularitats que diu que desconeixia.

El text del fiscal també apunta a transferències de fons injustificades entre l’associació FECAC-dirigida ara per afins a García Prieto- i la Fundació FECAC. És en aquesta entitat on s’atrinxeren des de finals del 2013 els exdirigents que van posar el cas en mans de la Fiscalia.