Política29/02/2020

Les altres demostracions de força de l'independentisme fora del Principat

Aquest dissabte a Perpinyà es tornarà a posar a prova la capacitat de mobilització sobiranista

Quim Bertomeu
i Quim Bertomeu

BarcelonaEl Consell per la República preveu que l'acte d'aquest dissabte a Perpinyà mobilitzi com a mínim 70.000 persones. Així ho van explicar els organitzadors en una roda de premsa dimecres. Si es confirma, seria una nova demostració de força de l'independentisme fora del Principat. No seria la primera. Hi ha hagut, almenys, tres precedents similars.

7 de desembre del 2017: clam independentista a Brussel·les

Catalunya vivia sota la intervenció del 155 i quedaven menys de dues setmanes per a unes eleccions catalanes inèdites, ja que les havia convocat el llavors president espanyol Mariano Rajoy. L'ANC i Òmnium van convocar una manifestació a Brussel·les amb el lema "Europe, wake up. Democracy for Catalonia" (Europa, desperta. Democràcia per a Catalunya). L'objectiu, reclamar a les institucions europees que no es quedessin de braços plegats davant la situació dels presos polítics i exiliats, que tot just llavors era nova –el Govern cessat havia entrat a la presó el 2 de novembre–. Segons dades de la policia belga, la marxa va aplegar 45.000 persones. En l'acte polític que va cloure la protesta hi van intervenir representants de JxCat, ERC i la CUP, entre d'altres. Tot i això, la manifestació la va acabar capitalitzant Carles Puigdemont. "Puigdemont, president", va ser un dels crits més corejats. A 14 dies per a les eleccions, ERC i JxCat estaven frec a frec a les enquestes. Els segons van acabar per davant.

Cargando
No hay anuncios

16 de març del 2019: protesta contra la repressió des del cor de l'Estat

De nou amb unes eleccions a l'horitzó, en aquest cas les generals del 28 d'abril, l'independentisme aquesta vegada va posar rumb a Madrid. Si l'"Escolta, Europa" del desembre del 2017 no havia acabat de funcionar, aquest cop es volia intentar un "Escolta, Espanya" tot apel·lant al diàleg amb l'Estat. Ja feia uns dies que s'havia posat en marxa el judici de l'1-O al Tribunal Suprem i, com a lema de la protesta, es va escollir "L'autodeterminació no és delicte". No hi va haver una única xifra de manifestants sinó dues: 120.000 segons els organitzadors, 18.000 per a la Policia Nacional. A part de JxCat, ERC i la CUP, aquesta vegada els comuns també van fer acte de presència a través del llavors tinent d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello. També hi van donar suport entitats i plataformes d'altres punts de l'Estat com Madrileños por el derecho a decidir, Izquierda Castellana, Obra Cultural Balear i alguns sindicats alternatius.

Cargando
No hay anuncios

2 de juliol del 2019: nova mobilització a Europa pel veto a Junqueras i Puigdemont

Europa no només seguia sense escoltar l'independentisme sinó que, a més, la nova legislatura al Parlament Europeu va arrencar a Estrasburg sense que ni Oriol Junqueras, ni Carles Puigdemont ni Toni Comín poguessin asseure's als seus escons de l'Eurocambra. Havien sigut escollits a les eleccions europees del maig, però l'Estat els va vetar i la institució europea va acatar. Aquesta situació es revertiria uns mesos més tard, però només per a Puigdemont i Comín. Aquell 2 de juliol van anar fins a la ciutat francesa unes 10.000 persones, segons dades de l'ANC, que citava la policia francesa. Sota el lema "Omplim Estrasburg", l'entitat convocant ja va ser el Consell per la República. Puigdemont es va mostrar disposat a anar-hi, però finalment es va quedar a uns quilòmetres de la frontera francesa. Els seus advocats van justificar que ho feien per una qüestió de "prudència", ja que temien que la seva llibertat estigués "en perill". Puigdemont i Comín es van acabant asseient a l'escó el 13 de gener. Junqueras encara no ho ha pogut fer.

Cargando
No hay anuncios