El que demostra la trucada d’una ràdio a la Moncloa

Cap de PolíticaDurant la campanya del 27-S, una entrevista a Onda Cero va servir per evidenciar el desconeixement de la Constitució de Mariano Rajoy, que no tenia gens clar què passaria amb la nacionalitat dels catalans en cas d’independència. Amb una pregunta -ben documentada- Carlos Alsina va fer trontollar un dels pilars argumentals del PP per combatre el sobiranisme. Ahir, la trucada d’una altra ràdio -Ràdio Flaixbac- va tornar a posar en evidència el president del govern espanyol, que s’ha apartat del focus mediàtic en els converses per desbloquejar la investidura.

Escolta aquí la trucada del fals Puigdemont al veritable RajoySense saber que es tractava d’una broma, la conversa amb l’imitador de Carles Puigdemont va donar pistes de com afronta el moment polític el cap de l’executiu espanyol en funcions. D’entrada, el to de les seves paraules és significatiu perquè no té res a veure amb la duresa que, per exemple, fa servir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, els divendres a la Moncloa, després del consell de ministres. Amb el previsible xoc institucional a l’horitzó, Rajoy va demostrar fair play. La pregunta (de moment sense resposta) és si això es deu a un intent de posar el comptador a zero amb el nou president de la Generalitat, amb qui va buscar la complicitat recordant-li que s’havien conegut inaugurant l’AVE quan Puigdemont era alcalde de Girona.

¿Com entomarà l’opinió pública el tarannà que ahir va desplegar el cap de l’executiu? ¿I els possibles aliats del PP al Congrés, especialment Ciutadans, que vol marcar perfil propi amb la unitat d’Espanya des del primer minut? Cal recordar les clatellades que va rebre Rajoy dels sectors més conservadors pel que van considerar una reacció massa tímida a la consulta del 9-N. És cert que des d’aleshores ha plogut molt i que el paisatge polític estatal ha canviat: a Madrid, la falta d’una majoria sòlida després del 20-D ha obert molt el joc, i a Barcelona el nou president de la Generalitat busca asserenar la situació i marcar els temposque ell creu convenients. En aquest context, exhibir un to conciliador pot beneficiar el PP, amb menys pretendents que el PSOE en el ball de la investidura. “No sé com quedarà aquest assumpte”, admet.

Hi haurà trucada real?

Però més enllà del com hi ha el què. I en la conversa radiofònica Rajoy no fa cap pas en fals que es pugui entendre, entre els seus votants, com una modulació del fons del discurs, inflexible amb el dret a decidir dels catalans. Des del punt de vista dels sectors més a la dreta, l’única concessió és la predisposició a reunir-se amb rapidesa amb Carles Puigdemont. “Jo tinc l’agenda molt lliure, de manera que la podríem fixar per d’aquí 24 o 48 hores”, diu obertament.

L’interrogant és si Rajoy ara serà conseqüent amb aquesta voluntat i prendrà la iniciativa per materialitzar la trucada real. El PP va haver de fer de la necessitat virtut i va afirmar que la conversa demostra que Rajoy no està “tancat” al diàleg amb Catalunya. El PSOE va aferrar-se a les paraules de Rajoy per treure profit dels seus posicionaments i demanar a les dues parts que parlin. La Generalitat no vol ser “instrumentalitzada” en l’impàs que viu la política estatal i esperarà a fer el pas fins que no hi hagi nou president. La pilota és al terrat de la Moncloa.