Demòcrates de Catalunya neix per ocupar l’espai d’Unió des del sobiranisme

BarcelonaL’esgotament del marc autonòmic i, amb ell, del mapa de partits consolidat a la Transició ha viscut aquest mes un nou capítol amb el trencament d’Unió, el partit democristià fundat el 1931. La decisió de la formació de Josep A. Duran i Lleida, per un centenar de vots a la consulta interna, de no acompanyar Artur Mas en el procés a la independència va trencar CiU, nascuda el 1978. La conseqüència immediata ha sigut la ruptura de la mateixa Unió. Ahir un miler de persones van omplir la sala Barts del Paral·lel per assistir a la presentació de Demòcrates de Catalunya (DC), un partit que pretén ocupar l’espai democristià i sobiranista que, per a ells, Unió ha deixat orfe. I busquen fer-ho oferint també regeneració i transparència, dos vectors ara imprescindibles.

Els escindits cap al nou partit volen ser el referent socialcristià del sobiranisme i ampliar-ne el ventall ideològic. Se situaran al costat de Mas i CDC, tot i que la refundació convergent i la incertesa actual del moviment sobiranista ajornen saber com s’articularà la relació entre les dues formacions.

DC diu que ja compta amb centenars d’adherits d’Unió provinents del sector renovador i sobiranista d’Antoni Castellà, del sector històric i del territori (i també d’alguns que es van donar de baixa fa temps en desacord amb Duran, com ara l’exalcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ahir present). De fet, diverses executives comarcals s’han dissolt, amb Barcelona al capdavant, reclamant el nou partit.

La carcassa no, l’essència sí

Els impulsors del nou partit han hagut de renunciar a les sigles d’Unió, i els dol. Com a caps visibles de DC ahir apareixien Castellà, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i l’expresident del Parlament Joan Rigol. Aquest últim va dir que a l’acte s’hi respirava “l’ambient Unió”, mentre que De Gispert, amb un independentisme desacomplexat després de cinc anys d’“agonia”, assenyalava que la direcció d’Unió s’ha quedat “la carcassa” i ells “l’essència”. En termes similars es va expressar Castellà, que va reivindicar l’ànima del vell partit i els seus fundadors, presents a través del fill de Manuel Carrasco i Formiguera i de diferents vídeos.

L’acte va ser llarg, i això va permetre presentar-se com una plataforma àmplia, amb presència al territori i en totes les franges d’edat i professionals. Van intervenir-hi una vintena de persones, entre les quals els diputats al Parlament que no s’han alineat amb Duran. Castellà va afirmar que s’acaba l’estil de fer política del líder d’Unió (ho és des del 1982), “la foscor” i les “amenaces” per mantenir la disciplina. “Deixem enrere l’Hotel Palace de Madrid i el que representa”, va dir en relació al tren de vida de Duran i a la defensa d’interessos sovint incompatibles amb el procés. Una manera de fer que ha “apartat Unió dels seus principis fundacionals”, segons ell.

Sense deutes i amb primàries

Castellà va prometre un partit diferent. Diferent vol dir que, en contrast amb Unió -que té 17 milions de deute més la part que haurà d’assumir dels 12 de CiU-, serà “pobre” perquè no demanarà “diners a ningú”, cosa que li permetrà ser “més lliure”. I també sense dirigismes: DC no tindrà militants sinó “voluntaris” i no hi haurà ni secretaris d’organització ni aparell. Els comitès de govern seran, segons ell, entre iguals i “per coordinar el debat ideològic i oferir bons candidats”. Uns candidats que es triaran amb primàries obertes i amb els mandats limitats.

Tot això ho deien davant de Josep Rull (CDC), Alfred Bosch (ERC), i Muriel Casals (Òmnium), representants de formacions implicades en la negociació per configurar una llista civil per al 27-S. Castellà va avalar el full de ruta sobiranista i va recordar que ells han fet un sacrifici “trencant la família” després d’intentar tibar el partit matriu cap al sí. Ara calen “sacrificis de part per fer el tot”, va dir. “És complicat però cal atrevir-se”.

De Gispert va comprometre’s a estar al costat del procés sense les giragonses i dubtes que “ja no tenen sentit”. Tampoc va estalviar crítiques a Duran per “regionalista”. Marxen d’Unió -“Abans que ens facin fora”- i ara volen bastir un partit que serà de nova era en molts aspectes però amb referents arrelats.

Espadaler els presenta com un satèl·lit de CDC

El secretari general d’Unió i virtual candidat el 27-S, Ramon Espadaler, va presentar ahir Demòcrates de Catalunya com un satèl·lit convergent per cobrir l’espai democristià. “Respectem les persones que creuen que el seu projecte polític no és Unió sinó CDC i per això fan aquest trànsit cap a CDC”, va afirmar en relació al nou partit, que no hauria trencat la federació de CiU. L’exconseller també va criticar el debat de la llista cívica del 27-S. “Es parla tant de la llista perquè no poden parlar del programa”, va dir després de fer notar les dificultats per casar el model econòmic de CDC i el de la CUP.