Els comptes comencen a caminar al Parlament

Barcelona1.149 dies després de l'última vegada, aquest dimecres el Parlament tornarà a votar a favor de tramitar uns pressupostos de la Generalitat. Ho farà amb els vots dels socis de govern, JxCat i ERC, i l'abstenció dels comuns. La resta de partits intentaran frenar-los, però no sumaran prou escons per aconseguir-ho. En els últims mesos l'executiu català ha anat teixint un acord amb el partit d'Ada Colau, que es visualitzarà al ple.

No és l'aprovació definitiva dels comptes, només l'inici del tràmit parlamentari. L'aprovació definitiva està programada per a un ple que se celebrarà -si no hi ha entrebancs- el 18 de març. En aquest mes de marge, tots els partits tindran temps per presentar esmenes per intentar canviar-los. En aquest període, els comuns tornaran a tenir protagonisme. La seva líder a la cambra, Jéssica Albiach, ha avisat aquest dimarts que no en tenen prou amb l'acord subscrit amb el Govern i que volen més diners extres en mesures socials per "blindar l'autogovern i els serveis públics".

D'on sortirien aquests diners? Els comuns s'agafen a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de divendres passat, en què el govern espanyol va decidir flexibilitzar el dèficit de les autonomies en dues dècimes. Segons Albiach, això suposarà "480 milions" d'euros més –la xifra exacte no es pot saber, perquè depèn d'un estimació basada en el PIB del 2020– per a la Generalitat i vol que siguin per a l'àmbit social. Així, ha demanat que es reobri la taula de negociació dels comptes per abordar-ho.

Per modificar uns pressupostos, ara mateix l'única via es presentant esmenes al Parlament -la cambra, aquest dimecres ha validat la pròrroga dels comptes-. Els comuns ho podrien fer de dues maneres: pactant-ho amb els dos grups del Govern, JxCat i ERC, o buscant la resta de partits de l'oposició de l'hemicicle. Fonts dels comuns asseguren que, malgrat demanar nous recursos, no està en perill el seu suport als comptes. Albiach ho ha verbalitzat així: "No podem jugar amb que les famílies arribin a final de mes", ha dit.

El Govern ja ha rebaixat les expectatives dels comuns a través del màxim responsable en la matèria, el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès. En declaracions a TV3 ha assegurat que només es podran utilitzar 70 milions –410 menys dels que reclamen els comuns–, ja que "la regla de despesa" limita el marge d'actuació de la Generalitat.

La CUP es desmarca

JxCat i ERC en tenen prou amb l'abstenció dels comuns per tirar endavant els comptes, però en cert moment també va intentar sumar-hi la CUP. Els anticapitalistes han insistit aquest dimarts que això no passarà. La diputada Maria Sirvent ha carregat contra els pressupostos i ha denunciat que són "continuistes", no contraresten les retallades i posen els "beneficis privats" per davant dels "drets" de la ciutadania. A més, ha criticat que els comuns defensin amb "entusiasme" aquests números, perquè poden generar "falses expectatives" i la sensació que serviran per atendre les reivindicacions socials. Els pressupostos que aquest dimecres es tramitaran al Parlament inclouen una reforma fiscal que suposarà 552 milions d'euros més l'any i un augment de la despesa de 3.070. Malgrat ser els més expansius de la història de la Generalitat, la despesa en Salut queda per sota del 2010.

Pressupostos i eleccions?

La teoria diu que els pressupostos són la llei més important de la legislatura i que el govern que aconsegueix aprovar-los té garantida l'estabilitat, almenys, durant el pròxim any. Però a Catalunya no és aplicable. El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar fa dues setmanes que, quan els comptes tinguin llum verda, anunciarà la data de les eleccions. La falta d'unitat entre JxCat i ERC no ha fet sostenible continuar amb el mandat.

Els pressupostos s'aprovaran definitivament el 18 de març i les eleccions podrien ser com a molt d'hora a mitjans de maig. Malgrat això, el guió es podria alterar. Els partits de l'oposició podrien portar els comptes al Consell de Garanties Estatutàries perquè analitzi si hi ha partides inconstitucionals. Això retardaria un mes la seva aprovació i, per tant, les eleccions no podrien ser fins ben entrat el mes de juny.

Fonts socialistes consultades per l'ARA exposen que no veuen motius per dubtar de la legalitat dels comptes i no tenen previst impugnar-los. Aquesta vegada, per exemple, no contenen una partida de 5,8 milions d'euros per fer un referèndum que si que tenien els del 2017. Ni el PP i ni la CUP tenen prou diputats per impugnar-los, així que l'únic grup que queda que podria forçar un endarreriment dels comptes i, per tant, de les eleccions, seria Cs. Els taronges encara no han aclarit la incògnita. A més, aquest dimecres la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha refredat que la convocatòria sigui immediatament després d'aprovar els comptes.

Així, ara mateix els catalans poden tenir més o menys coll avall que d'aquí un mes o com a molt dos tindran nous pressupostos. En canvi, caldrà esperar per tenir una mica més clar quan seran les eleccions.