Els presos d'ETA demanaran l'acostament tan bon punt es dissolgui definitivament l'organització terrorista

Barcelona"Ens deien: és impossible desenvolupar un procés de desarmament sense la participació de l'Estat, i tot i així hem demostrat que es pot fer". El coordinador del Fòrum Social Permanent, Agus Hernán, ha tret pit aquest dimarts a Barcelona pel desarmament d'ETA malgrat l'actitud totalment tancada al diàleg de l'estat espanyol, un èxit que atribueix a la "implicació de la societat civil basca" en el procés. "En cap altre procés similar s'ha vist mai un grau tan alt de mobilització de la societat", ha assegurat Hernán. Una actitud que contrasta amb l'actitud "totalment immobilista" d'un Estat que "no ha fet cap pas" per fer efectiva la dissolució d'ETA, en paraules de la seva companya, Teresa Toda. Amb la dissolució anunciada de l'organització terrorista, que es preveu que tingui lloc el 4 de maig, Hernán ha fet avui l'enèsima crida al govern de Rajoy perquè afavoreixi la reconciliació de les parts. L'acostament dels presos d'ETA i que es revisi si poden passar al segon grau penitenciari seran un pas més a prop a partir que l'organització es doni per dissolta definitivament. "A les demandes individuals sempre se'ls respon el mateix", afirma Hernán, "que l'organització no està dissolta". "El 5 de maig veurem com canvia això", afegeix.

L'organització que representa Hernán, fundada el juny del 2016, engloba 17 entitats de la societat civil basca (entre les quals els sindicats majoritaris del territori) i ha sigut un dels agents que han conduït el procés de desarmament d'ETA que va culminar amb el dia del desarmament, el 8 d'abril del 2017, a Baiona. També és, juntament amb la plataforma Bake Bidea i el Grup Internacional de Contacte, una de les plataformes que el 4 de maig organitzen a la localitat francesa de Kanbo un acte internacional que ha de servir d'avançament per a la resolució del conflicte basc. Un acte al qual el govern basc ja ha anunciat que no assistirà i sobre el qual l'executiu espanyol no s'ha pronunciat, malgrat que, per a Hernán, és una "fita per a la normalització de la convivència del país".

A partir d'ara queden, segons el portaveu, tres grans reptes a desenvolupar. En primer lloc, la "reparació i el reconeixement de les víctimes", totes igual. En segona instància, "lliurar la batalla del relat per crear una memòria inclusiva". Finalment, tractar la problemàtica dels presos. "Tenim 292 presos bascos, 56 a presons franceses i la resta a espanyoles", afirma Hernán. "Un nombre molt reduït de presos són en presons basques", aproximadament menys de cinc, afirma, i a aquest fet cal sumar-hi que "el 92% són en presons de primer grau, mentre que, pel que fa al conjunt dels presos comuns, només el 2% hi són". "La societat basca vol una solució a aquest problema", ha insistit Hernán, que veu una porta oberta a la solució en la dissolució definitiva d'ETA i en el canvi d'actitud del govern francès.

"No som optimistes ni tenim cap indicador que el PP canviï la seva manera de tractar el problema", ha admès. No obstant això, el fet que el govern francès hagi permès l'acostament de 12 presos d'ETA a presons més pròximes al país basc, que hagi revisat la situació dels presos malalts i que vuit presos hagin sortit del grau de perillositat DPS obre una escletxa per a l'optimisme. "Els passos que està donant el govern francès són coneguts per l'espanyol", afirma Hernán: "Partim de dues posicions que històricament eren igual d'immobilistes, mentre que ara la francesa ha canviat, i això ha provocat contradiccions". Per a Hernán, tard o d'hora Espanya s'haurà de recol·locar al tauler, tal com estan fent tots els actors. Ara bé, avisa, "que ningú esperi resultats espectaculars". Ara per ara, ni el PP ni Ciutadans estan oberts a revisar la situació dels presos d'ETA. Aquest dimarts el PSOE també s'ha negat a concedir als reus el que considera "beneficis".