El vot dels catalans a l'exterior pel referèndum està en risc

BarcelonaA dia d’avui, els catalans que viuen fora de l’Estat tenen difícil poder votar al referèndum de l’1 d’octubre. El Govern encara no ha resolt de quina manera poder garantir el dret a vot dels més de 200.000 catalans que estan apuntats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que depèn de l’Estat. Aquest fet està generant inquietud entre la comunitat catalana a l’exterior amb ganes de votar l’1-O, i també entre les entitats sobiranistes. Fonts d’aquestes acusen a les dues conselleries responsables de garantir aquest dret a vot, Governació i Afers Exteriors, de no haver fet els deures a temps per tenir el registre de catalans a l’exterior actualitzat, ni de tenir la llei del vot electrònic a l’exterior aprovada a temps. Dins el mateix Govern s’accepta el risc de deixar sense vot als residents a l’exteriors i hi ha acusacions creuades a la recerca del culpable que el vot exterior no estigui garantit a 101 dies de l’1-O.

Tensions

Les tensions, avançades per Nació Digital i confirmades per l’ARA, són entre el departament de Governació i el d’Exteriors. En una entrevista a la consellera de Governació que l’ARA publicarà aquest diumenge, Meritxell Borràs afirma que “el responsable del vot exterior és la conselleria d’Afers Exteriors”. Segons explica la consellera, per garantir el dret a vot a tothom, també als catalans a l’estranger, cal tenir un cens, i el Govern té molt clar que l’Estat no els cedirà el CERA –com tampoc el cens dels residents a Catalunya–, i per aquest motiu recorda que “a dia d’avui, el més proper i homologable a un cens és el registre de catalans a l’exterior, i actualment només hi ha 5.000 persones apuntades quan al CERA n’hi ha 200.000”. Meritxell Borràs assegura que aquest fet és el genera “preocupació” al Govern. “S’ha de treballar per resoldre-ho”, afegeix.

El departament d'Afers Exteriors, però, apunta que qui ha de garantir el vot a l'exterior l'1-O és la llei de vot electrònic, que depèn de Borràs. També manté el discurs oficial del conseller Raül Romeva des del primer dia, que és que aquest registre de catalans a l’exterior està pensat per saber quants catalans hi ha fora de l’Estat per poder-los oferir els millors serveis, com la targeta sanitària. Romeva mai ha volgut admetre públicament que aquest registre podria servir de cens exterior pel referèndum, tot que i fonts d’Exteriors tampoc volen afirmar el contrari. De fet, el govern treballava per fer servir aquest registre, i fins i tot l’anunci del departament per promocionar-ne la inscripció jugava amb l’ambigüitat ja que apareixia una silueta de Catalunya i a sobre la pregunta: “Sí o no?”. El poc entusiasme que ha generat aquest registre preocupa al Govern i a la CUP, segons va explicar El Periódico.

Altres fonts governamentals reconeixen que el registre de catalans a l’exterior ha d’estar operatiu per a l’1-O, però atribueixen el risc que els residents a l’estranger es quedin sense votar als retards en l’aprovació de la llei de vot electrònic. En qualsevol procés electoral, la Generalitat activa un conveni amb Correus, que s’encarrega de distribuir el material entre els electors que ho demanin i d’enviar-lo al Govern perquè el recompti. En un referèndum unilateral, l’executiu descarta que pugui recórrer a aquest conveni i, per tant, guanya importància el fet de poder votar electrònicament. Aquestes fonts critiquen que la llei estigui encallada al Parlament des de l’octubre de 2016 i consideren que el departament de Governació no ha fet prou per tenir-la enllestida abans, malgrat que depèn dels grups parlamentaris.

Les mateixes fonts, Borràs subratlla que al CERA hi ha 200.000 catalans registrats, però la participació en els processos electorals catalans s’ha situat al voltant de les 15.000 persones des de fa anys. A més, ella mateixa –recorden– va destacar quan va presentar la llei del vot electrònic que era la que havia de servir per resoldre les traves que el Govern posava als catalans que volien votar des de l’estranger. Altres fonts, també de Govern, apunten, però, que desplegar la llei no seria econòmicament rendible per a només 5.000 votants.

Governació va impulsar la llei del vot electrònic pels catalans a l’estranger després del 27-S, quan precisament només va votar 14.000 catalans a l’estranger, però no pensava en aquell moment que es pugués fer servir per un referèndum, que no estava en el full de ruta. El departament de Borràs, però, tenia previst tenir la llei llesta i aprovada al Parlament aquest mes de juny, i no serà així. Just aquest dimarts dia 20 es va tancar el termini per presentar esmenes a l’articulat –només n’han presentat CUP i CSQP. Com que la llei s’està tramitant pel tràmit d’urgència extraordinària, el text podria arribar a aprovar-se en l’últim ple del mes de juliol, sempre que cap grup porti la llei al Consell de Garanties Estatutàries, que retardaria l’aprovació un mes més. I un cop arribi al ple del Parlament, com que es tracta d’una modificació de la llei electoral, caldran una majoria qualificada –dos terços del ple– per tirar-la endavant.

Queixes de l’ANC

Arran d’aquesta situació, hi ha malestar a les assemblees exteriors de l’ANC per com s’ha portat la qüestió i que fa que a dia d’avui els catalans que viuen a fora encara no saben si podran votar. Fonts vinculades a l’ANC critiquen tan a Borràs per no enllestir la llei quan tocava com a Romeva per no publicitar suficient la inscripció al registre. Si no hi ha vot electrònic els que estan inscrits al registre no tindran manera de fer arribar el seu vot. En unes eleccions ordinàries es pot votar per correu i està gestionat pel ministeri d’Exteriors, una possibilitat que amb el referèndum no és viable. “Hi ha gent que està comprant bitllets d’avió per venir l’1 d’octubre”, asseguren les mateixes fonts afegint però, que no se sap ni si els que viatjaran fins a Catalunya podran participar.e