El 70% dels barcelonins volen que Colau faciliti l’1-O

BarcelonaEls ciutadans de Barcelona volen votar al col·legi electoral de sempre en el referèndum de l’1 d’octubre. Davant dels dubtes de l’alcaldessa, Ada Colau, sobre si l’Ajuntament obrirà els col·legis electorals per a la votació unilateral -no ho aclarirà fins que hi hagi la convocatòria, ha afirmat-, el veredicte dels barcelonins és clar: el 70,3% dels habitants de la capital creuen que l’alcaldessa “ha de cooperar amb la Generalitat i permetre usar els locals municipals” per votar l’1-O, segons la segona tongada de l’enquesta que l’Institut Opinòmetre elabora per a l’ARA i que conté una submostra per calibrar l’opinió dels habitants de la capital. La distància amb els que no volen que l’Ajuntament col·labori, un 22%, és abismal: 48 punts. Un 7,7% de barcelonins no es pronuncien.

Els partits independentistes i els organitzadors de la votació consideren clau que Barcelona cedeixi els seus col·legis electorals per traslladar una imatge de normalitat l’1-O. Tal com va explicar l’ARA, si la capital s’implica en la logística de la jornada el 70% dels catalans podran votar, com diu el lema amb què s’ha presentat la llei del referèndum, “com sempre”, al seu col·legi habitual. La demanda dels barcelonins no només ve dels independentistes -és gairebé unànime entre partidaris del PDECat, ERC i la CUP-. També del seu electorat. El 82,6% dels enquestats que declaren simpatia pels comuns volen que l’alcaldessa col·labori amb la Generalitat per fer possible el referèndum.

A Barcelona, dos de cada tres locals que habitualment es fan servir per votar són de titularitat municipal. I més enllà d’afirmar que “posarà totes les facilitats”, Colau esperarà fins a última hora per aclarir si això vol dir que obrirà els col·legis assumint, per tant, el risc legal de fer-ho. Per convèncer-la, els independentistes no només apel·len al seu suport al dret a decidir, sinó que també busquen fórmules per evitar que estigui exposada a l’acció de la justícia.

Colau ha ajornat qualsevol decisió en aquest sentit al setembre. L’alcaldessa no vol arriscar encara el seu pacte de govern amb el PSC per una votació que, a 70 dies, encara té incerteses per resoldre.

El paper del PSC

El paper del PSCEls socis a l’Ajuntament de Barcelona han pactat la discrepància (de fet, divendres van votar en sentit contrari al ple municipal en una moció presentada per Ciutadans per mostrar el seu rebuig a l’1-O) però l’acord de govern trontollarà si Colau decideix col·laborar amb la Generalitat. També Jaume Collboni, el portaveu socialista al consistori, evita els moviments per preservar l’acord, tot i que el PSC dona per fet que el primer tinent d’alcalde abandonarà el govern municipal si Colau obre els col·legis, com ja va explicar l’ARA.

El posicionament socialista, però, no és compartit pels seus votants, que discrepen del rebuig de la direcció del PSC a qualsevol gest de Colau que afavoreixi la votació: el 58,1% dels enquestats que es declaren socialistes demanen que l’alcaldessa s’impliqui en l’1-O, per un 37,2% que prefereixen que en quedi al marge. Fins i tot entre els votants de partits més bel·ligerants contra el Procés hi ha qui defensa que Colau obri els col·legis electorals l’1-O: el 25,9% dels partidaris de Ciutadans i el 16,7% dels del PP.

Un posicionament ambigu

Un posicionament ambiguEls comuns són l’únic partit que no ha decidit què farà l’1 d’octubre. Més enllà de la implicació en la logística, el seu posicionament polític ha generat crítiques entre partidaris i contraris a la independència perquè el consideren ambigu. De moment, Catalunya en Comú -que lideren Colau i el diputat al Congrés Xavier Domènech- dona suport a l’1-O com a mobilització, però no ho considera un referèndum vinculant. A més, tot i que la majoria dels seus líders han assegurat que aniran a votar l’1 d’octubre, de moment el partit no farà cap campanya cridant a participar a la votació.

Els seus votants a tot Catalunya estan dividits entre els que avalen aquest posicionament i els que desitgen un suport més ferm i explícit al referèndum. El 40,2% creuen que el partit hauria de donar “ple suport a la votació”, però hi ha un empat tècnic amb els que veuen bé el posicionament del partit, que representen el 39%. En canvi, només un 8,5% aposten per oposar-se a la celebració l’1-O: una mostra que el manifest impulsat per dirigents dels comuns que mostraven el seu rebuig al referèndum -que ha recollit 300 firmes- té un suport minoritari entre les bases.

La direcció dels comuns és ambigua per no ferir sensibilitats entre les diferents opinions que conviuen dins el partit. L’estratègia es correspon amb l’opinió dels seus votants sobre el model d’estat, en què gairebé a parts iguals es reparteixen els que votaran sí a la independència (32,5%), els que optaran pel no (36%) i els indecisos (27,5%). L’ambigüitat, però, és menys perceptible a l’hora de parlar de participació. El 58,54% dels comuns afirmen que votaran segur l’1-O, mentre que el 15,8% “possiblement” ho farà. És a dir, un total del 74,4%. En canvi, només el 12,2% afirmen que segur o possiblement no votaran.

El paper dels comuns segueix sent una de les grans incògnites del referèndum. A parer dels independentistes, Catalunya en Comú té la clau per garantir que l’1-O sigui un èxit de participació, determinant per fer que la votació sigui vinculant. Els dirigents segueixen en l’ambigüitat, però els votants ho tenen clar: l’1 d’octubre hi ha d’haver col·legis electorals oberts per poder votar al referèndum.