El TEDH adverteix contra els delictes d'injúries a la Corona: "Un personatge públic pot rebre crítiques més àmplies"
El president del tribunal, Robert Spano, adverteix de les "conseqüències" que la pandèmia pot tenir en els drets humans
Nou avís del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra els delictes d'injúries a la Corona, que es manté en el Codi Penal espanyol. El president de l'alt tribunal, Robert Spano, ha recordat aquest dijous que la doctrina d'Estrasburg sobre aquesta mena de delictes és "clara": "Un personatge públic ha de poder rebre un marge més ampli de crítiques", ha respost preguntat per les condemnes contra artistes a Espanya per difamar o insultar el rei, tal com recull l'ACN.
Estrasburg s'ha pronunciat reiteradament en contra de les condemnes de la justícia espanyola per aquesta tipificació penal: el 2018 va condemnar Espanya per haver multat dos joves que havien cremat fotos del rei. Des d'aquell pronunciament, l'Audiència Nacional ja aplica la doctrina del TEDH en casos similars. Spano ha assegurat que, a part d'Espanya, també reben casos similars d'altres països. "Per exemple de Turquia", ha dit.
El perill de la pandèmia per als drets humans
El president del tribunal també ha advertit de les "conseqüències dramàtiques" per als drets humans a Europa que pot generar la pandèmia, així com les amenaces a l'estat de dret. "La fusió d'aquests dos reptes obrirà un dels períodes més difícils per als drets humans", ha dit Spano en la presentació l'informe anual del TEDH. De fet, ha admès que "cada cop es qüestionen més sentències" del TEDH als països europeus pel "clima de polarització política". "Els polítics s'han de prendre les obligacions de drets humans seriosament": ha reivindicat.
Spano ha concretat que el tribunal ha rebut uns 300 casos sobre les restriccions per fer front a la pandèmia en l'últim any, que es resoldran per la "via ràpida": "Retardar-ho seria inacceptable". Amb tot, ha advertit que caldrà "esperar una mica fins que hi hagi les primeres sentències". Es tracta majoritàriament de recursos contra la prohibició de manifestacions, actes religiosos o les condicions dels presos.
En conjunt, el 70% de casos de possible vulneració de drets humans que han arribat al tribunal al llarg del 2020 provenen de Rússia, Turquia, Ucraïna i Romania. Spano ha destacat l'augment de denúncies contra Turquia per vulneració del dret a un judici just en causes vinculades a l'intent de cop d'estat del 2016.
El president del tribunal ha recordat que una de les sentències més importants publicades el 2020 va ser sobre les devolucions en calent a Melilla. Després d'haver condemnat Espanya el 2017 per retornar dos joves que havien intentat saltar la tanca de Melilla, el tribunal es va desdir el 13 de febrer en una sentència en què va avalar les devolucions en calent. També ha destacat la decisió sobre la presó del polític kurd Selahattin Demirtas a Turquia, una condemna a Bèlgica relativa a la participació democràtica d'un diputat i diverses disputes territorials de Rússia amb Ucraïna i Geòrgia.
