Quan delictes comuns passen a ser terrorisme
La reforma del 2015 va suposar endurir el Codi Penal
BarcelonaFa quatre anys el PP i el PSOE es van posar d’acord per reformar el Codi Penal i revisar el delicte de terrorisme, entre d’altres, per adaptar-se a les directrius del marc de la Unió Europea per combatre el terrorisme jihadista. La reforma va anar més enllà i va suposar un enduriment d’aquest tipus delictiu. Des de llavors s’hi han inclòs conductes que fins ara no es consideraven actes terroristes. Així, conductes que s’emmarcaven dins dels delictes de desordres públics poden ser considerades un atac terrorista si se’ls atribueix la finalitat de “subvertir l’ordre constitucional”.
“Va suposar una ampliació desmesurada del delicte de terrorisme”, assenyala el professor de dret penal de la Universitat de Barcelona David Aineto. La reforma signada per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez va ampliar les conductes delictives considerades com a terroristes. Si abans del 2015 perquè es considerés terrorisme s’havia de cometre un “delicte d’estralls o incendis”, ara els delictes greus contra “la llibertat [...], el patrimoni, els recursos naturals, la salut pública, la Corona [...] o la tinença d’armes, municions o explosius” també són considerades conductes terroristes, sempre que tinguin la finalitat de trencar amb l’ordre constitucional. Socialistes i populars també van aprovar que si qualsevol de les anteriors conductes pretenien “eliminar o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l’Estat”, així com alterar greument “la pau pública”, també podien ser considerades un delicte de terrorisme. L’ampliació d’aquest delicte va suposar que cada vegada fos més interpretable. De fet, Aineto creu que la “falta de concreció” en la seva redacció pot suposar una vulneració del principi de taxativitat -que requereix que qualsevol tipus penal sigui poc interpretable.
Anticipar la resposta
Per al vocal de la secció penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona Albert Pons, amb la nova tipificació també es preveu una “anticipació de la resposta penal”. En aquest sentit, si fins al 2015 no es considerava un delicte terrorista fins que no es perpetrava un atemptat, amb la reforma del Codi Penal la mera ideació de qualsevol atac, ja es pot presentar com un delicte de terrorisme. I això és el que la Fiscalia de l’Audiència Nacional argumentava ahir davant la detenció de nou persones, les quals assegura que tenien “material abundant i substàncies considerades precursores per a la confecció d’explosius”. Per a Pons, haver trobat material susceptible per elaborar explosius no és suficient per atribuir-los un delicte de terrorisme, sinó que el que s’haurà de demostrar en la fase d’investigació de la causa judicial és si entre els detinguts “hi havia comunicació” per coordinar una acció i desgranar les seves intencions.
De fet, els dos experts atribueixen un paral·lelisme clar entre el cas dels nou detinguts d’ahir amb el dels membres dels CDR Tamara Carrasco i Adrià Carrasco: l’acusació de terrorisme va caure a mesura que va avançar la instrucció del cas i el jutge va atribuir-los un delicte de desordres públics.