Del Senegal a la Francofonia: relat d’un ingrés frustrat
L’Estat va bloquejar les gestions del país africà amb la Generalitat per ser al club de països vinculats amb França
BarcelonaA principis del 2014 Abdou Diouf va despenjar el telèfon i es va posar en contacte amb la Generalitat. “Per què no assistiu com a convidats a l’assemblea de la Francofonia que se celebra al novembre a Dakar?”, va preguntar l’expresident senegalès i aleshores secretari general de l’organisme que agrupa els països vinculats amb la cultura francesa. A Palau, tot i no tenir cap garantia d’èxit, van començar a treballar per aquest pas diplomàtic. Les gestions, però, van ser ràpidament interceptades per l’Estat. La pel·lícula, explicada dos anys més tard per diversos responsables governamentals a l’ARA, acaba en el moment en què Ramón de Miguel, ambaixador espanyol a París, envia una carta a Diouf en què es posiciona clarament en contra que Catalunya assisteixi convidada a la cimera de la Francofonia. El relat dels fets va tornar a primera plana aquesta setmana quan l’expresident Artur Mas, en un dinar organitzat per Sobirania i Justícia, va revelar que l’Estat va bloquejar l’intent català d’acostar-se a l’àrea internacional d’influència del país presidit per François Hollande.
“França, en tot moment, va condicionar l’operació al vistiplau d’Espanya”, rememoren fonts coneixedores dels contactes. La Generalitat observava amb bons ulls l’acostament cap a la Francofonia en la mesura que el veí del nord és “prioritari” en el flanc exterior del procés sobiranista juntament amb el Regne Unit i Alemanya. De fet, segons fonts consultades per l’ARA, hi ha hagut “contactes recents” entre diplomàtics francesos i la Generalitat en què els enviats gals han fet “preguntes molt concretes” sobre el camí independentista. A Palau són conscients que França no té “cap ganes” que Catalunya esdevingui un estat, i és per això que volen tenir una relació “el millor possible” amb un país cabdal dins d’Europa.
Relació fluïda
Les gestions per assistir a la cimera de Dakar es van avortar en un moment en què encara no s’havia decidit si havia de ser Mas qui hi assistís en nom de Catalunya. L’expresident de la Generalitat va passar part de la seva formació acadèmica al Liceu Francès, i domina l’idioma. El vincle de Catalunya amb el Senegal, segons fonts governamentals, és rellevant. Francesc Homs, quan era conseller de la Presidència, s’hi va desplaçar en viatge oficial, i el mateix Mas hi va viatjar quan CiU estava a l’oposició. És per aquesta relació forjada que Diouf va tenir la iniciativa de convidar la Generalitat a la cimera de la Francofonia. Bona part dels contactes es van fer a través de la secretaria d’Exteriors liderada durant l’anterior legislatura per Roger Albinyana. L’executiu de Carles Puigdemont, que al llarg dels seus primers mesos com a president ha intensificat els contactes diplomàtics, no té cap intenció de fer moviments per entrar a l’organisme francòfil, segons diverses fonts governamentals.
L’episodi del 2014 no és el primer en què Catalunya es va acostar a la Francofonia. Després de reunir-se amb l’aleshores ministre d’Afers Estrangers francès, Michel Barnier, l’expresident Pasqual Maragall va proclamar que Catalunya s’adheriria al club d’estats francòfils. “De moment serà una declaració d’intencions, hi haurà realitats en el futur”, va indicar Maragall el 2005. A partir d’aquí, va assumir el comandament de les gestions Josep-Lluís Carod-Rovira, que va treballar-ho amb el ministre espanyol Miguel Ángel Moratinos. “Si no ens en vam sortir amb un govern presumptament amic a Madrid, imagina’t”, ressalten fonts governamentals.
A la Generalitat li constava que països com Bèlgica veien amb bons ulls l’acostament de Catalunya propiciat pel Senegal el 2014, avortat definitivament al mes de maig. L’oferiment de Diouf combatut per l’Estat es limitava a assistir com a convidada a la cimera de la Francofonia. Hi ha tres possibles maneres d’associar-s’hi: com a estat de ple dret, com a associat o bé com a observador. L’argument que va fer servir Espanya per frenar l’intent es va basar en el fet que una regió no pot entrar a formar part d’un organisme al qual no pertany l’estat del qual depèn.
“Dues hores de vol”
En la intervenció en què va revelar les gestions per entrar a la Francofonia -un assistent li va preguntar explícitament si Catalunya hauria d’ingressar a l’organisme en cas de ser independent-, Mas va assegurar que per al país és rellevant tenir una bona relació “amb tots els països que estan a dues hores de vol de Catalunya”. “I a tots ells s’hi parla francès”, va ressaltar l’expresident, en relació a França i al nord d’Àfrica.
El Govern ja prepara viatges per explicar el procés i captar inversions, i el més probable és que Brussel·les, París i Londres siguin les ciutats triades com a prioritàries. El pes exterior el portarà el conseller Raül Romeva, en el punt de mira del govern espanyol, mentre que a Puigdemont se centrarà més, de moment, en el flanc intern.
