El sector afí a Rull pugnarà amb Turull i Gordó a CDC

BarcelonaA partir de l’última setmana de febrer, els militants i simpatitzants de Convergència començaran a reunir-se en assemblees locals i comarcals per llançar propostes de cara a la renovació del partit. Estructura territorial, repartiment sectorial, sistema d’elecció de càrrecs i eix ideològic són les prioritats de la direcció a l’hora de treure conclusions d’aquest procés intern, però al marge de tot plegat hi ha un debat que s’intensifica a mesura que s’acosta el congrés del mes de juny: qui serà l’encarregat -o encarregada- de liderar les sigles. Els moviments, tot i ser soterrats, van pujant d’intensitat entre aspirants -Jordi Turull i Germà Gordó són els que ja han expressat les seves intencions en privat-, de manera que Artur Mas ja es prepara per exercir d’àrbitre en un debat que implicarà totes les sensibilitats i famílies de CDC.

Veus consultades asseguren que Gordó és qui més evident està fent la seva cursa interna -la federació de Barcelona és el seu punt fort, però el seu entorn assenyala que té més places sota control-, mentre que Turull està més “amagat”. Tots dos estan pendents que el sector afí a Josep Rull, coordinador general fins al gener, trobi un candidat per erigir-se en alternativa. Aquest grup de dirigents està rastrejant el territori a la recerca d’un aspirant que “representi la renovació”. Noms que orbiten a l’entorn de Rull són Marc Solsona -alcalde de Mollerussa-, Meritxell Budó -alcaldessa de la Garriga-, Anna Erra -Vic-, Jordi Munell -Ripoll- i Lluís Soler -Deltebre-. Carles Campuzano, diputat a Madrid, ja ha fet saber la seva disponibilitat per liderar una llista si se li demana. El suport de dirigents com Marta Pascal, portaveu, i Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei, està molt cobejat. Qui no sembla disposat a participar en la carrera per la secretaria general és Santi Vila. L’aposta del conseller de Cultura és més en clau successòria.

Noms i estructura

Diverses veus de la direcció consultades assenyalen, però, que aquest pols pels noms respon a una “dinàmica antiga” i que cal “prioritzar” la creació d’una estructura “moderna”. Tots els dirigents consultats asseguren que CDC s’encamina cap a un model similar al del PNB, en què el futur secretari general seria diferent del candidat a la Generalitat. Mas ha parlat amb bona part dels membres de la cúpula durant les últimes setmanes, i n’hi ha que li han traslladat la necessitat de tenir una direcció “més petita” -a l’entorn de la vintena de membres, lluny dels setanta actuals- i de dotar-la de “més pes local”. Els alcaldes jugaran un paper clau camí del juny.

Un dels cridats a jugar un rol rellevant és Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis. La majoria de quadres del partit i membres de la cúpula el situen com a secretari d’organització sota les ordres de Turull, però hi ha veus de la formació que el col·loquen com a “tapat” en la cursa a la secretaria general. “No es pot descartar que el president del grup parlamentari de Junts pel Sí no arribi fins al final”, apunta un alt dirigent. “Farà el que li suggereixi Mas”, sosté. L’arbitratge de l’expresident obre escenaris relacionats entre ells.

És possible un pacte?

Una d’aquestes opcions -ja damunt la taula dels aspirants- és que el president de CDC els “suggereixi” arribar a un acord previ al congrés. “Si pacten els entorns de Turull i Gordó, la candidatura que surti dels afins a Rull veurà molt limitades les seves opcions”, vaticinen membres de la cúpula consultats. Un altre escenari possible és que Mas es presenti amb una cara nova sota el braç -“un Carles Puigdemont amb deu anys menys”, traça un alt dirigent- que permeti ofegar un hipotètic “debat fratricida”. Hi ha membres de l’executiva que han fet arribar aquesta proposta a Mas amb l’argument que la renovació “només serà un èxit” si l’encapçala un “alcalde, relativament jove i del territori”.

Quin handicap té aquesta via? “Si l’expresident tria candidat, possiblement ningú s’hi voldrà enfrontar. I això complicaria celebrar primàries”, assenyala un membre de la cúpula. L’elecció a través de la militància dels càrrecs és “fonamental” en la refundació, asseguren els quadres més joves. Hi ha l’opció que el congrés serveixi per triar la nova estructura i que, setmanes després, se celebri la tria de noms, però encara no hi ha cap mecanisme definit.

En les ments dels dirigents de CDC hi plana una pregunta: quin paper juga David Madí, molt pròxim a Mas i ara al sector privat, en tot el procés? Fa setmanes va asseure’s al costat de Gordó en un sopar organitzat per l’Associació Barcelona 2020, segons expliquen assistents a la cita. “Però no s’ha d’interpretar com un suport”, sostenen. No serà un congrés normal, però les estructures clàssiques del partit mantenen la seva influència. Un factor que Mas haurà de tenir en compte com a àrbitre del futur de CDC.

Contactes inicials per a la nova plataforma

El 6 de febrer, davant dels consellers nacionals de CDC, Artur Mas va anunciar que posaria en marxa una plataforma que, combinada amb una Convergència renovada, s’implicaria en la creació d’un “nou moviment” polític. L’expresident de la Generalitat ja ha encetat contactes amb membres de la societat civil per arrencar-la, segons fonts consultades per l’ARA. “Ho està fent amb molta discreció”, assenyalen veus coneixedores de les converses. “Està buscant figures mediàtiques per dotar-la de presència”, afegeix un dirigent consultat. L’escenari més probable és que la plataforma i el partit acabin confluint d’alguna manera, tot i que no està definit. Si CDC se subsumeix en la iniciativa de Mas, destaquen membres de la direcció, caldria afrontar “qüestions legals i tècniques” derivades de la nova situació. Hi ha quadres del partit que, tot i respectar la idea de l’expresident, la troben “equivocada”. “Cal centrar els esforços en el partit”, sostenen. Aviat se’n coneixeran més detalls.