Partits i entitats exploren una plataforma constituent

BarcelonaTornar a aglutinar la majoria a favor del dret a decidir, però aquesta vegada al voltant del procés constituent. Aquesta és la màxima que guia partits -Junts pel Sí i la CUP- i entitats sobiranistes a l’hora d’explorar la creació d’una nova plataforma institucional que aixoplugui el debat sobre com ha de ser el nou país. Les formacions polítiques tenen la intenció de posar ordre al conglomerat d’iniciatives sobre el procés constituent que ja existeixen -engegades des de l’independentisme- per impulsar un procés “més ampli” que inclogui també l’espai polític d’esquerres que lidera Ada Colau, necessari per eixamplar la base a favor de l’estat propi.

Una de les màximes dels ideòlegs d’aquest procés, segons fonts coneixedores de les trobades, és que el debat constituent no es pot fer només entre els independentistes, sinó que ha d’incorporar tots els sectors socials del país -en aquest punt es considera clau el paper dels sindicats-. És per això que, tal com apunten diverses fonts parlamentàries, no es podia deixar el timó del procés constituent només en mans de la societat civil independentista ja organitzada. Un dels exemples que es posa a l’hora de parlar d’un debat a escala nacional és l’experiència del Congrés de Cultura Catalana, entre el 1975 i el 1977, en què es va aconseguir l’adhesió d’unes 15.000 persones i més de 1.500 entitats.

L’experiència del dret a decidir

En les últimes setmanes, un dels precedents que s’ha recuperat per exemplificar aquesta idea és el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, pilotat per l’expresident del Parlament Joan Rigol. De fet, el dirigent democristià ha mantingut contactes amb l’ANC, Òmnium, Reinicia -que presentarà la seva proposta de Convenció Constituent Ciutadana el 5 de març- i l’AMI per copsar els ànims i explorar la possibilitat de bastir una eina per articular el debat constituent. També hi ha qui veuria amb bons ulls que fos el mateix Pacte Nacional pel Dret a Decidir qui actués com a nou paraigua del debat constituent -aprofitant que té una estructura territorial i més de dues mil entitats adherides-, però aquesta opció no és compartida per tots els actors. Per aquest motiu, tots els consultats insisteixen que la “fórmula final” d’aquesta plataforma encara està per definir.

Fonts pròximes a les trobades indiquen que per arribar a un acord sobre com articular el procés constituent es posarà més èmfasi a “canviar el país” que en la decisió d’independència sí o no. Una estratègia per ampliar majories al voltant de l’estat propi -el sí a la independència va reunir un 48% a les eleccions del 27-S- que també tindrà en compte el nou escenari a Madrid. Els impulsors del debat constituent observen expectants si l’aposta de Podem pel referèndum obté aliances al Congrés o s’acaba diluint. En el marc d’aquest treball per ampliar la base de suports sobiranistes es vol reactivar la taula de partits per facilitar que Catalunya Sí que es Pot i l’espai de Barcelona en Comú se sumin a la construcció del nou estat.

Paral·lelament, la comissió d’estudi creada al Parlament sobre el procés constituent -recorreguda al Tribunal Constitucional- també engegarà motors la setmana que ve. Després de la pèrdua inesperada de l’expresidenta d’Òmnium, Muriel Casals, qui prendrà el timó serà Lluís Llach. Les entitats esperen que el Parlament marqui el calendari d’aquesta etapa preconstituent -l’anomenen així per diferenciar-la del procés constituent que s’ha d’iniciar d’aquí 17 mesos- per començar la mobilització. En l’última reunió del secretariat de l’ANC, de fet, es va decidir organitzar una campanya pedagògica -és el que preveuen JxSí i la CUP en el seu acord- sobre què és una Constitució i què ha d’incorporar.