Del rei a l’himne: els silencis incòmodes del CIS
El baròmetre tornarà a preguntar sobre la monarquia després de tres anys i mig sense fer-ho
MadridEl govern de Pedro Sánchez ha revolucionat el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) només quatre mesos després d’haver arribat a la Moncloa. L’històric dirigent socialista Félix Tezanos ha passat de cuinar les enquestes internes de Ferraz a canviar el mètode de projecció de la intenció de vot en l’últim baròmetre. Els sondejos d’intenció de vot ara són mensuals i des de l’arribada de Tezanos que el PSOE s’ha convertit indiscutiblement en primera força a l’Estat, a gairebé deu punts del PP malgrat el nou lideratge de Pablo Casado, segons l’últim baròmetre del setembre.
Però hi ha hagut un tema que Tezanos, igual que el seu predecessor, no tenia intenció de tocar: la polèmica pregunta sobre el rei. Per sorpresa i sense cap avís previ, el CIS va deixar de preguntar l’abril del 2015 sobre la confiança en la monarquia després d’encadenar quatre anys de suspens. Ara el baròmetre ha anunciat que té intenció de tornar-ho a fer arran de les pressions de Podem i Esquerra Unida, segons va avançar divendres el digital El Confidencial, però encara no ha especificat en quina pregunta ni quin sondeig.
L’abril del 2015 la monarquia va obtenir una nota de 4,34 sobre 10, lleugerament superior a la de l’any anterior, abans de l’abdicació de Joan Carles I, amb un 3,72. Els suspensos van començar el 2011 amb un 4,89, i ja no va haver-hi aturador. De fet, el 2012 el CIS va obviar la pregunta en plena polèmica per la cacera d’elefants del rei emèrit a Botswana, on es va trencar el maluc. Un any després queia més d’un punt fins a un 3,68, molt lluny de la millor nota de la sèrie històrica el 1995, amb un 7,48.
Si no t’agrada la resposta...
La desaparició de temes espinosos és una constant històrica al CIS. Si no t’agrada la resposta, canvia la pregunta o, directament, no preguntis. És l’estratègia que han seguit tant els governs del PP com del PSOE i que lamenten diferents investigadors. Antonia María Ruiz, professora titular del departament de sociologia de la Universidad Pablo Olavide de Sevilla, assenyala a l’ARA com és de difícil tenir dades històriques sobre el sentiment i la identitat espanyoles a través del baròmetre públic i també les enquestes privades. En un estat amb un conflicte territorial obert, considera que no hi ha interès en abordar aquests temes, com tampoc mai s’ha preguntat sobre la possibilitat de celebració d’un referèndum a Catalunya i el baròmetre s’ha limitat a preguntar sobre si la independència és considerada un problema.
No en va, el CIS tampoc pregunta des del novembre del 2015 pel sentiment que provoquen la bandera i l’himne, després d’anys d’acumular uns resultats cada cop menys favorables. Si el 1997 el 67,5% dels enquestats se sentien emocionats o molt emocionats i un 20,6% no sentien res en especial, el 2013 el 27,8% restaven indiferents i un 58,2%, gairebé 10 punts menys, deien que se sentien emocionats.
L’eliminació de preguntes incòmodes també provoca talls en la sèrie històrica i dificultats a l’hora d’investigar. És el que denunciava a finals de setembre el grup de sociòlegs i politòlegs del blog Piedras de papel en un article conjunt titulat “La confiança en el CIS”. “Això ha passat massa cops al llarg de la seva història”, emfatitzaven, i demanaven més “transparència, consistència i una reforma institucional” perquè no hi hagi canvis cada cop que hi ha una relleu a la Moncloa.
Amb l’eliminació de la pregunta sobre la monarquia el 2015, el PP també va deixar fora del baròmetre la pregunta sobre altres institucions com l’Església, el Tribunal Constitucional, els sindicats, la policia, el Defensor del Poble i les forces armades. Sí que pregunta per tots aquests òrgans, en canvi, el baròmetre català del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), amb uns resultats ínfims. La monarquia obté un 1,74, el TC un 2,74, l’Església un 2,52, l’exèrcit un 3,08 i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil un 3,87.