CORRUPCIÓ
Política08/06/2017

La gestió del cas Gordó reforça la cúpula del PDECat enfront de Mas

Teresa Pitarch segueix els passos de l’exconseller i deixa el partit

Gerard Pruna
i Gerard Pruna

Barcelona“Els nens se li han emancipat”. Així de gràficament s’expressa un càrrec electe del PDECat, que sosté que la gestió del cas Germà Gordó ha ajudat els nous dirigents del partit a marcar perfil enfront de l’expresident Artur Mas. És una tesi estesa en els quadres de la formació, que es mouen entre la satisfacció per la rapidesa amb què el partit va reclamar l’escó a l’exconseller i la sorpresa pel silenci de Mas, que s’allarga des que divendres passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir investigar Gordó pel cas 3%. Tot plegat, mentre els afins al ja diputat no adscrit -ahir va formalitzar la seva marxa de Junts pel Sí- continuen deixant el PDECat. Després de Gordó, ahir va ser la presidenta de la comissió econòmica del partit, Teresa Pitarch, qui va estripar el carnet de la formació.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El paper discret de Mas no ha passat inadvertit dins del PDECat. Els partidaris de fer plegar Gordó no entenen el silenci de l’expresident, però també els més pròxims a l’exconseller li retreuen que no es mulli per qui va ser un dels seus homes de confiança. Un dirigent del partit que ha treballat amb tots dos s’explica el perfil baix de Mas per la “relació” de confiança que manté amb Gordó des de fa anys i que el va portar a incloure’l en el seu cercle més pròxim a CDC -l’anomenat pinyol - i a nomenar-lo secretari de Govern del seu primer executiu. “El silenci de Mas reforça la idea que la direcció va sola”, apunta un diputat del partit, que lamenta que fins ara s’havia mostrat la direcció executiva del partit -que encapçala Marta Pascal- com si estigués sotmesa als designis de Mas, president de la formació.

Cargando
No hay anuncios

Feia mesos que la cúpula del PDECat sabia que algun dia hauria de prendre una decisió sobre Gordó, i fins i tot hi havia veus dins la direcció que apuntaven que la reacció a la seva possible imputació serviria de pedra de toc del compromís del PDECat amb la regeneració. “És evident que ens ha reforçat”, admetien ahir fonts de l’executiva. La gestió del cas, apunta un càrrec destacat del partit, evidencia en part la distància entre la manera de fer de la vella guàrdia i de la gent més jove.

A l’espera que Mas es pronunciï, però, el PDECat és conscient que el cas podria acabar tenint repercussions sobre l’expresident. Ahir Catalunya Sí que es Pot (CSQP) ja va avisar que, si no dona explicacions aviat, reclamaran que comparegui davant el Parlament perquè, en paraules del diputat Joan Giner, cada cop fa més “cara d’Esperanza Aguirre, perquè tothom al seu voltant està sent imputat”.

Cargando
No hay anuncios

Tot i que la pressió perquè Gordó deixi l’escó segueix creixent -ahir la direcció de Junts pel Sí va tornar a reclamar-li que entregui l’acta de diputat- l’exconseller és manté impassible i ahir ja va comunicar oficialment al Parlament que deixa el grup majoritari per passar a ser diputat no adscrit. Gordó sí que va rebre l’escalf, però, de la seva mà dreta dins del PDECat. Teresa Pitarch va anunciar que deixava el partit -presidia la comissió econòmica- en protesta perquè la formació “no respecta els compromisos”. Amb una llarga trajectòria a l’administració, Pitarch -que va ser directora general de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública del departament de Presidència sota les ordres de Gordó-és presidenta de l’Institut Català de les Dones. La seva continuïtat al capdavant d’aquest ens està en l’aire, tot i que fonts governamentals asseguren que encara no s’ha pres cap decisió i que és possible que Pitarch continuï.

La resta de membres de Nova Convergència es reuniran demà per explorar la situació -no es descarten noves baixes- i per estudiar si fan un nou partit que, segur, no es podrà dir com la plataforma. El PDECat ja va registrar al mes d’octubre la marca “Nova Convergència”, quan encara no estava clar quin seria el nom del partit.