Del 15-M a Podem: entre la decepció i el vot desconfiat

MadridPlou sense parar a la Puerta del Sol. La gent que hi camina fa turisme, consumeix als bars i botigues o va a la feina o en torna. El 15 de maig farà vuit anys que el que hi havia aquí eren desenes de milers de persones -moltes de les quals hi van acampar durant mesos- indignades amb una crisi sense sortida aparent. Protestaven contra la classe política per exigir solucions a vides precàries i una joventut sense horitzó. “No ens representen!”, cridaven contra els partits. Avui molts d’aquells joves es debaten entre votar Podem amb recel i una certa decepció, apostar per un PSOE que amb Pedro Sánchez ha recuperat confiança entre l’electorat d’esquerres o una abstenció crítica amb els partits o directament àcrata.

Félix Rodrigo Mora, filòsof autodidacte de 59 anys, autor d’un llibre sobre el 15-M i pròxim al pensament llibertari, és un d’aquests últims i reivindica que la protesta “va néixer sobretot llibertària”. “Qui creu que tot s’explica a través dels partits està equivocat, és la societat civil que canvia les coses”, defensa, i recorda que no va veure a la plaça gairebé ningú dels que avui encapçalen Podem, partit al qual acusa d’oportunista, d’haver-hi “tret el cap quan les assemblees ja dequeien” i d’intentar silenciar els activistes que no volien representació política per apropiar-se del moviment.

Malgrat no estar-hi totalment en desacord, Fabio Gándara, advocat de 35 anys i impulsor de Democracia Real Ya, i Paula Martín, antropòloga de 31 anys que també va participar en el 15-M, en tenen una percepció diferent: Podem els ha decebut en moltes coses però creuen que són els únics que poden garantir que una part del llegat del moviment arribi a les institucions i, per tant, a la vida de les persones. “Se’ls ha de donar una oportunitat”, diu Gándara, malgrat que reconeix que Podem i Pablo Iglesias el sedueixen per les mesures, “però no tant per una estructura interna de partit tradicional i un cabdillatge que els ha allunyat de les seves essències”.

Caiguda a les enquestes

Martín, que els votarà amb actitud “més escèptica” que el 2014 -a les eleccions europees, en què el partit va donar la campanada-, reconeix que al seu entorn hi ha molta gent “que ha tornat a l’abstenció” i creu que “potser si no hagués sorgit Podem es mantindria més viva i forta la mobilització ciutadana”. Entre 30.000 persones, segons Interior, i 120.000, segons estudis independents, van protestar el 15-M a Sol. El moviment es va estendre per tot l’Estat i un estudi d’Ipsos va xifrar entre 6 i 8 milions les persones que hi havien participat d’alguna manera, amb un 57% de suport ciutadà.

Quan les mobilitzacions es van quedar sense horitzó, l’esperit es va traslladar als barris. Es van crear comissions i assemblees locals, d’on van néixer candidatures ciutadanes municipals i cercles que van plantar la llavor de Podem, essència participativa que “han perdut gairebé del tot”, coincideixen Gándara i Martín.

Impulsat pel discurs pròxim al 15-M i per les seves aparicions mediàtiques, Iglesias va irrompre amb molta força, primer a les europees i després al Congrés, on els 69 diputats del 2015 van semblar poca cosa per les altes expectatives generades.

Quatre anys després el partit fa una campanya en què torna als orígens i intenta contrarestar el deteriorament causat per les crisis internes i contradiccions, i que es resumeixen en tres noms propis: Galapagar, per la crisi del xalet; Vistalegre, on es va escenificar la crisi interna, i Veneçuela. Les enquestes preveuen una davallada però els últims debats han donat força a Iglesias, a qui Martín, que en va ser alumna, defensa per la seva “força” i Gándara per la seva “altura intel·lectual”, que Mora considera “escassa”.

Una part de l’electorat de Podem i dels simpatitzants del 15-M “eren socialistes decebuts amb el gir liberal que ara tornaran a votar el PSOE”, segons Martín. Una font d’Unides Podem ho defineix d’una altra manera: “Ens voten els fills dels votants socialistes i durant un temps ho van fer també els pares”.

Aquesta mateixa font creu que el partit “ja ha pres una decisió” respecte a la necessitat d’un lideratge femení que es podria anunciar després de les eleccions: Irene Montero, número dos del partit, sona com a futura líder, i recorda a l’ARA que “Unides Podem és el 15-M però també el 8 de març feminista i el moviment ecologista”, informa Dani Sánchez Ugart. “L’entrada a les institucions no només decep els votants, sinó també a nosaltres, que veiem que tot va més lent del que voldríem”. I rebla: “No som tot el que la gent s’esperava de nosaltres, però no ens oblidem per què som aquí”.