Del ‘business friendly’ a l’estat independent

BarcelonaAquell cap de setmana el Barça es va imposar per 1 gol a 5 en la seva visita a Cornellà-El Prat. Era el primer partit que l’Espanyol perdia a casa de tota una temporada en què els blaugranes, entrenats per Pep Guardiola, acabarien conquerint la Lliga i la Champions. Artur Mas, culer confés, només va veure els quinze primers minuts del partit. Estava més pendent del seu primer discurs d’investidura com a candidat a la presidència de la Generalitat -que seria el dilluns 20 de desembre- que no pas de les meravelles de Xavi, Pedro i Messi al nou estadi dels pericos. “No he estat nerviós, però no he parat de treballar”, assenyalava a les escales del Parlament un cop pronunciat un discurs de 39 pàgines en què detallava els nou eixos del programa de Govern que tenia al cap. Avui, quan torni al faristol, la situació serà molt diferent.

El líder de Convergència, seguint la tradició, ha treballat el text amb molt poca gent. Com en moltes de les intervencions del president en funcions, només un estret cercle de persones coneix al detall la literalitat de les paraules que pronunciarà al Parlament. Cap dels dirigents consultats espera “extravagàncies” -traduït, això vol dir que ningú preveu la possibilitat que faci un pas enrere o al costat davant la negativa de la CUP a investir-lo-, i es dóna per fet que parlarà del mandat de les eleccions del 27-S cap a un estat independent que defensen 72 diputats de 135, del “compromís” exhibit el 9-N -imputació inclosa- i dels “esforços” que ha fet la Generalitat per mirar de mantenir les partides destinades a polítiques socials a pesar de les retallades pressupostàries de l’últim lustre.

Reminiscències del passat

Molt possiblement a Mas li ha passat pel cap una frase pronunciada el 2010 que és d’una actualitat curiosa: “Sóc molt conscient que, tot i disposar d’una gran majoria, aquesta no és suficient per si sola, ni per garantir la investidura ni la posterior governabilitat. Cal, per tant, un exercici constant de diàleg, de recerca de consensos i d’acords”. Una sentència que apareix a la primera part del discurs de fa cinc anys i que és perfectament aplicable al context de la negociació oberta amb la CUP.

Aquella vegada el líder de Convergència -aleshores CiU, que tornava al poder després de set anys de governs tripartits- se’n va sortir gràcies al PSC, que es va abstenir en la investidura. Mas es va presentar davant dels diputats amb una idea clara, el pacte fiscal, que era la primera estació de l’anomenada “transició nacional”. En aquell moment, segons el president en funcions, encara no coneixia a fons l’estat de les finances de la Generalitat, i es limitava a comprometre’s amb una administració “austera” que fes més amb menys. El dèficit de 8.400 milions d’euros -CiU se l’esperava de 4.800 milions- va convertir l’executiu de Mas en un dels primers a aplicar les restriccions pressupostàries que proliferarien a Europa els primers anys d’aquesta dècada.

El president en funcions es va comprometre a reduir l’atur a la meitat -objectiu no assolit- i va fer molt èmfasi en un concepte, business friendly, que en bona mesura ha acabat convertint-se en una de les expressions més associades a la seva figura. Tant és així que, des del PP, s’ha retret a Mas que hagi passat de ser business friendly a ser CUP friendly. Ja queda poca cosa d’aquella aliança entre CiU i els populars al Parlament que va presidir la novena legislatura -ara estem en l’onzena- fins que la manifestació de la Diada del 2012 ho va canviar tot.

Aquella concentració, la primera de les quatre -de moment- que s’han produït per fer entrar Catalunya de ple en el camí sobiranista, va motivar que Mas convoqués eleccions anticipades per al 25 de novembre d’aquell mateix any. El debat d’investidura es va celebrar l’endemà que el president i Oriol Junqueras, president d’ERC, rubriquessin un acord de legislatura al Parlament en un acte que mai es va arribar a convocar oficialment. Josep A. Duran i Lleida, líder d’Unió, va pressionar fins al final per bloquejar determinades parts de l’acord -això li va costar a un dels negociadors democristians una breu atenció mèdica per angoixa-, però finalment l’entesa va arribar a bon port.

Defensa de la consulta

El discurs de Mas del 2012 -també un 20 de desembre- va estar especialment marcat per la consulta, que seria “duta a terme sota el marc legal que l’empari i amb la voluntat d’arribar a un consens tan ampli com sigui possible amb totes les forces polítiques i socials d’aquest país”. Mas considerava en aquell moment que Catalunya estava emprenent “l’operació política de més envergadura dels últims tres segles, consistent a exercir en aquesta legislatura el dret a l’autodeterminació, un dret reconegut a totes les nacions del món”.

El líder de CDC assenyalava aleshores que la legislatura havia de durar quatre anys, però les vicissituds del procés ho van impedir. Mas va acabar la intervenció fent una nova crida a ERC per entrar al Govern, una circumstància que no es va acabar produint en cap moment. S’espera, això sí, que ara els dos grans partits del sobiranisme integrin un executiu de coalició -les àrees ja estan perfilades- camí de l’anomenada “desconnexió”. Un dels termes que té molts números d’aparèixer en la intervenció d’avui del candidat.

El gir social del president en funcions -més accentuat que mai en la campanya electoral- ja va tenir un primer episodi en el discurs del 2012, quan va anunciar una cimera sobre polítiques de benestar que al final es va suspendre. S’havia de celebrar al Palau de Pedralbes, però finalment el Govern va aprofitar la data per reunir-se de manera extraordinària. Va ser el primer cop que dins l’executiu van fer-se evidents les tensions pel procés sobiranista.

Aquelles mesures socials iniciades arran del pacte amb ERC seguiran en la legislatura que ja s’ha encetat. Mas ha anat virant, els últims cinc anys, el to dels seus discursos en funció del moment polític i de quins socis necessitava.