S'acaba la tancada de 24 hores en dejuni per forçar un acord sobiranista

BarcelonaUna sala esgrogueïda, una setantena de cadires negres i motxilles recolzades a les parets. Són les 12 del migdia del primer dissabte de l’any i una vintena de persones reunides a l’Escola Pia del carrer Diputació de Barcelona comencen la jornada sense menjar. Fins aquest diumenge al migdia no han pres res més que aigua, moment en què s'ha acabat la jornada de protesta, tal com estava previst.

Són membres de l’ANC a títol personal -l’entitat no els dóna suport- que s’havien reunit per dejunar durant 24 hores per reclamar l’acord entre Junts pel Sí i la CUP. Un “gest humil” però “ferm” per pressionar els 72 diputats independentistes perquè tirin endavant la investidura, detallava Víctor Cucurull, membre del secretariat de l’ANC i promotor del dejuni.

La convocatòria coincidia amb el debat de les assemblees territorials de la CUP sobre la investidura i faltaven poques hores per al consell polític de l’esquerra alternativa, que avui per emetre un veredicte final sobre el futur d’Artur Mas.

La majoria de presents eren de mitjana edat i d’edat avançada: ni rastre de joventut entre els compromesos. Hi havia gent que s’asseia a les cadires, d’altres estenien estelades per donar color a la sala, mentre que uns quants voluntaris vestien l’escenari amb iconografia independentista. La majoria es coneixien. Segons l’organització van arribar als 75 inscrits. Els promotors van anunciar que Jaume Sastre assistiria a la jornada. Veien com un motiu d’orgull que hagués viatjat des de Mallorca per donar-los suport. Sastre, tot un símbol de la protesta a les Illes contra el decret de trilingüisme del PP, va persistir 40 dies en vaga de fam per defensar el català a l’escola.

Tensions internes

Malgrat que la iniciativa naixia d’una desena de membres del secretariat de l’ANC -entre els quals Àngels Folch o el mateix Cucurull-, l’ANC es va desmarcar de la convocatòria des de l’inici, cosa que ahir els organitzadors van voler defugir amb l’argument que gairebé s’havia improvisat i que la falta de temps havia impedit que la iniciativa es debatés en els òrgans decisoris de l’Assemblea, tot i que dimecres passat el secretariat es va reunir de manera extraordinària.

A ningú se li escapa, però, que la convocatòria del dejuni per part de membres de l’òrgan de govern executiu de l’ANC és també un símbol de les tensions internes que viu l’entitat. Sectors de l’Assemblea acusen obertament el seu president, Jordi Sànchez, d’actuar seguint el dictat de Palau -en referència a la maquinària governamental de Convergència- i de posar en risc la transversalitat de l’organització civil. D’altres recelen de la cúpula actual, ja que interpreten que no s’està fent res per forçar l’acord entre Junts pel Sí i la CUP -a diferència d’altres ocasions en què l’entitat ha intervingut en les negociacions-. Un dels últims episodis de tensió s’ha produït aquesta setmana. Fins a 25 membres del secretariat van promoure l’aprovació d’una proposta que implicava crear una llista unitària per concórrer a unes eventuals eleccions al març.