La mesa del Parlament de l'1-O denuncia el “greu perjudici” de tornar a ser jutjada

BarcelonaSensació de déjà-vu aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A les 10 hores ha començat el segon judici per desobediència als membres sobiranistes de la mesa del Parlament durant els moments àlgids del Procés el 2017: Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Si hi ha hagut un nou judici és perquè el Tribunal Suprem va anul·lar el primer després d'apreciar falta d'imparcialitat en dos dels tres jutges que hi van participar. En l'inici de la sessió aquest dimarts, els advocats de la defensa han formulat diverses queixes. La principal i més nova, el "greu perjudici" que consideren que s’ha causat als quatre acusats que fa anys que esperen un desenllaç definitiu a la seva situació judicial que no acaba d'arribar.

Així, l'advocada Judit Gené ha al·legat que la sentència del primer judici, de l'octubre del 2020, va obligar els acusats a allunyar-se de la primera línia política i ja ningú els podrà reparar aquest greuge. Què vol dir això? Doncs que, malgrat que cap dels quatre acusats ha arribat mai a complir la condemna d’inhabilitació d'un any i vuit mesos que van rebre en el primer judici –perquè mai va ser ferma–, sí que aquella primera pena els va impedir tornar a presentar-se a les eleccions. Per exemple, als comicis al Parlament del 2021. Per tant, l'argument de les defenses és que hi ha hagut una "vulneració de drets" i que "la pena ja ha estat complida amb escreix" amb tot aquest temps d'espera. En definitiva, que potser no l'han complert formalment, però sí que ho han fet moralment.

El que s'està tornant a jutjar des d'aquest dimarts és si els quatre acusats van actuar correctament quan van prendre algunes de les decisions més controvertides d'aquella legislatura, com l'admissió a tràmit de les conegudes com a lleis de desconnexió: la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. L'estratègia de defensa dels acusats no ha variat i ha quedat clar des del principi amb la declaració de Lluís Corominas, expresident de la cambra. El seu argument és que, com a membre de la mesa del Parlament, només havia de fer una "anàlisi formal" de les iniciatives que presentaven els partits i que en cap cas podia entrar en el contingut. És el que, ha recordat, va fer durant gairebé una dècada en "milers de tramitacions parlamentàries".

En definitiva, que no formava part de les seves funcions frenar les lleis més polèmiques del Procés perquè hauria sigut tan greu com "limitar un dret fonamental" dels diputats. "No ho podíem frenar. Havíem de defensar el dret dels diputats. La desobediència oberta no la veiem", ha dit. Simó, Barrufet i Guinó han recorregut el mateix camí. Simó, també exvicepresidenta, ha defensat que "el reglament és molt clar" i que els membres de la mesa no podien frenar iniciatives. Per a Barrufet, tot el que van tramitar tenia "congruència". Guinó ha afegit que "en cap lloc diu que s'hagi de ser catedràtic de dret" per ser membre de la mesa i que, per tant, de la legalitat de les lleis se n'han d'ocupar els tribunals.

Ningú afluixa

Malgrat la repetició del judici i el "greuge" defensat pels acusats, ni el jutge, ni el fiscal, ni l'Advocacia de l'Estat, ni l'acusació popular de Vox han donat símptomes d'afluixar. El jutge Fernando Lacaba, per exemple, ha rebutjat una de les principals qüestions prèvies que han plantejat les defenses, i és que els seus clients no haurien de ser jutjats perquè estaven emparats per la "inviolabilitat parlamentària". Així, Lacaba ha replicat que això ho haurà de resoldre la sentència i que no impedeix celebrar el judici. Tampoc ho ha acceptat el fiscal, Pedro Ariche, que ha sostingut el mateix que el 2020: que la inviolabilitat dels diputats té "límits" i que els acusats els van sobrepassar tots tramitant iniciatives palmàriament inconstitucionals.

També era especialment interessant conèixer la posició de l’Advocacia de l'Estat, després dels passos que ha fet el govern espanyol per intentar desjudicialitzar el Procés –els indults i la supressió de la sedició–. En aquest cas, però, s’ha mantingut en el fet que hi va haver desobediència per part dels quatre acusats i que això va suposar una "perjudici" a l’Estat. En resum, que la repetició del judici no ha fet moure ningú de les seves posicions. Aquest dimecres es reprendrà la sessió amb els testimonis dels membres no independentistes d'aquella mesa –José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC)– i els lletrats Antoni Bayona i Xavier Muro.

Unitat momentània

El judici ha servit perquè l'independentisme recuperés la unitat, encara que hagi sigut momentàniament. Representants d'ERC, Junts, la CUP, Òmnium i l'ANC s'han concentrat aquest dimarts a les portes del tribunal per donar suport als acusats. S'hi han vist, entre d'altres, Marta Vilalta i Carme Forcadell (ERC); Jordi Turull i Mònica Sales (Junts); Carles Riera (CUP); Xavier Antich (Òmnium Cultural), i Dolors Feliu (ANC). "La repressió es continua acarnissant amb l'independentisme", ha lamentat Forcadell.