"Digues 'degollo el policia i vinc a veure't'": el que la jihadista de Rubí feia dir al seu fill de 3 anys

MadridUna de les coses que més espanten de l'Estat Islàmic és la brutalitat amb què els seus membres mostren al món les execucions de presoners i el fet que no tenen cap inconvenient que les presenciïn nens petits. La islamista detinguda dissabte a l'aeroport del Prat és un bon exemple d'aquesta 'immersió' infantil en aquest món. En la interlocutòria amb què el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu l'envia a presó incondicional es reprodueixen dues converses telefòniques en què fa repetir al seu fill de 3 anys: "Degollo el policia i vinc".

El magistrat considera Samira Yerou –de nacionalitat marroquina i resident a Rubí– membre de l'aparell de captació, radicalització, adoctrinament, trasllat i enviament de voluntaris del grup terrorista Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant. De fet, va ser arrestada el 23 de desembre a Turquia, on havia viatjat amb el seu fill per unir-se al grup terrorista.

Des del centre de detenció on ha estat fins ara va trucar almenys en dues ocasions a Omar Seif, natural de l'Aràbia Saudita, emir de la Katiba Alkadrae i membre de l'Estat Islàmic. En aquestes converses fa que el seu fill mostri el seu compromís amb l'organització: "Digues 'degollo el policia i vinc'". Després que el petit ho repeteixi, ella respon entre rialles: "Com ho faràs?". I afegeix, adreçant-se a Seif: "Degollarà el policia i vindrà a veure't".

La segona vegada ja no cal alliçonar el petit: "Et trobo a faltar... Vull anar amb els mujahidins". Seif li pregunta: "Qui és el nostre emir?". I el nen respon: "Abu Baker Al Baghdadi". La mare acaba la conversa: "Diu que vol anar on hi ha els mujahidins perquè tenen un ganivet per degollar".

Segons la interlocutòria de presó, Yerou, de 32 anys, va començar a mostrar signes de radicalització religiosa entre el juny i el juliol del 2013. Els primers contactes internacionals –amb persones que no són del seu entorn familiar– se situen el març de 2014. Els seus interlocutors eren a Síria, l'Iraq, els Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita i Jordània. A l'estiu va multiplicar aquestes relacions.

El 4 de desembre, el mateix dia que el seu fill feia 3 anys, va viatjar al Marroc, on va treure 2.000 euros d'un compte al seu nom. El dia 11 d'aquest mateix mes va tornar a Barcelona, es va comprar una 'tablet' i va contractar una línia telefònica de veu i dades.

Aquell dia va trucar set vegades a un telèfon de Síria, i amb la targeta de crèdit d'un familiar va treure dos bitllets per volar a Istanbul el dia 16. Dos dies abans del viatge havia tret 2.500 euros, en aquesta ocasió d'un compte obert a nom del seu fill. A més va comprar un altre mòbil i va contractar una altra línia de veu i dades.

Un cop a Istanbul es va posar en contacte amb Abu Ghada, membre de l'Estat Islàmic, encarregat de contactar amb els voluntaris que decideixen integrar-se en l'organització. L'havia conegut a través de les xarxes socials i li havia facilitat un telèfon perquè li truqués quan fos a Turquia.

Ghada li va donar dos bitllets d'autobús per viatjar a Gaziantep, on es va unir a altres voluntaris disposats a integrar-se en l'Estat Islàmic. Van ser conduïts a la ciutat de Kilis, on havien d'esperar fins a poder creuar la frontera. Aquí va acabar el seu viatge, perquè la policia turca la va detenir.