Les xifres desmenteixen l’ús que fa el PP de la balança fiscal del sistema de pensions

BarcelonaLa ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va sorprendre tothom dilluns en afirmar en una conferència al Cercle Financer de La Caixa que Catalunya havia rebut l’any passat 4.500 milions d’euros més en prestacions i pensions del que van aportar al sistema els seus cotitzants. Segons va apuntar, els catalans van percebre 26.700 milions per aquests conceptes i van pagar en cotitzacions 22.200 milions el 2013. “És a dir, la solidaritat és la que permet que Catalunya hagi rebut 4.500 milions més el 2013 [del que va aportar] gràcies a la solidaritat de tots els espanyols”, va dir.

Enmig d’un debat més genèric sobre les balances fiscals -que el govern espanyol ha posposat per després del 25-M-, Báñez va deixar caure una balança parcial sobre la Seguretat Social, però sense desgranar-la en conceptes, ni aportant les dades d’altres comunitats, i sense esperar que es liquidin els pressupostos de l’any passat, quan s’acostumen a fer les balances. Cap document per sustentar la xifres dels 4.500 milions, malgrat que l’ARA ha sol·licitat infructuosament la informació al ministeri. En canvi, el departament d’Economia del Govern ha elaborat una nova balança fiscal sobre la Seguretat Social el 2011 a la qual ha tingut accés aquest diari. I la informació que projecta no és gens coincident amb la de Báñez.

La dada principal de l’estudi de la Generalitat és que la Seguretat Social espanyola va presentar un saldo negatiu de 28.743 milions el 2011, mentre que a Catalunya també va presentar números vermells, però només per valor de 2.876 milions. El dèficit català en matèria de pensions i prestacions, per tant, va ser equivalent fa tres anys a l’1,48% del seu PIB de llavors. La resta de l’Estat, per contra, va tancar amb un saldo negatiu de 25.867 milions, equivalent al que era el 3,04% del PIB espanyol -sense Catalunya-, una mica més del doble.

Totes les comunitats, en negatiu

Una de les conclusions de la balança, per tant, és que, si bé els catalans no van pagar prou cotitzacions per pagar les pensions i les prestacions -bàsicament, a causa d’una taxa d’atur elevada-, tampoc no ho van fer el conjunt d’espanyols. No van ser els cotitzants de la resta de l’Estat els que haurien finançat les prestacions d’aturats i jubilats catalans, sinó que el govern espanyol va haver d’endeutar-se o aportar recursos d’altres partides per finançar el conjunt de la Seguretat Social.

L’estratègia de Báñez i del conjunt del PP per minar l’argumentari sobiranista passa per assegurar que una Catalunya independent seria incapaç de pagar les prestacions d’atur i de jubilació. El cert, però, és que històricament el saldo a Catalunya ha estat molt més positiu que al conjunt de l’Estat. Des del 1995, només ha presentat xifres negatives el 1995, el 1996 i del 2009 al 2011, en moments de crisi. Per contra, el saldo ha estat negatiu en el conjunt de l’Estat en 10 dels 17 anys analitzats en les balances de la Generalitat.

D’aquesta manera, els catalans han pagat des del 1995 en cotitzacions 24.126 milions més del que han cobrat en les diverses prestacions de la Seguretat Social, l’equivalent al 12,4% del PIB català. El conjunt dels espanyols, per contra, arrosseguen un saldo negatiu de 82.704 milions, l’equivalent al 7,9% del PIB estatal. Un forat que creixeria fins als 106.830 milions si no haguessin comptat amb les cotitzacions catalanes. Històricament, per tant, parlant en els termes en què ho va fer Báñez, és la solidaritat dels catalans el que ha permès al conjunt de l’Estat cobrar en part les prestacions.

Vist des d’una òptica individual, les balances de la Generalitat posen de manifest que cada català ha pagat des del 1995 en cotitzacions 3.200 euros més dels que ha cobrat en prestacions d’atur o pensions. En canvi, els ciutadans de la resta de l’Estat han percebut des de llavors 2.695 euros més dels cotitzats.

Tanmateix, la crisi ha truncat l’equilibri de la Seguretat Social a Catalunya, però ho ha fet en major mesura al conjunt de l’Estat. I és que les despeses que va tenir a Catalunya van ser superiors als ingressos un 5%, un 7,4% i un 11,3% el 2009, el 2010 i el 2011 respectivament. A l’Estat, però, van ser més grans en aquests mateixos anys en un 17,7%, un 19,2% i un 21,6%, pràcticament el doble. Així, cada català va cobrar el 2011 de la Seguretat Social 381 euros més dels que va cotitzar, una diferència que a la resta de l’Estat va ser de 609 euros per persona.

Dèficit en les prestacions d’atur

El saldo desglossat posa de manifest que són les prestacions d’atur el que explica el 75% del dèficit de la Seguretat Social catalana el 2011. En canvi, les pensions sols van tenir un saldo negatiu de 533 milions. El dèficit per persona en pensions va ser a la resta de l’Estat tres cops superior al que va haver-hi a Catalunya.