El dèficit fiscal amb la UE va pujar el 2013 fins a 1.412 milions

BarcelonaMadrid no és l’única destinació on arriben més recursos públics catalans dels que tornen sense cap contraprestació directa. El sistema de comptes públics territorialitzats fet públic aquesta setmana pel govern espanyol també permet observar el saldo fiscal de les diverses comunitats amb la Unió Europea (UE). I en aquest cas efectivament hi torna a haver un senyal negatiu i amb més magnitud que en les edicions anteriors del mateix informe, ja que, segons els càlculs referents al 2013, aquell any els catalans van pagar a les institucions comunitàries uns 1.412 milions més dels que van tornar després en forma de transferències i ajudes. És, però, una quantitat aproximada, com reconeixen els autors de les balances, ja que “no té en compte la part que correspondria a les regions espanyoles de les despeses de funcionament de la UE”, motiu pel qual el saldo negatiu seria probablement una mica inferior a la quantitat reflectida.

Les gestions controvertides de la crisi grega o de l’arribada de refugiats han laminat la credibilitat de les institucions comunitàries i, de fet, l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió assenyalava que els catalans només puntuaven la UE amb un 4,17, per sota del govern català (4,41) però superant àmpliament l’executiu espanyol (2,28). Tot i això, cap força parlamentària qüestiona la continuïtat al club europeu, com a part integrant de l’Estat o amb veu pròpia, amb l’excepció de la CUP, que advoca per sortir-ne. Aquest saldo negatiu, per tant, sembla assumible per la majoria parlamentària, a diferència del que es dóna respecte a Madrid, malgrat que és força superior al d’un any abans. I és que, segons els càlculs del 2012, el dèficit fiscal català respecte a la UE havia sigut de 859,4 milions, un 40% menys que el 2013. Tot i això, el 2011 -el primer exercici en què es van publicar les noves balances de l’executiu central-, el saldo va ser només lleugerament inferior al de dos anys després, i es va situar en els 1.382,8 milions.

Riscos de la independència

Un dels atacs recurrents de l’unionisme per mirar de combatre l’independentisme és afirmar que la independència deixaria Catalunya fora de la UE. I, en concret, sovintegen les alertes a la pagesia catalana conforme això la deixaria sense les ajudes de Brussel·les. Si fos així, el saldo fiscal evidencia que les subvencions que ja no es cobrarien d’Europa es podrien suplir amb recursos propis. Ara bé, també és cert que el repartiment que es fa de les ajudes al sector primari no beneficia gaire Catalunya, sinó tot el contrari.

Les balances de l’Estat reflecteixen també com es reparteixen i a qui beneficien -segons els criteris dels seus autors- les diverses transferències europees, entre les quals les del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) o el Fons Europeu de Pesca (FEP). I, segons els mateixos càlculs avalats pel govern espanyol, només un 5,7% dels 7.194,7 milions destinats a ajudar i promoure el sector primari a l’Estat van beneficiar Catalunya. En total hi van arribar 411,4 milions, així com 224,2 milions (el 3,1%) van anar cap al País Valencià i 44,7 milions (el 0,6%) a les Illes Balears. Per contra, Andalusia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa van aglutinar més de la meitat de les ajudes.

Tot i això, les diferències es veuen més clares si es reparteixen aquestes quantitats pel nombre de treballadors del sector primari que hi havia a cada territori el 2013. Amb aquest senzill càlcul, es comprova que la UE va beneficiar amb 21.360,5 euros cada empleat de Castella-la Manxa, amb 19.548,6 el d’Extremadura i només amb 7.661,2 el de Catalunya i 3.497,7 el del País Valencià. Això es deu als criteris fixats per subvencionar un producte i territori o un altre, que són responsabilitat compartida de la UE i del govern espanyol.