Cornelia Ernst: "És un dèficit democràtic que Espanya no investigui Pegasus"

BarcelonaL'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst (Bad Saarow, 1956), del partit Die Linke, ha estat aquesta setmana a Madrid i Barcelona per indagar en l'espionatge amb Pegasus a l'estat espanyol, que afecta com a mínim una seixantena de persones de l'entorn independentista. És representant del grup The Left al comitè del Parlament Europeu que investiga l'ús del programari israelià i atén l'ARA després d'entrevistar-se amb representants polítics, organitzacions i víctimes del Catalangate.

Quin era l'objectiu del viatge?

— Era una missió oficial del grup The Left al Parlament Europeu. Al comitè sobre Pegasus no teníem majoria per venir a Espanya, però és on ha tingut lloc el cas més gran d'espionatge i en volíem conèixer el context legal i polític.

Per què no ha prosperat la missió de l'Eurocambra a Espanya?

— Els grups més grans, el Partit Popular Europeu i l'Aliança de Socialistes i Demòcrates europeus (S&D), estan bloquejant la missió. El coordinador dels populars al comitè, l'exministre de l'Interior espanyol Juan Ignacio Zoido, s'hi ha oposat, i perquè tiri endavant el viatge cal la llum verda de tots els coordinadors. Pel que fa a la S&D, han argumentat que anar a Polònia i Hongria és més important, i que per això es va crear el comitè. Però hi ha un context ocult relacionat amb qüestions polítiques a Espanya. No volen cap investigació a escala europea o nacional sobre Pegasus.

Amb qui s'ha reunit a Madrid i a Barcelona?

— A Madrid m'he reunit amb diputats de Podem i Esquerra Unida, també amb Amnistia Internacional. I a Barcelona, amb la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret; diputats que investiguen Pegasus al Parlament, tant de Junts com d'ERC, i amb diferents ONG i periodistes que estan cobrint aquest tema.

No s'ha pogut reunir, però, amb cap representant del govern espanyol.

— Vam demanar reunions per abordar l'ús de Pegasus a diferents ministeris, com els de Defensa i Interior, també a la portaveu del govern espanyol, a la Guàrdia Civil i al CNI. No vam rebre resposta de tots, i les respostes que vam rebre van ser totes la mateixa: que no podien parlar amb nosaltres i que hauríem de consultar les webs dels ministeris on hi ha informació sobre Pegasus, que està en castellà. És el típic comportament del govern espanyol i ja l'havíem patit abans. Ho exemplifico amb una paraula: Melilla.

Quina informació i conclusions ha extret del viatge?

— M'han descrit la situació, els 65 casos de persones espiades segons Citizen Lab i les 18 persones que el CNI ha admès haver infectat amb Pegasus. També hem abordat la legislació a Espanya, amb normes actuals que provenen de la dictadura. La llei de secrets oficials, els procediments reservats, la falta d'una comissió d'investigació oberta al Congrés i la manca de transparència impedeixen saber el nombre de persones realment afectades per Pegasus, cosa que ha dificultat la nostra investigació. Només parlem de 65 persones espiades, però n'hi podria haver moltes més. Cal impulsar reformes legislatives i també un suport més gran a les víctimes. M'ha impressionat l'impacte que l'espionatge té sobre elles i les seves famílies.

Qui creu que hi ha al darrere de l'espionatge a les 47 víctimes no reconegudes pel CNI?

— No sabem si han estat espiades pel CNI o per diferents ministeris. Fins ara només han admès haver espiat els casos autoritzats pel Tribunal Suprem. Però les investigacions de Citizen Lab indiquen que n'hi ha molts més.

Considera, doncs, que no s'ha fet prou per aclarir l'espionatge amb Pegasus.

— No hi ha comissió d'investigació al Congrés ni transparència per part dels ministeris. L'única cosa que han explicat és que el president espanyol i alguns ministres també van ser infectats amb Pegasus, i va ser després que esclatés el Catalangate. Però no han donat cap altra informació oficial des del govern, a excepció que l'ús de Pegasus era legal i justificat en el cas de l'independentisme. Quan Angela Merkel va ser espiada per la NSA a Alemanya es va crear una comissió d’investigació. Pedro Sánchez està ara en la mateixa situació i no hi ha cap comissió. Aquí hi ha un dèficit democràtic.

¿L'Estat ha utilitzat Pegasus per a la persecució política?

— Definitivament, aquesta és la raó de ser de Pegasus. Teòricament, s'utilitza per combatre el terrorisme, però hi ha una definició molt àmplia del que és terrorisme. Terrorisme pot ser tot. I els estats membres de la Unió Europea se n'aprofiten.

Com es resol aquesta situació?

— Cal transparència, suport i reparació de les víctimes i, segons el nostre punt de vista, la prohibició de l'ús de Pegasus. Podem pensar en una millor regulació, però l'ús d'aquest spyware és molt difícil de controlar: hauria d'estar prohibit.

¿Creu que aconseguiran forçar la missió oficial del comitè a Espanya?

— Pressionarem perquè així sigui, però no som optimistes. Sigui com sigui, posarem el tema a l'agenda i, si no prosperen les nostres esmenes, redactarem un informe alternatiu al del comitè.

¿El Catalangate és un tema que preocupi a la Unió Europea?

— A la Unió Europea tot són tractes de favor entre els estats membres i hi ha molts silencis. No obstant això, el cas Pegasus, i especialment el català, preocupa a la Unió perquè és transfronterer per naturalesa. Les persones espiades no estaven només a Barcelona, sinó en altres estats membres, on els seus telèfons també han estat monitoritzats. No és només un Catalangate, és un Europeangate perquè afecta tota la ciutadania europea.

¿Europa pot fer alguna cosa per aturar l'ús de Pegasus?

— És una lluita no només de la UE sinó de tots els estats membres, i amb la feina que nosaltres fem al Parlament Europeu no n'hi ha prou. Cal fer pressió i tenir una veu més forta per poder fer més.