Les deficiències del registre de lobis dificulten el control al Govern

BarcelonaLa llei de transparència aprovada l’any 2014 al Parlament estableix que tots aquells grups o persones que vulguin influir en l’elaboració d’una llei o en les polítiques públiques s’han d’inscriure al registre de grups d’interès de la Generalitat. Sigui quin sigui el seu estatut i encara que no tinguin una personalitat jurídica reconeguda. La iniciativa tenia l’objectiu que quedés constància de quins grups havien influït en la presa de decisions del Govern, qui exerceix de lobi, en sentit ampli. Tanmateix, a la pràctica, el mateix departament de Justícia, del qual depèn aquest registre, admet que aquesta pràctica no s’ha consolidat i que, malgrat els avenços -s’ha produït un creixement progressiu fins a 3.806 inscrits-, no totes les entitats que es reuneixen amb alts càrrecs de la Generalitat es registren ni està actualitzada la informació de les trobades que manté el Govern. Tampoc s’ha desplegat el règim sancionador -ni a les entitats ni als alts càrrecs- per les dificultats, argumenta el departament, que triomfessin legalment per la manca de precisió de la mateixa norma. Així, argumenten que s’ha optat per la “pedagogia” i la “sensibilització”.

Quin tipus d’entitats hi ha inscrites en aquest registre? La varietat és molt gran i el seu poder d’influència també: hi ha la Cambra de Comerç de Barcelona, l’empresa Nissan, el Banco Santander, FCC Construcción, Ferrovial o la Seat. Però també hi ha inscrita la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Fundació Alícia, ANC, Òmnium, diverses associacions de veïns, el Sindicat de Llogateres o l’Acadèmia del Cinema Català. Cadascuna de les entitats compta amb una fitxa pròpia, a la qual es pot accedir a través de la web de la Generalitat, en què haurien de constar els contactes que han mantingut amb tots els càrrecs de la Generalitat, a més d’especificar el motiu concret de la reunió. I és en aquest punt on es produeix el dèficit en les entitats que estan inscrites: hi ha reunions que, encara que s’incloguin a l’agenda oficial, no hi consten, mentre que d’altres no es reflecteixen en cap registre públic. Ara bé, el problema és més gran quan aquests grups no estan ni registrats i tanmateix mantenen contactes amb el Govern: és el cas de CaixaBank o el Banc Sabadell o la patronal de l’oci nocturn (Fecasarm), que a l’estiu va estar en diàleg amb Salut i Interior per les restriccions de la pandèmia.

Casos concrets

L’última cimera independentista per abordar la reunió de la taula de diàleg el 17 de febrer del 2020, per exemple, no consta en el registre de reunions que ha mantingut Òmnium i ANC. Tampoc hi ha constància de les trobades entre la Cambra de Comerç i Àngels Chacón o amb el vicepresident, Pere Aragonès, abans d’acabar la legislatura, per la llei de cambres. No hi ha les reunions que el conseller, Ramon Tremosa va mantenir, el 5 de novembre, amb la patronal de l’automòbil, afectada per les restriccions sanitàries; o les que ha mantingut per la pandèmia amb el Gremi de la Restauració de Barcelona (només en consta una com a “intercanvi d’impressions” l’1 d’octubre). Tampoc hi ha la que va tenir Ester Capella, titular de Justícia, amb aquest mateix sector el 20 d’octubre per abordar l’últim decret per rebaixar el preu del lloguer dels negocis durant la crisi.

A què es deuen tots aquests casos? Segons el departament de Justícia, la manca d’informació sobre els temes de les reunions que es fan o el fet que no hi siguin totes es deu al grau de compliment de cada conselleria. Segons les fonts, no tots els departaments apliquen la norma de manera “homogènia” i s’estan buscant vies per “corregir-ho”. En el cas de la interlocució durant la pandèmia, argumenten que si no s’han inscrit els contactes ha estat per “raons d’urgència” o “sobrecàrrega” de treball.

Excepcions emparades?

Hi ha altres excepcions que s’interpreta que estan emparades per llei. En el registre de Justícia, per exemple, no hi apareixen els contactes entre Salut i Ferroser, filial de Ferrovial a la qual es va adjudicar el contracte per al rastreig dels positius de coronavirus i que el departament ha acabat rescindint per les queixes sobre l’externalització. El departament està emparat a no deixar constància d’això per una resolució del comitè assessor d’ètica pública (un ens format per càrrecs de diversos departaments), que aprova no registrar la interlocució que les conselleries tenen amb una empresa adjudicatària si es tracta d’una reunió de seguiment d’una contractació.

Els altres grans absents del registre de grups d’interès són els sindicats i les patronals. No hi ha ni la UGT ni CCOO i tampoc Foment del Treball ni Pimec, malgrat la seva influència en polítiques públiques. Fonts sindicals asseguren que estan coberts pel que s’anomena “diàleg social permanent” i l’exercici de les seves funcions constitucionals en representació dels interessos dels treballadors. També s’hi acullen les patronals, en relació a les empreses, per no inscriure-s’hi. El comitè assessor d’ètica pública va fer un informe sobre la qüestió el 2019. Davant l’oposició de sindicats i patronals a inscriure’s en el registre, van avalar, d’acord amb un decret del 2015, que “les activitats realitzades pels sindicats i les associacions empresarials en defensa i promoció dels interessos econòmics i socials” quedessin excloses de l’àmbit dels grups d’interès. Tanmateix, recomanaven als alts càrrecs fer constar els contactes amb aquestes entitats en la resta de qüestions, com actes públics, reunions sobre projectes legislatius o polítiques concretes no relacionades amb el diàleg social. Cosa que no es compleix, perquè no hi són.

Arran de les dificultats de la llei actual -sobre el concepte i abast dels grups d’interès i el règim sancionador-, Justícia va decidir impulsar una nova norma “més clara i precisa” sobre aquest tema, però s’ha quedat aturada pel final de la legislatura. Una de les novetats de la llei és que inclouria la “petjada normativa”, és a dir, que quedaria constància de quins grups han influït en l’elaboració d’una norma o hi han fet aportacions. Aquesta legislació es pensa en un context de més fragmentació política a Catalunya que ha propiciat un augment del negoci dels lobis : ja hi ha entitats especialitzades, com 19N o Vinces Consulting (llegiu l’edició de l’ Emprenem del 5 de desembre).

Sis anys després d’aprovar la llei de transparència, però, la nova regulació encara haurà d’esperar al pròxim mandat.