Les defenses del cas Tsunami s'uneixen aprofitant un error de García-Castellón per intentar arxivar la causa

MadridA l'espera que el Tribunal Suprem decideixi si assumeix la causa de Tsunami Democràtic, les defenses han mogut fitxa conjuntament per tractar d'aturar la investigació que porta el controvertit instructor del cas a l'Audiència Nacional. En un escrit presentat a l'alt tribunal, esgrimeixen que Manuel García-Castellón va cometre un error que converteix en il·legals tots els moviments del magistrat en la investigació dels últims tres anys i mig. La data clau és el 29 de juliol del 2021, quan vencien els primers dotze mesos d'instrucció. A partir d'aquell moment, per mantenir-la viva, el magistrat ha hagut de dictar pròrrogues de fins a sis mesos. L'escrit de les defenses al·lega que la primera pròrroga es va fer fora de termini i, per tant, cap de les diligències fetes a partir d'aquell dia són vàlides. Altres recursos amb la mateixa objecció s'estan analitzant també a l'Audiència Nacional, tot i que inicialment un d'ells ja va ser rebutjat pel jutge.

La interlocutòria de García-Castellón que prorroga la investigació és del 30 de juliol del 2021, un dia més tard. El magistrat, a més, no la signa fins al 2 d'agost, amb tres dies de retard. Les defenses afirmen en l'escrit que el fet que s'hagin practicat diligències fora del termini legal lesiona els drets fonamentals dels investigats i compromet tota la causa. En aquest sentit, reclamen al Suprem que dictamini la finalització de la instrucció el 29 de juliol de 2021, arxivi la causa i la deixi de nou a mans de l'Audiència Nacional perquè aquesta dictamini les resolucions pertinents per adequar les diligències "a les conseqüències i efectes" que es derivin de la decisió del Suprem.

Les defenses retreuen, a més, que no van poder exercir el dret a defensa en el moment en què es va produir l'error processal de García-Castellón perquè la causa estava sota secret de sumari. Ho va estar des del 17 d'octubre del 2019 fins al 8 de maig del 2023.

Puigdemont i Wagensberg no han declarat

El jutge Manuel García-Castellón vol que el cas passi a mans de l'alt tribunal pel fet que dos dels investigats —l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat republicà Ruben Wagensberg— són aforats. L'escrit presentat aquest dimecres per les defenses també al·lega que no es pot obrir un procediment contra Puigdemont i Wagensberg quan ni tan sols han estat citats a declarar com a investigats. Sense una declaració vàlida dels investigats abans que expiri el període d'instrucció, les defenses argumenten que "no és possible dirigir un procediment contra les persones aforades" i, per tant, el Suprem no pot declarar la seva competència per instruir la causa.

"A la data de conclusió de la instrucció el 29 de juliol del 2021 no s'havia acordat la citació en qualitat d'investigades que en l'exposició raonada s'identifiquen com a investigades/aforades", diu l'escrit, que insisteix que és una diligència "imprescindible" perquè la instrucció pugui continuar i es garanteixi el dret a la defensa dels investigats.

La decisió que les defenses volen que prengui el Suprem, diu l'escrit, ha de tenir repercussió en la de l'Audiència Nacional també per als no aforats, ja que diverses d'elles es troben en la mateixa situació pel fet de no haver declarat abans de la data en què esgrimeixen que va vèncer la instrucció.