Les defenses dels encausats en l'operació Judes impugnaran el processament per l'existència d'una causa secreta

Les defenses dels investigats en l'operació Judes han anunciat avui que presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels tretze encausats. Els advocats d'Alerta Solidària han explicat que han detectat incidències, l'última de les quals l'existència d'una causa secreta d'on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats i a la qual la defensa no ha tingut accés. És un procediment instruït a l’Audiència espanyola molt probablement des del 2017, tenint en compte el número de les diligències, i d'aquestes diligències derivaria la causa actual. Ho ha anunciat l'advocat del col·lectiu, Jordi Busquets, que representa una part dels encausats, cinc dels quals avui han declarat per via telemàtica des del jutjat de Mollet del Vallès i un sisè des del de Cerdanyola. Se'ls acusa de pertinença a organització terrorista i a nou d'ells, a més, per tinença i fabricació de substàncies o aparells de caràcter terrorista.

“S’ha fet una instrucció amb proves que no han estat vistes per les defenses. Això genera indefensió perquè no tenim el total de la prova existent contra ells”, ha denunciat Busquets. En aquest sentit, ha assegurat que es tracta de "sorpreses" que es van trobant a poc a poc i que deixen al marge les defenses. Aquests indicis han derivat, ha criticat, de les "elucubracions de la Guàrdia Civil" i de "fets inconnexos" que van quedar reflectits en l'atestat policial. "El jutge de l'Audiència Nacional ha copiat el que deia el fiscal, que al seu torn copiava i fins i tot amb faltes d'ortografia els atestats de la Guàrdia Civil, que estan fets basats en fabulacions", ha denunciat Busquets. En declaracions a l'ARA, familiars dels encausats han explicat que tampoc saben en què consisteix aquesta causa secreta. Fonts de la Fiscalia s'han limitat a dir que aquesta segona causa "no és pública" per evitar donar-ne més informació.

També se'ls ha informat de l'existència d'una petició de fiança per part de la Fiscalia de mil euros, una xifra que encara no s'ha determinat si és en total per als tretze encausats o per a cada un d'ells. Les defenses han explicat que esperen que dijous, quan declararan un dels investigats a Vic (Osona) i sis més a Sabadell (Vallès Occidental), quedi clar aquest aspecte.

Tot i que els encausats havien estat citats per declarar als jutjats de Mollet a les 10.00 h, on s'han concentrat mig centenar de persones en suport seu, no ha sigut fins a les 11.30 h que han pogut fer-ho per problemes tècnics. El d'avui era un tràmit tècnic, la declaració indagatòria, en què el jutge els ha notificat oficialment la resolució de processament i els delictes de què se'ls acusava, un procediment que ha durat uns trenta segons per a cada un dels citats, segons han exposat fonts de la defensa a la sortida dels jutjats.

Ara mateix els encausats saben que el jutge Manuel García Castellón considera que formaven, dins els CDR, l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una suposada cèl·lula integrada pels investigats d'una "gran radicalitat" que volien cometre, segons la investigació policial, accions més contundents com ara assaltar el Parlament. Els membres dels CDR s'enfronten a penes que van dels 6 als 27 anys de presó. Per aquest motiu, fa dues setmanes García Castellón va processar per presumpta pertinença a organització terrorista els tretze activistes investigats en aquesta operació, que va tenir lloc el 23 de setembre del 2019. A més, nou són també processats per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables considerats “de caràcter terrorista”. La policia espanyola en va detenir nou menys d’un mes abans de les protestes contra la sentència del Procés i la resta van ser encausats mesos després.